Dilluns, 14 Abril 2008
Taller de fotografia (20)
Posted by Mario under Fotografia, taller de fotografia | Etiquetes: Fotografia, taller de fotografia |
Què tal la setmana amics? Si començo a parlar no tindràs espai pel teu taller… Bé, però per això està el cap de setmana, per agafar la càmera i fer alguna sortida… No estic pensant en una altra cosa.. Per cert, quan s’acaba tot això? Vols dir el taller? Doncs encara en tenim per una estona, de fet com qui diu ara comença la part més interessant.. sí, per què fins ara… Avui donem un petit gir al taller i, si bé encara aprofundirem molt més sobre tots el temes que hem treballat, comença a ser hora de no només mirar les nostres fotos sinó també les dels altres.. No t’entenc… Doncs que començarem a aprendre a observar en lloc d’únicament aprendre a fer fotografies. De l’observació ja veureu com n’aprendrem molt més…
Taller de fotografia (20): Aprenent a observar fotografies
Avui el taller és una mica més llarg per què us introduiré una sèrie de criteris que ens ajudaran a observar fotografies però a la vegada continuarem aprofundint amb conceptes tècnics… No, si un dia d’aquests ens escrius un ‘Guerra i Pau fotogràfic’… No crec, el bloc és una eina més interactiva i així n’aprenem tots.
Us he preparat una mena de quadre-guia on he intentat recollir diferents criteris que hem de valorar alhora de dir si una fotografia és bona o no, si bé aquest és un procés absolutament subjectiu. No és diferent al que faríem en una cata d’un vi. Per mi un vi és bo o dolent. No exactament, un entès no valorarà mai un vi per bo-dolent, sinó que ens parlarà del seu aroma, color, textura…. I aquestes propietats de la fotografia son les que us ajudaran a valorar-la, a la vegada que us permetrà usar-les per fer que les vostres siguin millors:
Sobre aquest quadre hi tornarem contínuament en els nostres propers capítols i a més aprendrem a observar fotografies que anirem posant cada setmana i les intentarem comentar seguint el quadre-guia o fent servir els vostres propis criteris. M’ho expliques?
Fàcil, a l’observar una fotografia hi ha tres elements importants que ens hem de fixar: Motiu, llum i composició. No sé quin és més important que els altres però el cert és que tots tres combinats poden donar una fotografia que ens expressi alguna cosa. Al voltant dels tres ‘conceptes’ bàsics trobem les seves propietats o elements, en gris, que son criteris a valorar o a treballar concretament si volem obtenir bons resultats. Per exemple la composició, una composició incorrecta pot malaguanyar totalment el que voliem dir en una fotografia. Per ‘composar’ correctament s’han de treballar l’enfoc, l’angle, l’enquadrament….
I aquestes rodonetes blaves? Ah sí, he volgut representar que son propietats no exclusivament que es poden treballar amb tècnica, sinó que es necessita tenir certa creativitat, cert esperit artístic, certa gràcia… Jo ja puc plegar doncs… No home, la creativitat també es pot treballar i precisament amb l’observació.
Avui treballarem plegats un dels elements del tractament de la ‘llum‘. El cercle taronja ‘llum’ és un dels elements a valorar més importants i com veieu és un element que es pot treballar amb tècnica, repetició, prova-error… i és per això que el trobo molt més fàcil. Aquest conjunt de criteris al voltant de la llum ens permetran ‘tractar la llum’ de l’escena i les podem considerar com les propietats dels elements que apareixen a la fotografia. Sense tècnica el tractament de la llum és complexe i difícilment podrem obtenir bons resultats.
Us he fet interpretar histogrames en els darrers capítols del taller sense masses explicacions i heu tingut certes dificultats…. Certes? Totes! vols dir… Us he fet passar per aquest tràngol simplement per preparar-vos pel taller d’avui. L’histograma ens ajudarà a entendre la transformació de la ‘llum de la escena’ en ‘lluminositat de la fotografia’. No és el mateix? No, llum i lluminositat.
