Hola de nou amics ! Avui m’agradaria introduir-vos el concepte de… Para, para, avui no ens introdueixes res o corres el perill de quedar-te sol.. Què passa? No en hi ha per tant, no? Doncs sí que en hi ha… Els tallers passats han estat complexes y ens hauries de fer una repesca o anirem tots a Setembre..
Bé, potser tens raó i caldria dedicar el taller d’avui a assentar alguns conceptes que potser encara ens trontollen i que no ens deixen avançar al ritme que voldríem.. Què et sembla si repassem el tipus de fotografies que podem obtenir a partir de l’estudi dels seus histogrames? No podria arribar en millor moment…
Taller de fotografia (27): Per l’histograma sabrem la foto que hem fet…
El títol t’ha vingut per inspiració? No home, justament una bona forma de repassar els darrers capítols és aprofundir en l’estudi dels histogrames que podem veure immediatament després de fer una fotografia… Repassem el concepte d’histograma?
Ja vam dedicar un taller a la definició d’histograma (taller 18 i 20) i en molts altres els hem utilitzar per explicar conceptes com el contrast, la sub i sobre-exposició i darrerament el rang dinàmic.
A l’esquema de dalt podeu veure la seqüència per la creació de l’histograma en una fotografia. Ara que entenem una mica més el concepte de ‘pixel’ com contenidor d’informació de la lluminositat i el color d’aquesta petita àrea de la nostra fotografia no ens ha de costar entendre, a l’exemple ho podeu veure de forma exagerada a la foto de la flor en color, que la fotografia es forma a partir dels milions de pixels que contenen aquesta informació. Com que encara no hem parlat de com es guarda el ‘color’ pensem només en la lluminositat que emmagatzema cada pixel, per lo que ens és més fàcil imaginar la fotografia en blanc i negre.
Com funciona? Doncs és ben senzill, agafem un per un cada pixel de la nostra fotografia, que tindrà una to del blanc al negre i que en el nostre exemple per fer-ho senzill considerarem que tenim 10 tons diferents. Ara es tracta senzillament de situar, com si fos un tetris, cada pixel en la columna corresponent al seu to. A l’acabar tindrem aquesta mena de gràfic on cada columna representa el nombre de pixels que tenen el mateix to, si ara ens imaginem que a la realitat la distribució és per 256 tons el gràfic final serà.. l’histograma !!
Clar, ara podeu acabar d’entendre que una foto amb tons clars voldrà dir que té molts pixels amb to clar que els podrem veure a l’histograma situats a la dreta i el contrari pels pixels foscos. Ara ho entenc, depenent del desplaçament de la corba de l’histograma podrem tenir una idea intuïtiva de la distribució de tonalitats.. Sí, exactament, però només això sinó també recorda que podem treure més conclusions com el rang dinàmic o el contrast… Sí, això és el que encara no acabo d’entendre…
L’us de l’histograma és especialment interessant a les càmeres digitals, on la majoria tenen l’opció de no només veure la foto pel visor després de disparar sinó també de veure el seu histograma:
Això és especialment interessant ja que si sabem interpretar l’histograma podem repetir si cal la fotografia canviant aquells paràmetres que calguin fins aconseguir el que volem. Què son els altres histogrames de colors? Bona pregunta, tot color és combinació dels ters color primaris vermell (R, de red), blau (B, de blue) i verd (G, de green). Ja ho treballarem en posteriors tallers, però simplement dir que cada color que conté cada pixel es pot descomposar amb vermell-verd i blau, que en diferents proporcions donarien el color final. Els histogrames RGB son justament això, la distribució dels pixels per les seves tres components,R, G i B. Ara no hi feu massa cas, simplement avançar-vos que l’histograma G (el del verd) és molt semblant a l’histograma de lluminositats, que és el que treballem avui. I això? Simple, pels nostres ulls el verd és el que dona més percepció de lluminositat per això l’histograma del verd acabarà sent força semblant al de lluminositat.
A més, haureu comprovat que en el visor d’imatges que teniu a la vostra càmera hi podeu veure també la fotografia que acabeu de tirar.. Sí, però a vegades les zones blanques fan pampallugues… Just, això és el més important, és l’avís que us dona Mr Xip de que aquestes zones han sortit cremades o sobre-exposades, massa situades a la dreta de l’histograma, amb lo que hauran perdut la textura de les ‘llums’ i pràcticament tot es veurà ‘blanc’. Això és interessant ja que de moment us dona la pista de que potser haureu de repetir la foto sub-exposant un pèl.. Per què dius ‘de moment’? Perquè us podeu trobar que sub-exposant perdeu les ‘ombres’ i aquestes es veuen sense textura, totes negres. Recordes el problema del rang dinàmic? Sí, ara potser ho mig entenc…
Però continuem amb els histogrames, a l’esquema a continuació us poso un senzill exemple de la relació que haureu de fer mentalment quan veieu foto i histograma a la vegada:
Ara ho entens? A veure, miro la foto, me la imagino en blanc i negre, simplement per tenir una idea de la lluminositat, i distribueixo els pixels en un eix que va del negre al blanc. Si t’esforçes podries saber cada punt de la fotografia quina correspondència té amb l’histograma. Per exemple veus per què hi ha tantes zones ‘altes’ a l’histograma situades a la zona d’ombres? Sí home, crec que bona part corresponen a la platja de sorra negra i el blau fosc del mar. Molt bé…
Recordem la distribució que fem de les zones de l’histograma en negres, ombres, tons mitjos foscos, tons mitjos clars, llums i blancs que ens donen una idea de la predominància d’aquests tons quan observem un histograma, per exemple a la nostra fotografia, que té un histograma molt equilibrat, té predominància d’ombres i tons mitjos en general. La presencia de llums fa que a més sigui una fotografia ben contrastada.
Bé, comencem el joc… Quin joc? És una forma de parlar, ara veurem els diferents tipus de fotografies que podem obtenim en funció del seu histograma:
 |
 |
| Aquest és l’histograma ideal. La distribució va des de les ombres a les llums i diríem que el rang dinàmic de l’escena ha estat captat completament pel rang dinàmic de la càmera. Potser s’hagués pogut sobre-exposar 1 punt per aprofitar l’espai de llums altes o blancs que ha quedat lliure però aleshores l’estreta franja de platja central (la més clara) hauria sortit cremada (blanca) | |
 |
 |
| Clarament és una fotografia sobre-exposada, a més aquesta saturació a la dreta mostra la falta de textures de les llums i blancs. Amb una subexposició de -1 hagués quedat millor distribuïda i amb més textura a les llums. La fotografia de tota manera es complexa per la incidència directa de la llum del sol. | |
 |
 |
| L’histograma mostra una tendència cap els ‘negres’, hem desaprofitat una bona part a la zona de les ‘llums’. És una foto sub-exposada, amb una sobre-exposició de +1 hauríem obtingut un histograma més equilibrat si bé és probable que es saturessin les llums dels núvols i es perdria textura, però la resta de la fotografia quedaria més clara. | |
 |
 |
| El rang dinàmic de l’escena és més gran que el rang dinàmic de la càmera. Això ho veiem clarament per la saturació dels pics als extrems del negre i blanc, és la prova de que li falta ‘rang dinàmic’. La solució és la tècnica HDR ja que com es pot veure sobre-exposant el fons encara quedaria més cremat i sub-exposant la textura de les pedres pràcticament seria inapreciable donant una tonalitat pràcticament negra. Aquests histogrames tenen típicament la forma de ‘U’. En aquests casos faria una altra foto sub-exposada i una altra sobre-exposada i amb totes tres utilitzaria algun programa d’HDR per obtenir una fotografia de més alt rang dinàmic. | |
 |
 |
| Aquesta és una foto amb baix contrast o rang tonal, ho podeu veure per l’absència d’ombres i llums. No es tracta de sobre-exposar o sub-exposar sinó d’augmentar el contrast amb programes de retoc fotogràfic com el Photoshop. En aquest cas el rang dinàmic de l’escena és menor que el rang dinàmic de la càmera. És exactament el contrari del cas anterior. | |
 |
 |
| Es tracta d’una foto en ‘high key‘ o ‘clau alta’ de tonalitats, simplement els tons que apareixen a la foto reflecteixen l’escena que és de tonalitats clares. Es poden veure clarament les textures de les llums i les ombres (la cabra) i no hi ha necessitat de sub-exposar-la. És un exemple on l’histograma no té perquè està centrat per representar una bona fotografia. | |
 |
 |
| I aquest és el cas contrari, es tracta d’una fotografia ‘low key‘ o en ‘clau baixa’ de tons. Tot i que l’histograma convidaria a sobre-exposar-la no ho hem fet perquè es vol mantenir els tons originals de l’escena, que era de baixa lluminositat. Una sobre-exposició malaguanyaria la fotografia amb tonalitats artificials a les ‘llums’ i es perdria en bona part el color ‘vermell’ del cel. A l’igual que el cas anterior la fotografia ja m’agrada com és tot i que el seu histograma no està centrat com en el primer cas d’aquesta llista. | |
Crec que hem tractat bona part dels tipus d’histogrames que podeu veure al vostre visor de la càmera, ara ja sabeu si heu de repetir o no la foto.. Bé, sempre ens queden els programes de retoc, no? Sí, efectivament però ja he comentat alguna vegada que mentre no cremem les ‘llums’ o deixem a la negra foscor les ‘ombres’ els programes de retoc poden recuperar la textura perduda, però amb llums cremades o ombres negres aquests programes no poden tornar la textura a aquestes zones.
