1930 – 1940 El Swing
El swing tècnicament correspon al balanceig d’un temps a altre del compàs que genera una sensació dual de tensió-relaxació que es produeix alternativament a cada cop de ritme.
Neixen les grans orquestres, formacions més habituals en el jazz de aquells anys, la divisió de seccions i la utilització dels arrengaments més o menys preescrits, i música sobre tot de ball, son les seves caracteristiqes. Van ser escola de fenomenals solistes que més tard amb la evolució del jazz esdevindran les seves grans figures.
Particularment aquestes “maquines de fer swing” amb els seus arranjaments tant encrostats, fixen massa rígidament el lloc i la durada de les intervencions, massa “riffs” (frases curtes i repetitives), abusen de la utilització dels registres alts dels instruments, no em fan del swing una música atractiva, em cansa el ritme tant continuat i les melodies popular de music-hall que fan servir.
Ara s’ha de reconèixer el gran nombre d’excel·lents músics que d’elles han sortit, i la importancia que agafa un instrument la bateria com a base rítmica i l’aparició de les grans veus del Jazz, principalment femenines.
També crec que és important el “Mainstream” o corrent principal que marca i traca el camí estilístic que seguirà en dècades posteriors.
Bigs Bands importants les de Benny Goodman, Sidney Bechet, Jimmie Luceford i les de l’escola de Kansas Count Basie i Lionel Hamptom, músics que posteriorment m’han agradat i van sortir del Swing, Lester Young, Teddy Wilson, Roy Eldridge, el bateria Cozy Cole, Lennie Tristano, Coleman Hawkins i les tres grans veus Holiday, Fitzgerald i la Vaughan.
Discografia:
