img_6126.jpgAvui no és un disc, és una col·lecció, per si esteu avorrits, en vacances, tindreu on remenar i escoltar, són 100 discos que el segell “Gitanes” en confabulació amb Verve va treure a la llum al 2001 amb vells enregistraments efectuats en el Paris dels 50-60.

Saint Germain-des-Prés, cap a 1950, va ser el sant de culte que Boris Vian i del que va descriure de manera admirable els ritus que es desenvolupen en les “catacumbes” properes; per descomptat el Club Saint Germain – per on desfilen totes les estrelles del moment-, però també Li Vieux Colombier (territori de Claude Bolling), La Tabou, Li Caméléon… amuntegats en una cantonada d’edificis històrics que se semblarà a una sucursal del Greenwich Village.

Juliette Greco que anima les vetllades de La Rose Rouge, un cabaret molt “swing”, trobarà en Miles Davis el seu Romeu. Per hotels ja gairebé especialitzats en clientela musical desfilen aquells que es van a instal·lar per a sempre, Paris va ser terra d’asil per a nombrosos jazzmen que fugen de la segregació racial i el menyspreu que han de patir en el seu país (Kenny Clarke, Sidney Becket, Lou Bennett, Bud Powell, Lester Young, Don Byas, Kenny Dorham…) i molts altres que recordaran més tard la seva estada en Paris amb tal nostàlgia que, en els anys vuitanta, formessin la Paris Reunion Band, un all-stars, de personal variable l’únic punt del qual en comú serà l’haver viscut una bona temporada a la vora del Sena.

[splashcast c UBPV8206LT]

Artista

Barney Wilen
Àlbum Jazz in Pari: Jazz sur Seine
Cançó que escoltes Ménimoltant

Tots aquest il·lustres músics, tant el del país com els vinguts de fora van deixar un munt de gravacions que segell francès “Gitanes” va reeditar. La col·lecció editada per “Gitanes” al 2001, sota el genèric titulo de “Jazz en Paris”, tracta d’acostar a l’afeccionat la música que es feia en Paris (capital de tantes coses i també del jazz a Europa) en els anys cinquanta i seixanta. Eren temps de màxima creativitat, d’ebullició a0044001658624.gifrtística i Paris respirava jazz pels quatre costats. Escoltar a Pierre Michelot, Sacha Distel, René Urtreger, Gerard Badini, Henri Crolla, Claude Luter, Gus Viseur, Bernard Peiffer, o René Thomas, en companyia de Sidney Bechet, Lionel Hampton, Kenny Clarke, Art Blakey, Miles Davis o Louis Armstrong és una oportunitat única i irrepetible. Si a això afegim el preu econòmic dels discos i que l’edició gràfica està feta amb molta cura, aquesta col·lecció és altament recomanable. Les seves portades de pasta xerografiada en cartró vidriat, d’elegant disseny i d’esplèndida fotografia que il·lustra cada disc, és un motiu més perquè el treball de Gitanes sigui pres en consideració pels afeccionats.

Creat a Paris en la primera meitat del segle XX, pren el titulo en homenatge al mestre de la guitarra belga de jazz, Django Reinhardt, el músic europeu de jazz més cèlebre de tots els temps i autentico motor de la difusió en la vella Europa dels ritmes afroamericans originaris de New Orleáns. La col·lecció consta de 100 títols i cadascun d’ells recull, en clau de jazz, el pas per la capital parisenca dels grans músics nord-americans. Així mateix la col·lecció té la virtut de donar a conèixer millor el jazz local, és a dir l’evolució de grans músics francesos que en la majoria de les ocasions contribuïen notablement a l’èxit de la sessió.