|
Davant de situacions complexes o histogrames que no acabeu d’entendre una vegada feta la fotografia repetiu la mateixa escena sub-exposant (de -1/3 a -1 com a molt) i sobre-exposant (de +1/3 a +1). Una vegada a casa escolliu la millor de les tres o, si és el cas, retoqueu la que ens pugui donar millors rangs tonals. En el cas de voler fer una foto HDR necessitareu les tres per que el programa les pugui combinar. |
Més endavant us ensenyaré algun truco per deliberadament exposar incorrectament la fotografia pensant en que el programa de retoc em farà la resta del treball, però de moment intentem que les fotografies sortides de la càmera, sense retoc, siguin el més properes al que volíem treure.
Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (27) a flickr simplement clicant la icona:
Molt bona setmana i fins el proper dilluns.
<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’
Estem en proves:
Dimarts, 3 Juny 2008 at 18:09
Ara ja ho he entès.
Cada vegada intento fer millors fotografies, aquest és el meu propòsit i animat pels teus tallers encara més. El tema dels Histogrames, crec que és un pas més cap a millorar la meves fotografies, però també crec que és un pas massa llarg, més proper a la fotografia gairebé professional, que a la de afeccionat, que és la que jo practico, possiblement amb el temps serà una ajuda, però de moment no ho tinc molt clar.
Normalment quan faig fotografies, encara no tinc l’automatisme de saber llegir les condicions necessàries, prou tinc amb les obertures i velocitats, si a això cal afegir enquadraments, enfocaments i composicions, i després de mitja hora d’histograma (almenys ara sé que el verd és el més semblant al de la lluminositat), m’indica que la foto no té una lluminositat o contrast correcta, poso d’automàtic i com una metralladora, a disparar, que alguna quedarà bé.
Em sembla que el tema d’histogrames és més per a treballar els possibles retocs a casa, i com de moment soc un inútil amb aquest tipus de programes, sé que els hauré d’anar utilitzant, no puc anar a contra corrent, però fins a llavors, gairebé que prefereixo no saber que existeixen aquests gràfics. Amb el temps tot arribarà.
Dimarts, 10 Juny 2008 at 8:40
Molt bona la lliçó de l’histograma. Ara ho he entés. Vaig sortir al diumenge a fer fotografies i com ja sabeu quan hi ha molta llum no veus ve com ha quedat. Be, seguim el histograma vaig aconseguir que no em quedessim fosques com sempre. Mirava el histograma i sobreexposava una mica fins aconseguir que el histograma s’anés cap al blanc. El que no acabo de dominar són els tons mitjos. Es bo que estiguin tocant la part de dalt de l’histograma?
Dimarts, 10 Juny 2008 at 9:15
Gràcies Anna,
Sobre les tècniques d’exposició per ‘moure’ l’histograma a la dreta o esquerra en podríem parlar tant que ho deixo per una segona edició, al setembre. Ara, com a consell, intenta sempre que l’histograma no tingui pics a la dreta (blancs) ni a l’esquerra (negre) ja que recuperar la textura d’aquests pixels és impossible.
Els bons fotògrafs recomanen enganxar l’histograma tot a la dreta que es pugui (sobre-exposant una mica sense arribar a tenir el pic a la dreta) ja que, tot i quedar aparentment sobre-exposada, amb programes de retoc es pot jugar baixant l’exposició fins a tornar a situar l’histograma al centre. El resultat és més ric i amb més textura que la foto original sense sobre-exposar-la.
Mai a l’inrevés, ja que al intentar sobre-exposar amb els programes de retoc es perden moltes tonalitats.
El problema ve quan l’histograma té forma de ‘U’, és a dir amb pics al blanc i negre extrem, aleshores ja saps que el rang dinàmic de la teva càmera no pot captar tot el rang dinàmic de l’escena. No queda més remei que el ‘retoc artificial’ amb l’HDR.