Taller de fotografia (28)

Què tal amics? Caram, ja estem pel 28? Sí, la veritat és que sembla ahir quan vam començar, no? Doncs no exactament, a mi se m’ha fet una eternitat…

Avui, si em deixes, sí que us introduiré el sens dubte element més important de la fotografia a color.. Sí, tira, tira… No és més que el ‘color‘, la percepció que tenim dels colors, com es creen i de què depenen.. fins i tot ens atrevirem a donar uns consells sobre quins colors escollir, si podem, alhora de fer una fotografia..

Taller de fotografia (28): El color

El color no pertany als objectes sinó a les propietats dels mateixos per absorbir la llum que les incideix. Sí crec que ja ens vas parlar d’això.. Essent la llum incident capital en la percepció del color als objectes potser que repassem què és la llum..

Ja recordareu na naturalesa ‘electromagnètica’ de la llum i que només una part n’és visible. Aquest és l’espectre visible de la llum que fàcilment obtindrem per refracció de la llum blanca al passar per un prisma.. És el mateix concepte darrera la formació de l’arc de Sant Martí, no? Sí, exactament, en aquest cas son les partícules o gotes d’aigua les que pateixen la refracció de la llum del sol. L’espectre visible de la llum ens mostra, ordenada per les longituds d’ona, els diferents colors, dit d’una altra manera cada color té associat una longitud d’ona o freqüència, de la mateixa manera que ho tenen les ones de radio o TV. Veig que hi ha molta part invisible? Sí clar, de fet les ones radio ho son no? Però ja hem comentat que les longituds d’ona adjacents a l’espectre visible, com els ultraviolats o infrarojos poden afectar a les nostres fotografies, sobre-exposant-les incorrectament o variant l’equilibri de lluminositat. Però amb un bon filtre diguem-ne que ho tenim solucionat….

Agafem aquest rang de colors i estudiem-los una mica més:

No entrarem en l’història del color, tot i que és ben interessant, sinó que anirem directament a un dels models més comuns per representar tots els colors de l’espectre visible. Aquest el podem representar, des de l’esquema inicial que anava del violats als vermells, en un cercle on els podem representar en dues dimensions.

El model més comú és l’additiu, aquest es basa en el concepte de que tots els colors es poden formar a partir de la barreja de tres colors primaris: el vermell, el verd i el blau, recordeu les sigles de RGB? Sí, red, green i blue.. La teoria dels colors additius és ben senzilla, com veieu a l’esquema de dalt, i es la base dels televisors o dels projectors.. Els colors primaris de dos en dos donen els secundaris i els tres a la vegada el blanc. A l’exemple podeu veure que el vermell + verd = groc, que és complementari al blau. Aquesta relació és interessant conèixer-la, ja que a les nostres fotografies ens podem trobar diferents colors formats a partir de la llum incident.

El segon model és el substractiu. De fet és ben semblant a l’additiu però ara els colors es formen per substracció o absorció d’algun color. És l’utilitzat en pigments i colorants com les tintes de les impressores. En aquest cas els colors primaris s’obtenen per substracció dels tres colors substractius: el cian, el magenta i el groc. Mireu l’esquema amb els tres cercles, si a la llum blanca que conté els primaris verd, vermell i blau li trec el blau obtinc…..el groc? Perfecte, això és molt important per entendre la naturalesa del color dels objectes. Ja em dit que el color d’un objecte és aquell resultant de la llum que reflecteix o el que és el mateix: del complementari del que absorbeix. Mirem l’esquema següent:

Senzill, imaginem que incideix llum blanca sobre l’objecte i que aquest, per les seves propietats absorbeix el component blau de la llum, per lo que reflectirà únicament les components verda i vermella.

De quin color veuràs l’objecte? Si reflecteix el verd i el vermell… pel model additiu, verd+vermell igual a.. groc? Bé. Amb el model substractiu, si el blau és l’absorbit.. miro el complementari i és el … groc ! És divertit, no? Ara ja podem entendre que si posem un filtre groc a la càmera aquest absorbirà el seu complementari, és a dir el blau, deixant passant el verd i vermell, que combinats donarà el groc… Si alguna vegada compreu algun filtre de color a la càmera penseu amb això….

Perfecte, ja sabem com obtenir els colors en una projecció o monitor (model additiu) o en una impressió en paper (substractiu), però ara parlem una mica més de les propietats del color ja que segur que trobeu aquests models massa senzill, que hi falten matisos de colors…

Podem considerar que les propietats del color son tres: el matís, la lluminositat i la saturació. Cada color queda representat per un valor de les tres. A l’esquema podeu veure el cercle on representàvem els colors (el matis em donarà la percepció del color), quan més lluny ens situem del centre més saturat serà el color i la lluminositat és la tercera variable que representarà la quantitat de llum reflectida. Les tres combinades donaran el color escollit. Tots i cadascun dels colors de les nostres fotografies tenen una única representació en aquest cercle més una alçada a la barra de lluminositat.

La percepció del color.

Però com arribem a percebre el color? El nostre sistema de visió és força complexe i es fa servir bàsicament del que s’en diu ‘bastons i cons‘, situats al nostre sistema ocular i que acabaran donant l’ordre al cervell per que ‘percebem’ el color. Els ‘bastons’ ens ajuden a les situacions de baixa lluminositat i no perceben el color mentre que les ‘cons’ sí que perceben el color i els fem servir per més altes lluminositats. Per això el ‘color’ es difícil de ‘veure’ quan les condicions son de baixa lluminositat. Els tres tipus de ‘cons’, en representarem per S, M i L, son sensibles a diferents longituds d’ona, és a dir,a diferents colors.

