La publicació conjunta ahir pel ‘Periódico de Catalunya’ i ‘The New York Times’ de les ‘fotografies perdudes’ de Robert Capa està sent un dels temes més comentats a foros i blocs de tot el món. És una excel·lent oportunitat per conèixer una mica més aquest fotògraf de guerra i el seu llegat extraordinari.
(Font: El Periódico) La troballa a Mèxic dels negatius perduts de les 3.500 fotografies de la guerra civil que van fer el mític fotoperiodista Robert Capa i els seus col.legues Gerda Taro i David Seymour, Chim, va fascinar ahir historiadors i fotògrafs de tot el món. La història, relatada a EL PERIÓDICO per l’escriptor Juan Villoro i de la qual va informar The New York Times, es va reproduir de manera immediata en molts blocs i fòrums d’internet. En els seus comentaris, els internautes expressaven la seva satisfacció i, sobretot, es manifestaven totalment ansiosos per comprovar quin material inèdit en sorgirà. L’entrada de Capa a Viquipèdia va ser actualitzada de manera immediata per parlar del maletí mexicà. Diferents persones que tenen coneixements sobre la història de la guerra civil i també de fotografia van valorar ahir per a aquest diari el descobriment.
D’origen jueu, Capa va haver de marxar molt jove de la seva Hongria natal per qüestions polítiques. Amb tan sols 18 anys, i desprès d’haver estat arrestat un parell de cops, Capa marxà a treballar a Berlín com a guardaroba d’una agència de publicitat. Allí aprofitaria per fer les seves primes fotografies, on té especial interès la que feu a Lev Trotski.
L’arribada de Hitler al poder, obliga a Capa a marxar a París amb la seva promesa, representant i també fotògrafa, Gerda Taro. A Paris fundaren una agència de fotografies coneguda com a Magnum, on Capa feia les fotografies i Taro les comercialitzada. igualment, fou en aquesta agència on s’inventaren en el nom i la identitat fictícia de Robert Capa.
Les fotografies de Capa de seguida tingueren ressò, de manera que l’editor Lucien Vogel, els contractà per cobrir la Guerra Civil Espanyola. Capa i Taro entraren a Espanya amb les Brigades Internacionals. El seu reportatge fou molt extens: Bilbao, l’assetjament de Terol, la defensa de Madrid el front d’Aragó, etc… tot i que destaca la fotografia d’un milicià republicà que fou mort d’un tret al cap. El 26 de juliol de 1937 en un tràgic accident, Taro moria atropellada per un tanc republicà. A finals de 1938 tornaria a Espanya i cobriria l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, la evacuació i els últims bombardeigs a Barcelona i els camp de refugiats republicans a Argelers. Resta de l’article (Font: Viquipèdia)
Dimarts, 29 Gener 2008 at 20:12
Importantíssim el llegat que ens va deixar Robert Capa amb les seves fotografies relats d’una guerra, i encara més el nou descobriment d’aquestes 3.500 fotografies trobades a Mèxic, que afegiran imatges a la nostra propera història, i podran buidar de dubtes la fiabilitat de les anteriors.
Són fiables els grans icones de la fotografia?.
Per exemple, la fotografia del milicià que va captar Robert Capa en Cerro Muriano està trucada: la va fer durant unes maniobres. Les fortes conviccions comunistes de Capa i Taro sempre van despertar les sospites que aquesta imatge va poder haver estat manipulada d’alguna forma. Ambdós fotògrafs coneixien a la perfecció aquesta classe de tècniques i podrien haver alterat “in situ” algun dels elements de la instantània per a transmetre una major cruesa. De fet, després de la publicació de la foto en «Vu», el suport a la causa republicana va créixer com l’escuma. Mai s’ha trobat el negatiu original d’aquesta obra i la seva reproducció s’ha realitzat a partir d’una vella còpia, pel que, si es trobés la successió d’imatges que van recollir l’abans i el després del tiroteig, es podria donar per resolta la polèmica.
Així mateix també es diu què la del soldat del casc en la platja de Omaha, durant el desembarcament de Normandía, té aquest efecte borrós per un defecte del revelat, no perquè a Capa li sortís així, son teories d’experts que han estudiat la seva obra i si dintre dels negatius trobats i son les seqüències d’aquestes fotos podríem sortir de dubtes.
Dimarts, 29 Gener 2008 at 20:26
Remenat una mica sobre aquest tema he trobat un article de Susang Sontag, titulat “FOTOGRAFIAS TRUCADES, PROVES HISTÒRIQUES” que és molt interessant, parla sobre el muntatge dramàtic de fotos inventades.
http://www.lainsignia.org/2005/mayo/cul_005.htm
Dimarts, 29 Gener 2008 at 21:11
Gràcies pels teus comentaris. He tingut oportunitat de llegir una mica sobre Robert Capa i tota la seva obra i un dels temes més discutits ha estat l’autenticitat de la foto del milicià al front de Còrdova: a http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/capa_r.html i especialment a la foto http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/images/capa/capa_big_pic9.jpg es mostra i demostra (aparentment) que la foto no és falsa. La web és molt interessant, està en anglès però.
Dilluns, 4 Febrer 2008 at 20:27
Avui han aparegut a ‘El Periódico’ les fotografies fetes pel corresponsal de ‘The Daily Telegraph’ Henry Buckley on es pot veure a Capa. Ací teniu els tres articles:
Les fotografies que mostren Capa a Catalunya van estar ocultes 68 anys (I)
Les fotografies que mostren Capa a Catalunya van estar ocultes 68 anys (II)
La caiguda de Catalunya