Ahir a la nit vaig gaudir d’un d’aquells moments que et fan sentir la música com part de la teva vida, el lloc ideal (Nova Jazz Cava), un jazzman de categoria Lou Donaldson, llàstima que quedin pocs de la seva generació , i sobretot molt bona companyia.
En l’intermedi em van preguntar que era el “be bop”, i encara bocabadat pel que estava escoltant, i encarcarat sota la mirada d’unes parets plenes de fotos dels músics que m’han marcat la meva passió pel Jazz, vaig donar un resposta rònec i poc aclaridora, això m’ha dut a fer aquest post (petit comentari acompanyat de audio-visuals i alguna petita recomanació).
¿Que és el jazz?, com va contestar Louis Armstrong a pregunta de una Senyora, << Señora, si tiene que preguntarlo, nunca lo sabrá>>.Etimològicament hi ha vàries accepcions, jasbo (malnom de músics), jaser (en crioll , xerrameca, xerinola), jasi (viure a ritme acl.lerat) o Jazzbelles (per les prostitutes de New Orleans). El jazz és el resultat de la barreja al llarg de tres-cents anys, en Estats Units, de dos grans tradicions musicals, la de Europa i la de Àfrica occidental. També va ser una revolució, va portar unes noves modes més enllà del terreny musical , vocabulari, forma de vestir, rebel·lia, inconformisme fins i tot violència.
Estils del Jazz
Te unes arrels molt clares en el gospel i el blues fins la arribada de Jelly Roll Morton, que és proclama com pare del jazz.
1985 – 1930 NEW ORLEANS (ragtime –dixieland)
Va rebre per la seva situació geogràfica innumerables influencies musicals. El ragtime és un dels primers estils pianístics del jazz, van desenvolupar les seves accentuacions rítmiques i la independència entre ambdues mans sobre el teclat va servir per a començar a introduir variacions. La incorporació de la tradició del blues i el fet d’haver de tocar per al ball van afavorir a poc a poc el desenvolupament del piano-jazz, inequívocament orquestral.
Temps de lluites entre blancs i negres, d’aquest temps data la primera gravació de un disc “The orriginal dixieland jass band”.
Temps de expansió, és deixa enrere la música de cercavila o marxa, i comença a expansió a la resta del país, surten noms ja molt representatius amb el mon del Jazz, King Oliver, Louis Armstrong, Sidney Bechet, Bix Beiderbecke.
Temps de jazz i alcohol el jazz va tindre moments de esplendor quan encara era necessari tindre una orquestra per triomfar, Armstrong dona un impuls a la seva evolució al imposar la expressió del solista davant de una improvisació col·lectiva característica de New Orleans.
DISCOGRAFIA:
Continuara………………
Dissabte, 8 Desembre 2007 at 19:17
Està bé que d’una pregunta d’un inculte en jazz ens regalis l’historia del jazz en fascicles coleccionables… Però personalment agrairia més la teva opinió d’aquesta època, artistes preferits,recomanacions (amb les caràtules i a la meva edat no veig res)… Suposo que com el rock o el pop, els inicis son una mica primitius i em costa una mica d’escoltar les peces que ens has posat. Ah! però jo mai et preguntaria què és el BeBop.
Dissabte, 8 Desembre 2007 at 21:20
La meva opinió,creec, que sense tindre uns coneixement minims de la història no té massa sentit, aquesta primera etapa, més que res és per pura cronolgia, no puc opinar ja que a mi també em costa entrar-hi, a part de les quatre dades que hi posat al article tampoc tinc res més a dir per pura ignorancia.
A les altres qui si que tinc una mica més de domini, ja ho tenia pensat de fer.
Ja mirare de cambiar la forma de les recomanacions per fer-les més visibles.