La veritat és que tenia aquest no-va-enlloc d’article escrit fa un parell de dies, tot esperant millors moments per publicar-lo però a la vista dels darrers comentaris que mostren una nova via d’interès per la lectura el llenço ràpidament per aprofitar-me de l’excitació del moment…
He pensat que podia ser bona idea al acabar cada mes que compartíssim aquelles lectures que ens han enganxat (o no) i poguéssim opinar i recomanar-les, si és el cas, més enllà de buscar a les pàgines dels diaris quin son els títols més venuts o remenar pel Corte Inglés o el Fnac mirant les tapes més maques… (que no direu que no ho heu fet mai…)
Començo jo mateix.
Entre l’anada i la tornada del viatge de setmana santa, unes 4 hores hàbils en total, m’he pogut llegir ‘El niño con el pijama de rayas‘. La rosseta teutona d’hostessa alhora que em deia que apagués el ‘ipod’ que ja aterràvem va aprofitar per preguntar-me si em trobava bé ja que potser no era normal que estigués agafat al llibre mirant a l’infinit amb els ulls plorosos…
Ja sé que és una novel.leta que et toca la fibra de forma fàcil i que a poc que hi entris estàs enganxat per una bona estona, però mira m’ha agradat. M’agrada llegir sobre coses que ja he llegit o conegut abans però des d’una òptica diferent i aquest és el cas, la veritat és que essent un fan de ‘La vita è bella‘ un llibre com aquest m’havia d’emocionar.. Molt recomanable per adults i adolescents.
La història està explicada des del punt de vista d’un nen de 9 anys, en Bruno, que amb la seva família es canvia de casa…. i ‘hasta aquí puedo leer‘…
El millor: No saber pràcticament res del llibre abans de llegir-lo.
El pitjor: Que és massa curt.
I vosaltres què heu o esteu llegint aquests dies?
No tingueu por de contestar, tot el que es publica en aquest bloc queda en l’intimidat.
Ens posem com a repte 10 respostes?
Vinga que es comença així i s’acaba escrivint un taller sencer…
Dijous, 27 Març 2008 at 16:40
El llibre és efectivament molt bó. Jo, que no soc gaire imaginatiu, no em vaig donar compte de que anava fins ben entrada la lectura.
Aquest mes he estat re-llegint “Les Benignes” de Jonathan Littell. Si t’agrada veure la realitat des de una óptica diferent, aquest és imprescindible: l’holocaust vist per un alt cap de les SS que creu fermament que ell només ha complert amb el seu deure.
Això si, no te’l podràs ventilar en quatre hores: son 980 pàgines d’escritura densa i sense gairebé punts i a part.
Però l’impacte emocional, està garantit.
Dijous, 27 Març 2008 at 23:38
M’agafes en un impàs, acabo de llegir “Amor i brossa” d’Ivan Klíma Edicions 62. Novel•la d’inspiració autobiogràfica, d’un escriptor prohibit empès a fer d’escombriaire per tal de sobreviure en la antiga Txecoslovàquia.
Vivències, relacions interpersonals, infidelitats i sobretot reivindica la necessitat de la memòria “sense passat es corre el perill que la Humanitat es quedi en un buit espiritual i sense pensaments”.
És un bon llibre, dens, i possiblement no he escollit un bon moment per a llegir-lo, no ho he pogut fer amb la constància necessària i em costava no perdre el fil per a treure-li tot el suc.
Ara acabo de començar “La interpretació de l’assassinat” Jed Rubenfeld, Anagrama, ja ho comentaré el pròxim mes.
Divendres, 28 Març 2008 at 8:56
La veritat es que no sé per qué enganya tanta ‘El niño con el pijama de rayas’. Jo també hem vaig emocionar, i quan repasses el llibre, trobes que és molt simple, potser és això el que emociona, en fí, sí que té alguna cosa. També té una altra virtut, és dels pocs llibres que es meves filles adolescents han llegit sense estar obligades i a més han començat a passar a les amigues. Cosa ‘harto difícil’ us ho puc asegurar.
Acabo de llegir ‘La Bodega’ de Noah Gordon. He llegit bastant novel·les de Gordon, i aquesta no és la millr ni de bon trós, pero el fet que tot passi pel Penedes, i Sitges, i reconeguis els ‘camins’ li dona certa familiaritat, és agradable de llegir.
Ara m’he possat amb ‘Contrato con Dios’ de Juan Gomez-Jurado, que és una novel·la històrica ‘al uso’, pero es que a mi esto de las historias sobre el Arca de la Alianza me ponen. Ja us explicaré com acava la cosa cap allà les vacances d’estiu que és quan crec que l’acavaré al ritme que vaig.
Divendres, 28 Març 2008 at 9:50
Toni: D’acord amb les teves apreciacions de La Bodega. És un llibre que està molt per sota de El médico que és l’unic que havia llegit d’en Noah Gordon i que em va apassionar.
Divendres, 28 Març 2008 at 15:45
Doncs avergonyit, molt avergonyit us haig de dir que l’últim que he llegit és un informe de crèdit i Caució (lleig molt lleig).
