El tió, el pare Noel o el que vosaltres vulgueu, em va portar la banda sonora original de la pel·lícula ONCE (via directa amb USA, doncs a casa nostra no ha arribat encara), que tan bon gust de boca ens va deixar tant al Mario com a mi.
Escoltada sense el suport cinematogràfic pren un altre caire, tot i que l’esplèndida Falling Slowly, roman encara en la memòria degut a la força narrativa del moment en que s’interpreta.
Les altres cançons s’escolten agradablement, però la majoria em costa ubicar-les en la narració.
Tant les lletres poètiques i esplèndides com la senzillesa de les melodies son de Glen Hansard i/o Marketa Irglova. No us diré que sigui el disc de la meva vida, però continuo pensant que és un disc esplèndid i la cançó que us deixo com a reclam em té el cor robat. La lletra, la música i la interpretació son de Marketa Irglova i porta per títol, The Hill.
Espero que la gaudiu.
problemes tècnics inexplicables m’han fet impossible editar-ho en el format habitual que tan agrada a l’administrador. En el cas que els mitjans emprats no siguin del seu grat, li dono permís per fer el que cregui més convenient.
Dissabte, 5 Gener 2008 at 16:08
He tingut molt bones referències de la banda sonora, encara que no tant de la pel.ìcula. Fa dies que la tinc en llista d’espera, però si la recomanació ve de qui ve,vaig a donar-li prioritat absoluta, la mostra excel·lent, ja comentarem la resta.
Pd.Hi ha uns altres Pares Noels més proper que també te la porten (com em fan pagar el cànon, en faig ús, no?)
Dissabte, 5 Gener 2008 at 16:22
Hi ha mètodes amic JC per obtenir-la. Mi poso
Jo crec que la pel·lícula és altament recomanable. En el cas de que no t’agradi el teu pedigrí toiesc em decebria.
Que els reis et portin coses.
la BSO de ONCE ja serà en època de rebaixes
Dissabte, 5 Gener 2008 at 16:39
No més he fet pales unes opinions, no sé si masa fiables, jo no tinc opinió no l’he vist, però tenint la teva, ho començo a vere clar !!una gran pel.lìcula”.
Ja he vist com un dels teus més fidels adeptes, amb el teu últim post en parla de nosaltres, es de agreir. La Teresa en el seu escrit per a finalitzar cita textualment:
“i no quatre [b]toies[/b] vestides de morat clamant contra els “pecats” que ells mateixos practiquin”
Una mica dur però ho aceptarem.
Dissabte, 5 Gener 2008 at 17:27
Celebro que en ximo ens hagi recordat ‘Once’ i tingui l’oportunitat de poder-la comentar. Quan una pel·lícula és una banda sonora te la jugues, si no connectes amb la música la història et sobra i malauradament és el meu cas. Amb això no vull dir que no sigui bona, sí, ho és i així ho mostren les critiques però insisteixo que has de connectar amb la música. Reconec la bellesa d’algunes cançons, inclosa la que el nostre amic ximo ens ha posat, però en hi ha un bon grapat, sí potser de lletres excepcionals, que son, diguem-ne, complexes d’escoltar. Ah, la historia és maca i els dos mereixen tot tipus de premis, fins i tot la recomanaria però que personalment, com ja em passa de tant en tant, no em va fer el pes del tot.
Per animar al nostre amic JC a que vagi a veure-la, us poso un dels fragments més macos amb Falling Slowly: veure vídeo
Diumenge, 6 Gener 2008 at 1:05
Acabo de visualitzar al youtube després de l’enllaç del MArio. Molt bona pinta. La veure en DVD, quan surti, fa anys que no vaig al cine: hi ha dos bitxus de 2 i 5 anys que corren per casa. Ah perdó!. pels ratatouilles i d’altres semblants si que m’hi acostu. Fa bona pinta. Molta bona. È fàcil de recordar: ONCE.
Diumenge, 6 Gener 2008 at 3:20
Jordi t’agradarà.
A casa acaben de passar els reis i m’han deixat material heavy per comentar.
Pobres toies!