Penso que aquest gràfic us pot ajudar. Partim d’una escena (1) amb una certa llum, directa o reflectida pels objectes que hi apareixen. Imagineu-vos que Mr Xip divideix en milions de punts (els pixels de la vostra càmera) l’escena, cada quadradet de (2) conté la informació de lluminositat, color…. Mr Xip no veu els colors, sinó que percep únicament ‘tons de llum’ (3), les variacions tonals van des del negre al blanc, passant per tota la gama de grisos. Ara li demanem a Mr Xip que agafi quadradet a quadradet de (3) i el situi (com un puzle) en un gràfic que té tantes columnes com tons (256) i col·loqui cada quadradet a la columna del to corresponent (4). A l’exemple un quadradet de to 150 l’endreça a la columna 150. A l’acabar, les muntanyes que formen tots els quadradets formen exactament el gràfic de l’histograma de lluminositats (5). Cony, què fàcil… Si les muntanyetes estan desplaçades cap a la dreta voldrà dir que hi ha molts quadradets de grisos clars.. Exactament! Crec que ja saps interpretar un histograma.
El nostre amic Xavier ens va posar una fotografia a flickr que és perfecta per explicar aquesta propietat del tractament de la llum.. Qui és aquest Xavier? Un alumne.. t’ho he d’explicar tot?
La foto de’n Xavier és la de l’esquerra i és perfecta per explicar el contrast. El contrast és una percepció subjectiva de la diferència entre els tons màxims que es troben en una fotografia. Com veieu (visualment i a l’histograma) la seva fotografia conté tons baixos (negres i grisos foscos) i tons alts (blancs i grisos clars) el qual dona una percepció d’alt contrast. Tant alt que és excessiva la diferència entre la claredat del cel i la foscor del verd del bosc. Com es veu al seu histograma no hi ha ‘tons mitjos’.
Per fer-ho senzill, dividirem els tons en 6 tipus de negre a blanc: negres, ombres, tons mitjos foscos, tons mitjos clars, llums i blancs. La seva és una fotografia de negres, ombres, llums i blancs. El blanc, el negre i tota la gama de grisos constitueixen la ‘Gama tonal’. Aquesta per simplificar-ho es divideix en 10 zones:
A la majoria de les nostres fotografies ens movem entre les llums (8) i les ombres (1). El curiós és que la majoria de fotòmetres prenen el ‘5′ com a referència i a partir d’ací construeixen la gama tonal. És el mateix cas explicat al taller (18) amb les dues fotos preses amb mètodes de medició diferents però explicat d’una altra manera. Per exemple en aquell cas una escena amb valor ‘2′ de mitjana el fotòmetre la intentarà moure al ‘5′ per lo que… Clarament quedarà ’sobre-exposada’.. Molt bé ! I una escena de neu amb lluminositat mitjana de ‘7′ per exemple… el fotòmetre tindrà tendència a interpretar-la com ‘5′ per lo que clarament la sub-exposarà…
Però tornem al ‘contrast’…. què hagués pogut fer el teu amic Xavier per tenir més tons mitjos i que no fos una fotografia de tan alts contrastos? Sobre-exposar-la? No sempre funciona. Ací està punt més important de la lliçó d’avui:
El contrast depèn de la llum, de la situació, dels objectes, del propi objectiu i de la sensibilitat. Únicament podrem jugar amb aquest darrer paràmetre, a sensibilitats baixes el contrast augmenta, però no de forma dramàtica. La única recomanació a fer en aquest cas és augmentar la sensibilitat per tenir més tons mitjos ja que si l’hagués sobre-exposat el cel hagués sortit encara més ‘blanc’. Algunes càmeres tenen al ‘menú’ un indicador de contrast. En aquest cas podeu jugar amb aquest indicador per obtenir fotografies més o menys contrastades.
En el quadre superior vull que us fixeu amb fotografia i histograma a la vegada. Mireu, partim d’una fotografia (1) massa contrastada (veieu l’histograma?). Si la sobre-exposeu, com possible solució per augmentar la lluminositat, simplement el que faríeu és augmentar la lluminositat de tots i cada un dels quadradets de l’histograma, és com si tots se’n anessin cap a la dreta. Mireu la part superior central.. Ha perdut el color blau i surt blanc… Clar, uns quants quadradets s’han acabat concentrant a l’histograma a la zona dels ‘blancs’ a la dreta. Baixem el contrast (3)? Això vol dir apropar els tons màxims.. No és bona solució, ara hi ha massa tons mitjos… M’estàs posant nerviós.. ja no podem fer res més, no? Doncs no massa. La única solució, si modificant la sensibilitat no ens sortim, és tractar la fotografia amb un programa de retoc, concretament modificant una propietat que es diu ‘ombres’ els programes poden selectivament fer que només certs quadradets augmentin de lluminositat. Veieu la (4)? Els tons alts i baixos es mantenen però amb menys quadradets i apareixen tons intermitjos que en definitiva fan de la (4) una millor fotografia que la (1). La tècnica que ja treballarem més endavant de ‘HDR’ fa exactament això.
