Avui, potser perquè he passat pel davant del Reina Sofia, he pensat en proposar-vos que de tant en tant podríem també parlar d’art, no d’art fotogràfic, del qual n’estem servits i fins i tot una mica farts, sinó d’art en general, de pintura, escultura,…
La primera vegada que vaig veure el ‘Guernica’ de Picasso, en viu clar, crec que vaig tenir un petit cobriment de cor i molt possiblement va ser el principi del que ara he de pal·liar amb mitja pastilla per la pressió cada matí. Obra magnífica de la que us voldria fer cinc cèntims després de descobrir que algun friki l’havia refet en 3-D i ara era possible explorar-la en totes les seves dimensions. Un nou món que ens obren les noves tecnologies, ara tan de moda i que fins i tot de tant en tant ens atrevim a opinar…
Si penseu que us he de fer un comentari del quadre aneu ben equivocats, per això està Viquipèdia i altres llocs que entesos i erudits es mal guanyen la vida fent-hi aportacions. Us faré una breu introducció abans de veure aquest fantàstic viatge per l’interior del quadre:
El Govern de la República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant la Exposició Universal de 1937 a París, oficialment anomenada Exposició Internacional de les Arts i Tècniques en la vida moderna. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l’art.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generats per les bombes. L’austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l’horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs. llegir més
Ara sí, preparats per entrar-hi?
El quadre està en exposició permanent al Museu Reina Sofia de Madrid, des de 1992. L’heu visitat?
Podeu descriure quines sensacions vau tenir?
Dimecres, 25 Juny 2008 at 17:47
Creo haber leído en alguna biografía de Picasso la siguiente historia :
Al retirar el cuadro de la exposición de París, la obra fue de nuevo al taller de Picasso – no recuerdo si estaba en Mougins o ya en Antibes. Poco tiempo después estalló la segunda guerra mundial.
El ejército alemán ocupó la costa francesa y agentes de las SS , ignorantes del reconocimiento internacional del artista, entraron en el taller del pintor y observaron su obra; ante el Guernica, el militar que estaba al mando preguntó a Picasso : “¿esto lo ha hecho Usted?” y éste le contestó : “No, esto lo han hecho ustedes”.
Vi expuesto este cuadro por primera vez en el Casón del Buen Retiro, en Madrid. En la sala había unas cinco o seis personas y un ambiente silencioso, idóneo para contemplar la obra. Me acompañaba una amiga que me conoce bien y con la que he recorrido media Europa.
Ante el Guernica me quedé sobrecogida: confundida entre las emociones que emanan del corazón y los argumentos que dictan los conocimientos prévios.
Noqueada por la impresión , no era capaz de articular palabra.
Mi amiga estaba también muy impactada y fue presa de un ataque de verborrea. No paraba de interpelarme : no te parece impresionante ? te has fijado en esto ?; quería explicaciones ¡ya! : qué pensaba yo? qué quería decir aquello? …..
La quiero mucho, pero en aquel preciso instante le hubiera precintado la boca !
Hace unos años se puso de moda entre la gente de ideas progresistas colgar en las parecedes de la casa alguna reproducción del Guernica . Nunca lo pude entender.
La visión de esta obra me provoca siempre una punzada en el estómago ….