Tinc una pila de llibres, tots ells imprescindibles entre la tauleta de nit i la taula de pendents, però malgrat el que em digui Mr. Raül amb la seva encertada teoria de que no tenir temps és falç, NO TINC EL TEMPS QUE VOLDRIA PER LLEGIR. És cert que el temps que voldria està ocupat per altres coses, segurament prioritàries per la meva existència vital, però no dono gaire més de mi mateix.
Un dels llibres que està a la pila és el del nen i el pijama i malgrat que el factor sorpresa no el tindré, vull plorar una mica.
Gràcies per fer-me adonar de les meves mancances i del deure imperiós de fer baixar la pila dels pendents, si més no perquè Sant Jordi és a tocar i no m’agradaria que la pila arribés al sostre.
Divendres, 28 Març 2008 at 18:29
No sé per què ultimament em falla la concentració i llegeixo poc. Tot i així us vull recomanar les meves darreres lectures:
“Tortilla Flatt”, del John Steinveck (ara no sé si s’escriu exactament així) i “El Lector”, de Bernhard Schlink.
L’argument del primer llibre gira al voltant d’un barri (Tortilla Flatt) d’una ciutat californiana en els anys posteriors a la Primera Gran Guerra . Els seus habitants, majoritariàment, són “paisanos”: d’origen mexicà. L’autor fa una descripció del modus vivendi d’aquestes persones i de la seva manera d’entendre la vida. Crec que és també un cant a la solidaritat i a l’amistat.
El segon llibre, l’haig d’acabar de llegir ara mateix -d’aqui a una hora hauré de parlar en públic sobre aquesta obra i encara no sé el final-, és un molt bon text sobre la necessitat de revisar el passat . L’argument ens sitúa a l’Alemanya dels anys 60 a on un jove, per casualitat, ha de retornar al seu passat personal, però també al del seu país durant la guerra i cap de les dues coses no li resulten fàcils. Si voleu completar les vostres lectures sobre Alemanya en els anys 60 i la necessitat de revisar el passat em permeto recomar “Opiniones d’un Payaso”,mangnífic llibre del Heinrich Böll . No m’el trec del cap mentre llegeixo “el lector”.
No puc escriure més: haig de continuar llegint. Quin stress!!
Dissabte, 29 Març 2008 at 20:56
Després de tanta participació jo també tinc ganes de explicar el que estic llegint en aquest moment. Ara estic llegint a Kazuo Ishiguro, escriptor japonés peró educat i vivint a Anglaterra desde els 6 anys. De ben segur que tots el coneixeu per la versió maravellosa portada al cine d’un dels seus llibres “Los restos del dia” (Lo que queda del dia)amb Emma Thompson i Anthony Hopkins. La pel.lícula em va agradar molt però hem vaig decidir per un altre del seus llibres “Nunca me abandones” i em va agrada molt la seva narrativa encara que la història és un tan extranya i inquietant, dona que pensar, os ho recomano.
Ara he tornat a aquest autor però amb el llibre “Cuando fuimos huérfanos” perque no m’atreveixo a llegir “Los restos del día” per no perdre el bon record que tinc de la peli, doncs no m’agraden mai les versions dels llibres portades a la pantalla.
Dissabte, 29 Març 2008 at 23:01
Jo us recomano un llibre que em va enganxar moltíssim, de fet, no el podia deixar…”La ciutat sense temps” de Enrique Moriel. Una fascinant aventura que és, a la vegada, una epopeia popular de una gran ciutat-Barcelona-.
Marta Vives, jove ajundant d´advocat, treballa en una misteriosa mort d´un home de l´alta societat barcelonesa actual. Al llarg de la investigació, la Marta no només s´haurà d´enfrontar amb les fosques forces que tenen que veure amb l´assasinat, sino que també es veurà implicada en la pugna que al llarg dels segles la seva familia ha mantingut amb una altra estirp antiga de la ciutat, els Masdéu… acudirà a la trobada d´un narrador surgit dels baixos fons de la Barcelona mitjeval, perseguit per la Inquisició i que, misteriosament, anirem trobant al llarg de la història de la ciutat… les forces del Bé i el Mal, de Déu i el diable lluitaran durant tot el llibre.
Hi ha una mica de ficció al llarg de la història, però el que més em fa fascinar és la descripció de la ciutat de Barcelona des de principis del segle XV fins els dies d´avui.
REGALEU-LA PER SANT JORDI!!!
Diumenge, 30 Març 2008 at 20:09
Encara que sempre he estat seguidora d’aquest bloc mai hi havia participat. Avui, això si,després que “algú” m’insistís una mica, he decidit escriure.
En aquest moment, estic llegint l’últim llibre del David Trueba “Saber perder”.Tot i que m’havien parlat força bé dels seus altres dos llibres (Abierto toda la noche, Cuatro amigos) no havia llegit res d’ell, doncs el tenia més catalogat com a director de cinema que com escriptor.
Quan vaig veure el seu darrer llibre en els prestatges del Fnac, vaig decidir llegir-lo. Vaig fer bé, doncs m’està agradant, és força distret.
Els quatre protagonistes del llibre són l’excusa per parlar de l’amor, l’emigració, les frustracions, la soledat, l’èxit…., és a dir de l’experiència de viure. Espero acabar-lo aviat, doncs després de tots aquest comentaris m’estan agafant ganes de llegir-los tots.