JAZZ de New Orleans a la Fusion – III -

1940 – 1950 Bebop

Va ser una revolució musical que va canviar les estructures del jazz. Professionals que havien treballat en un munt de bones orquestres, frustrats de repetir sempre el mateixos patrons i arrengaments, van fer trobades marcades per l’improvisació “jams”, neix un nou llenguatge, repertori i una nova imatge del músic de jazz.

L’ampliació de les harmonies i la radical renovació de la secció rítmica permeten la consagració dels solistes en tot el seu esplendor.

Personalment és l’època del jazz que més m’omple, el trencament de l’avorriment de la rutina del swing, tocar a un ritme furiós e incloure tantes idees harmòniques i melòdiques com se’ls ocorria fan d’ell una música viva plena de matisos sempre diferents, encara que interpretin el mateix tema.

M’encanten les bones seccions rítmiques, així en el grup petit, molt llunyà d’ aquelles mastodòntiques orquestres, la bateria i el contrabaix s’equiparen amb els altres instruments, fent un so rodó duent-te a un ritme frenètic de improvisacions continuades on cada músic treu el millor partit del seu instrument.

Per fi “el club” aquella imatge que et transporta a èpoques de prohibició de l’alcohol, els gàngsters, el fum, tota aquella èpica que ja s’ha perdut, em recorda aquells grans músics vençuts per adicions, fen gaudir dels seus instruments al públic present, i deixant un munt de boníssimes actuacions enregistrades en discos d’un gran valor musical, però de pèssima qualitat de so.

Charlie Parker i Dizzy Gillespie van ser el padrins del nou estil, músics que els van seguir innombrables, com Thelonious Monk, Bud Powell, Kenny Clarke, Max Roach, Charles Mingus,Don Byas, Charlie Christian, Fast Navarro, J J Johnson, Ray Brown, Howard McGhee, Ben Webster, Miles Davis…i una infinita llista (prec em disculpeu si he oblidat algun nom).

Discografia: (clica a cada caràtula)