Ara entendreu allò que us vaig explicar de l’histograma del ‘verd’… A l’esquema de l’esquerra podeu veure a dalt com els tres tipus de cons capten diferents rangs de colors i us el comparo amb el gràfic de quan sensible és el nostre sistema ocular als colors.. Sí, ara ho veig, tenim màxima sensibilitat per percebre els colors al voltant del ‘verd’… Efectivament, el nostre ull és més sensible a la llum a la zona dels verds-grocs que a la resta.. Això és tan important que la majoria de mecanismes als sensors per captar el color estan basats en aquest fet.

Sí, per què tot això és teoria.. però com acaba Mr Xip percebent els colors? Doncs, bona pregunta i la resposta és encara més enginyosa. T’en recordes dels pixels? Sí, clar..

Dons crec que l’esquema parla per sí sol… Cada pixel, que ens l’imaginàvem com un contenidor capaç de captar els fotons o partícules de llum, té realment una mena de filtre de color verd, blau o vermell. Aquests filtres estan distribuïts en una mena d’engraellat al llarg de tot el sensor, però com que hem dit que tenim més sensibilitat al verd hi podem trobar el doble de pixels amb filtre verd que vermell o blau (veure l’esquema de dalt). Ara és fàcil entendre que cada contenidor només guardarà el ‘color’ del filtre que té. Al final tindrem tres histogrames, el resultant de comptar els pixels amb filtre verd, el vermell i el blau… Ara entenc lo dels tres histogrames de colors que comentaves al darrer taller!!! De fet l’histograma de lluminositats és el mateix però sense tenir en compte els filtres.

Amb aquestes informacions que venen de la graella de vermells, verds i blaus senzillament Mr Xip, fent servir els models de colors que hem explicat abans, arriba als colors finals de la nostra fotografia. Enginyós aquest Mr Xip … En aquest gràfic animat podeu veure com a partir de la graella de vermells i verd purs Mr Xip acaba ‘percebent’ el groc. Sí noi, jo no m’ho creia això de que amb el verd i el vermell sortia el groc fins que ho vist.. és com un miratge òptic…

Podríem parlar hores i hores del ‘color’, però crec haver repassat els elements bàsics, ara coneixeu els models additius i substractius, les propietats del color i fins i tot com s’obté pel sensor de la vostra càmera. Sí tot molt acadèmic, però on és l’art del color?

Caram, això sí que és complicat. Ací entrem en un camp compartit per la pintura i no m’atreviria pas a donar consells…

L’harmonia i el contrast

El primer que farem és demanar disculpes a la nostres amics Pilar i Raül ja que tots dos han trobat en la pintura una forma d’expressió i porten molt de recorregut investigant l’harmonia en el color i de ben segur podrien, sense esforçar-se massa, donar-nos una classe de com hem de fer servir els colors.

La fotografia però té una restricció important amb la pintura i és que normalment no tenim la llibertat d’escollir. Els colors a la fotografia venen donats, per nosaltres afeccionats, per les condicions de lluminositat i normalment no escollim els ‘colors’ dels objectes, Tanmateix però podrem amb aquests consells saber si estem davant d’una escena harmònica i simplement ‘click’.. disparem…

En pintura no fem servir els colors RGB (vermell, verd i blau) sinó que partim de l’anomenat ‘cercle cromàtic‘. Aquest considera que els primaris son el groc, vermell i blau i que barrejats donen els secundaris, terciaris….

Ací per exemple podeu veure com el verd és un color secundari obtingut a partir dels primaris groc i blau i que té com a complementari el vermell. Aquest concepte de ‘complementari‘ és i ha estat molt important en pintura. A més podem classificar els colors del cercle cromàtic en càlids i freds, simplement per la percepció que obtenim al veure’ls en un quadre o dibuix. Això mateix serveix per la fotografia si bé no tenim la llibertat de barrejar-los per la nostra creació, però els colors estan a l’escena i haurem de saber interpretar-los.

L’harmonia i el contrast:

De l’elecció dels colors del crecle cromàtic en hi ha molt a parlar, però de forma senzilla descriurem les situacions més comuns que ens podem trobar:

Al gràfic podeu veure algunes de les combinacions més comuns en pintura, colors adjacents, la triada, complementaris o parelles de complementaris. El contrast és també un concepte perceptiu i podrem trobar a les nostres escenes contrasts del mateix color (però saturacions o lluminositats diferents) o el contrast més evident, el donat per colors complementaris.

Per últim, us hauria de parlar del color dominant, tònic i de mediació en una fotografia. El dominant és el més estès a la fotografia i sol servir per destacar altres colors. El tònic és justament el complementari al color dominant i sol ser el centre d’atenció. Finalment el de mediació actua com conciliador entre els dos anteriors i sol situar-se aprop del tònic al cercle cromàtic.

Ara, amb aquesta petita i humil introducció a l’art del color, remeneu a les vostres fotografies i mireu-les ara buscant l’harmonia i el contrast i els colors dominants i tònics.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (28) a flickr simplement clicant la icona:

flickr

Molt bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Estem en proves:

About these ads