Ara tornem a la foto de’n Xavier. Veieu clar com l’hem modificat per obtenir la foto que veieu a l’esquerra? Sí, has manipulat totalment l’histograma i has donat la lluminositat correcta a les diferents parts de la fotografia, en definitiva has augmentat els tons mitjos. És una fotografia processada. És una creació de laboratori.
Resumint. Per molts la presència de tons mitjos i contrast correcte és una de les característiques a valorar en una bona fotografia. El que heu après avui és que no és fàcil el seu control i dependrà molt de la situació. No vols dir que moltes d’aquestes fotos meravelloses que hi ha a internet estan retocades? Definitivament sí, i una de les primeres coses que es retoca és el ‘contrast’ i els ‘tons mitjos’. Davant d’aquesta situació el millor és tirar la fotografia de manera que sigui tractable per un programa de retoc.. Què vols dir? Que si la sobre o sub-exposeu massa perdreu la textura de les zones d’ombres o llums i el programa de retoc no les podrà recuperar.
L’Exercici d’avui consta de dos parts. El primer exercici serà d’observació d’una foto i el segon, que posarem al nostre espai de flickr, sobre les tècniques del contrast i els tons mitjos que hem treballat avui, com a part important del concepte ‘llum’ a valorar en una fotografia.
Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (20) a flickr o simplement clicant la icona aneu al taller:
Molt bona setmana, que feu moltes fotos i que sigueu bons !
Fins el proper dilluns.
<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’
Dimecres, 16 Abril 2008 at 23:13
Hola Mario, molt interessant el taller d’avui, sobretot la tècnica per intentar millorar el contrast, jo tendeixo a utilitzar la sobreexposició però ja vaig que hi ha recursos més vàlids. D’altra banda l’explicació referent a l’origen dels histogrames és molt aclaridora i celebro que la meva foto ajudi a mostrar-ho.
La foto dels monjos per mi no hi ha dubte que és una escena interessant, el contrast entre la força de la cascada i la fragilitat dels monjos fa que te la miris dues vegades, a primer cop d’ull t’has de preguntar si és real o un muntatge. En resum, l’escena et crida l’atenció. La composició intensifica la sensació de debilitat dels monjos, un pla obert on destaquen poderosament les figures humanes, vermell sobre blanc. Em fa pensar amb una tècnica que utilitzava el National Geografic cap als anys 50 en les seves fotografies: introduir elements sobretot de color vermellós donar vivència a les fotos, a vegades un excursionista amb camisa vermella, una tenda de campnya, etcètera.
De la llum m’atreveixo a dir que té massa contrast, m’he fixat que les dues cantonades de dalt són antagòniques, a la dreta hi ha massa llum tot el contrari que la de l’esquerra que és massa fosca, a més els monjos “tallen” l’aigua que tenen radera.
Per acabar des d’un punt de vista artístic, i això és molt perosnal, la fotografia no em fa el pes, segurament una velocitat baixa fa que l’aigua es difumini d’una manera massa artificial.
Bé, m’he llançat a la piscina ara, mestre, tot teu.
Dimecres, 16 Abril 2008 at 23:16
Sembla que a la piscina m’ofegaré… Ara que em miro amb més atenció l’histograma em donc compte que de contrast ben poc, tota la llum está a la dreta.
Dijous, 17 Abril 2008 at 21:24
Bon comentari Xavier, però deixem una mica més de temps per si algú més contesta.
