Taller de fotografia (2)

No hi ha viatge o sortida que no intenti en algun moment de la nit fer fotos nocturnes de monuments o paisatges urbans il·luminats.

La tècnica de les fotos nocturnes: (Nivell principiant)

Aquest ha estat sempre un tema que m’ha encisat pels resultats que es poden obtenir. Els colors, les intensitats de la llum a monuments i carrers nocturns aporten una atmosfera especial que ben tractada la podeu considerar una petita obra d’art.

Recordem el tema del taller anterior, la lluminositat, el sensor de la càmera i el nostre ull. Encara es dora en aquest taller d’introduir el concepte de sensibilitat ISO, així que ho continuarem fent fàcil. Agafeu la vostra càmera digital i un trípode (substituïble per una barana, una pedra o qualsevol cosa que mantingui immòbil la vostra càmera) i aneu a buscar un paisatge urbà, feu marxar a la gent cridant que hi ha foc i procediu a pensar què voleu obtenir.

Mireu aquesta foto i pareu de llegir per un moment. No mireu la foto, imagineu com és la realitat captada:

Maca no? Sí, es tracta del Pont de Carles IV de Praga, des d’una vista des del riu rica en tonalitats dels llums d’il·luminació artificial, en una absoluta foscor d’una nit sense lluna. Què volia obtenir? Doncs el més proper al que estava veient, una fotografia de fons fosc, gairebé negre, amb el pont il·luminat com a objecte principal, no cremada ni amb taques de llum, on pogués distingir els diferents tons i intensitats de llum.

Creieu que el sensor ha entès alguna cosa del que estic dient? No. És un simple xip. El sensor, tot i disposar de diversos mecanismes de ‘Medició de llum’ no sent res especial veient aquest magnific pont, simplement ha captat certa quantitat de llum i l’està processant per donar ordres a la velocitat i apertura del diafragma. El sensor és fred, no té sentiments i per tant ha calculat en mitjana la llum que el quadre li aporta.

Ara us toca a vosaltres.

Què creieu que ha calculat? ….. Sí senyor ! La llum en mitjana que aporta el quadre està a mig camí entre la llum que aporta el pont il·luminat (alta) i el cel o riu fosc (baixa). Podríem dir que el sensor de la càmera estaria interpretant una cosa semblant a (és una forma de representar-ho per què podeu entendre que la llum que capta del quadre en mitjana és baixa):

Si és aquesta la imatge que la càmera creu que té al davant és evident que pensarà: ‘No estic rebent massa llum de la foto que em fan tirar... Obriré una mica el diafragma o augmentaré el temps d’exposició per captar millor la lluminositat..’ . Cagada Mr. xip, el resultat que em dones és:

La foto ha resultat sobre-exposada, amb taques de llum i zones d’alta intensitat de llum, tanta que és imperceptible els detalls, és una gran taca de llum. Irrecuperable !

I ací entrem nosaltres.. Què heu de fer? Fàcil, no?

Correcte! Simplement hem de sub-exposar uns punts (o la seva equivalència a forçar un número d’apertura més alt o una velocitat més baixa d’exposició’. El resultat:

Per tant, per norma general feu les fotos nocturnes mirant el quadre que voleu captar i fent un simple raonament de la quantitat de zona fosca i il·luminada, forceu la sub-exposició i obtindreu resultats espectaculars.

Pels més avançats si a més ho combineu amb el mètode manual amb alt temps d’exposició (d’ací la necessitat d’un trípode) el resultats seran cromàticament espectaculars (Més endavant quan parlem de l’apertura i velocitat ja hi tornarem). Us deixo una petita col·lecció d’algunes de les meves fotos nocturnes (totes elles captades amb la tècnica de la sub-exposició i no tractada a posteriori amb software de retoc fotogràfic):

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Us espero el proper dilluns a les 8 del matí. Aleshores parlarem de les fotos de dia amb condicions de lluminositat molt alta…

Bona setmana!