This is England

Finalment he pogut veure ‘This is England’, una pel·lícula que ens venia envoltada de bones acreditacions i que ha estat aclamada per la crítica britànica a més d’obtenir el premi a la millor pel·lícula als ‘British Independent Film Awards‘.

El director de la cinta, Shane Meadows, ens presenta de forma tècnicament acurada situacions i personatges de manera que és impossible escapar-se’n i quedes adduït per una successió, jo fins i tot diria que magistral, de fets trepidants que et fan sentir en tot moment que, com si fos un documental del 33, estàs entenent el perquè, les causes, les situacions que van provocar els moviments socials i de tribus als 80, en plena època Thatcher i on, com sol ser habitual, el nacionalisme antropològic, aquell que vol recuperar l’orgull dels antics imperis, és l’única solució per una societat, l’anglesa, que ha perdut els seus valors i pateix una de les depressions socials més grans de la seva història.

Història que es situa en el temps amb els fets de la guerra de les Malvines, aquella guerra entre dos estats arrogants, un perquè ho havia estat i l’altre com a conseqüència de la dictadura. Imatges documentals reals que et situen al lloc precís que vol el director i ja el que ve a continuació t’ho empasses ben a gust.

Segurament, pel que heu pogut llegir o veure als trailers, tot gira al voltant de Shaun, un jove de 12 anys que sembla tret d’aquella època i que enlloc d’actuar viu el paper com si fos cert, de fet crec que a la vida real és una mica gamberro. Malauradament l’entrada de Combo, diguem-ne l’skinhead de veritat, provoca un gir considerable a una historia que fins aleshores havia estat descriptiva a l’estil d’un documental per centrar-se amb la personalitat del paio i la influència que té sobre Shaun. Aquest fet penso, li resta realisme i força a la cinta, si bé és en aquesta segona part quan més dramatisme hi ha, amb una música escollida escrupolosament per cada escena i amb un final, que lògicament no desvetllo, però que és massa ingenu, posant-nos en safata una reflexió que ja molt abans havíem fet. No calia, sincerament. No calia portar les coses fins aquest extrem per fer entrar amb calçador el final de la pel·lícula. Interessant les relacions del grup i sorprenent la mena de ‘bondat’ que regna sobre els personatges tot i lo gamberros que son.

És inevitable la comparació amb ‘American History X (1998)’, però no te res, absolutament res a veure. Vull dir que aparentment la temàtica és la mateixa, però ‘This is England’ va carregada d’una reflexió política que ens és més propera i en l’evolució d’un personatge, Shaun, que res té a veure amb el també magistralment interpretat per Edward Norton.

És una pel·lícula que m’ha emocionat, bé també és cert que em costa relativament poc, que m’ha satisfet la disposició de fets i imatges i amb uns personatges ben treballats. En V.O. és simplement brutal el llenguatge emprat i m’ha costat força seguir les converses.

Crec que heu d’anar-la a veure, sincerament.