Compte amb el concepte de contrast. Si veus l’histograma comprovaràs que, si bé tens raó en quant al desplaçament cap a ‘llums’ i ‘blancs’, també hi pots veure clarament ‘negres’ i ‘ombres’ per lo que ‘tècnicament’ el contrast, entès com distància màxima entre zones de diferent lluminositat, és molt alt. Pots veure zones ‘0′ i zones ‘IX’ per lo que tens raó en la teva primera contesta. L’histograma t’ha fet contestar per segona vegada i ací és on vas errat. El fet del desplaçament cap a la dreta no vol dir que no tingui contrast.
Podem dir per tant que és una foto de ‘high key’, és a dir, amb predominança de llums i blancs però contrastada.
És una foto sub o sobre -exposada?
Sobre la composició hi ha moltes coses a dir….
Divendres, 18 Abril 2008 at 1:02
Sub o sobre-exposada? a mi em sembla sobre exposada, els blancs em sembla que cremen.
Mario, no veig tanc clar això que dius que “clarament es veuen negres i ombres” a l’histograma,no haurien de ser a la banda dreta? si és així els valors em semblen prop de zero a l’histograma. Podràs aclarar-ho amb la resposta final?
Merci
Diumenge, 20 Abril 2008 at 8:48
Bé, som-hi que sembla que jo hi ha cap més comentari….
Aquesta és la meva opinió:
Motiu: Els salts d’aigua ja son un bon motiu, la incursió dels monjos dona un toc exòtic que no està malament. Simplement crec que la foto és poc o gens natural. Clarament està preparada.
Llum: S’utilitza el diafragma molt tancat de manera que el temps d’exposició és llarg i això provoca que l’aigua aparegui ‘moguda’ o ‘difuminada’. Òbviament els monjos son ‘extres’ que estan ‘parats’ ja que amb l’alt temps d’exposició penso que haurien d’haver sortit moguts.
La lluminositat mesurada és alta, només cal veure l’histograma, i partint de l’hipòtesi que el fotòmetre té la tendència a situar el valor mesurat a la meitat de la gama tonal crec que la seva intenció, la de Mr Xip, era clarament de sub-exposar-la. Com que no ha estat així el resultat final, el fotògraf clarament l’ha sobre-exposat, sinó hagués sortit l’aigua ‘grisa’.
El contrast és alt, si bé la quantitat de pixels al negre i ombres és baix recordem que el contrast mesura la diferència màxima de tonalitats a la fotografia. Una altra cosa és la percepció, on clarament guanyen les llums i blancs. És difícil veure una fotografia ‘no tractada’ amb zones ‘0′ i ‘IX’ com en aquesta fotografia.
Composició: Personalment hagués utilitzat la regla dels 2/3, situant als monjos una mica més abaix a la fotografia, tot i que de fer-ho s’hagués perdut els negres i ombres que ara es veuen a la cantonada inferior-esquerra i s’hagués perdut contrast. La direcció és la correcta, seguint la llei de la mirada o dels espais.
La fotografia ha estat processada clarament amb Photoshop o similars, on probablement s’ha manipulat el ‘contrast’, el ‘color’, l’exposició’… però el resultat queda maco com a fons de pantalla.
Diumenge, 20 Abril 2008 at 20:07
Veig que, encara que sigui de resquitllada, he atinat força. Hem queda més clar el tema del contrast i l’histograma i trobo molt útil el “truc” per identificar fotografies tractades amb les presència de zones ‘0′ i ‘IX’.
Merci!
Diumenge, 20 Abril 2008 at 20:22
Gràcies Xavier,
Un comentari addicional. Les zones del ‘0′ al ‘10′, creades a la fotografia analògica bàsicament per tractar el procés de revelat, tenen definicions pròpies. Et passo el link on pots trobar les definicions: Clica aquí
(com veus existeix la zona ‘X’ però és un blanc artificial i normalment es pot considerar com zona IX)
Aquí pots comprovar que ‘0′ és negre absolut i ‘IX’ el blanc absolut i és difícil captar-los en una fotografia convencional, fins i tot un objecte ‘negre’ deixa de ser-ho per incidència de la llum , per això quan veus histogrames tan extrems has de mirar bé la foto per comprovar que aquestes zones existeixen en realitat i no son un producte de ‘Photoshop’. No dic que no les puguis trobar en una foto però cal veure si és o no possible.
Bona setmana i regala’ns alguna foto a flickr !!