Ja estem al Juliol! i entre uns i altres comencem ja un parell de mesos on de ben segur en algun moment farem les tan merescudes i esperades vacances i que segur podrem superar el ja clàssic ‘No tinc temps‘ i podrem dedicar-nos a la vida contemplativa, a fer fotos i per què no.. a llegir.

El llibre que us recomano i que és el que hauria d’iniciar una ronda amb les vostres recomanacions, és un llibre curtet, intens sí però de relativa lectura ràpida tot i que jo, i d’altres que compartim les classes d’anglès, m’he vist amb l’obligació de llegir-lo en aquest idioma i la veritat és que he patit força ja que la riquesa en que aquest bon home descriu les situacions és senzillament al·lucinant…

Ian McEwan /’i:n m’kju:n/, nascut pel 21 de juny de 1948, és un novel·lista britànic, al que li deien en els seus inicis “Ian Macabro“, a causa de la naturalesa de les seves primeres obres, que novel·la a novel·la s’ha convertit en un dels més solvents de la seva generació.
Va néixer a Aldershot (Anglaterra) i va estudiar a la Universitat de Sussex i en la d’Universitat d’East Anglia, on va tenir com a professor Malcom Bradbury. La primera de les seves obres que va sortir a la llum va ser la col·lecció de relats Primer amor, últims ritus (1975). El 1998, i causant gran controvèrsia, li va ser concedit el Booker Prize per la seva novel·la Amsterdam. El 1997 va publicar Amor perdurable, considerada per molts com una obra mestra sobre una persona que sofreix la síndrome de Clerambault.

Al març i abril de 2004, uns mesos després que el govern britànic li convidés a un sopar amb la Primera Dama dels EE.UU. (Laura Bush), el Departament de Seguretat Nacional d’aquest país li va impedir l’entrada al mateix per no tenir el visat apropiat per treballar (McEwan estava preparant una sèrie de conferències remunerades). Només diversos dies després i després de fer-se públic en la premsa britànica se li va permetre l’entrada, ja que, segons un oficial de duanes li va dir: “Continuem sense estimar-lo per aquí, però tot això està atraient molta publicitat desfavorable”.

On Chesil Beach ha estat nomenada ‘Galaxy Book of the Year‘ als ‘British Book Awards‘ del 2008 on McEwan ha estat nomenat també ‘Reader’s Digest Author‘ de l’any. Aquesta és la seva darrera novel·la, on més que contar-vos sobre ella us deixo amb l’article de ‘El País’ aparegut el passat mes de Març.

Chesil Beach es una novela espléndida, emotiva, inteligente, absorbente y equilibrada. La narración de la peripecia vital de los protagonistas es minuciosa pero no prolija. Lo cotidiano y lo prosaico son descritos de un modo ameno y vivaz, sin parsimonia. Ningún elemento es superfluo; no sobra una palabra. El País.

 

 

 

 

 

Ha estat el meu primer contacte amb aquest autor britànic i us he de dir que m’ha encantat la forma que té d’escriure i de descriure les situacions que podem trobar en aquesta nit de noces aparentment normal… M’han comentat però, que si m’ha agradat ‘On Chesil Beach ‘ aleshores trobaré encara més fantàstica la seva novel·la ‘Enduring Love‘ (Amor perdurable). Ja us en parlaré tan bon punt tornem de vacances.

Ací teniu un vídeo on el podeu conèixer una mica més: