Ja us començo a anyorar una mica… estem bé per aquests mons de Déu però ja tinc una mica de ganes de tornar…. Ni de conya, no vegis com m’ho estic passant sol a casa…
Hem parlat aquests dies del periodisme gràfic, dels reportatges i fotografies amb la natura com a motiu. Tots ells tenen una cosa en comú i és que independentment de desenvolupar tècnica i creativitat, el ‘motiu’ és important ja que és en el que es basa el fotògraf per explicar una història….
Taller de vacances (3): La fotografia amb poca llum
Però el taller d’avui el dedicarem a un tipus de fotografia que m’al·lucina, una fotografia que no depèn tant del motiu ni intenta explicar cap història sinó que es basa en la capacitat de la nostra càmera per captar escenes de molt baixa lluminositat per produir-nos imatges, potser un pèl irreals però d’una bellesa considerable.
Es tracta de la fotografia de baixa lluminositat. Tècnicament és una de les fotografies més complexes que podem trobar, en part lògicament per la falta de lluminositat però també per una irregular distribució de les zones de llum, el que provoca que en càmeres de baix rang dinàmic aquest tipus de fotografia sigui gairebé impossible. Us convido que passeu i estudieu les fotografies que us presento:
Suposo que heu quedat sorpresos per la seva bellesa cromàtica, aquests colors que el nostre ull no capta a l’escena real però que després del revelat ens apareixen a la fotografia.
Us convido a que si teniu oportunitat practiqueu aquesta tècnica. Amb un trípode en teniu prou, no calen filtres ni altres accessoris. Simplement ISO’s baixos amb altíssims temps d’exposició i un acurat tractament en programes de retoc fotogràfic, com el iPhoto o el Photoshop Elements, per una millor distribució del rang tonal. Mireu aquesta peça:
Sí d’acord, el motiu no va enlloc però què em dieu del tractament de la llum? Bestial. El rang dinàmic és altíssim podent-se distingir perfectament les zones de llums i d’ombres. Una foto tècnicament perfecta.
Per veure la col·lecció en forma de ‘slideshow‘ o ‘passe de pel·lícula’ no heu de fer més que clicar a ‘Full Screen Slideshow ‘ i anar passant fotografia a fotogarfia amb la fletxa de la dreta tal i com us indico al dibuix:
Doncs això és el que proposo, baixeu al carrer i busqueu una situació de baixa lluminositat, planteu el trípode i comenceu a jugar amb apertures molt tancades i ISO diferents per veure’n els efectes. Proveu de captar un paisatge amb la simple il·luminació de la llum de la lluna. El que s’esperaria en una foto com la de dalt tirada a ISO alta, probablement per no haver d’utilitzar el trípode, és el fons cremat i el banc i arbre completament foscos… pel que les vostres pràctiques han de tenir com objectiu l’obtenció del màxim rang dinàmic, evitant les zones cremades o excessivament fosques. Una estoneta al ‘Photoshop Elements’ o similar segur que us va bé una vegada obtingueu la fotografia. No cal dir que aquest és un exercici que li ve de perles al format RAW. Amb RAW obtindreu millors resultats en quant al rang dinàmic.
Envieu-nos algun dels vostres experiments al nostre taller de fotografia a flickr.
Bona setmana!
<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’
Divendres, 22 Agost 2008 at 17:39
Mario, què tal la tornada? Les fotos del Sean McHugh sencillament brutals.
Diumenge, 24 Agost 2008 at 0:01
Doncs la tornada traumàtica, com era d’esperar.
El McHugh no sé com s’ho fa però aconsegueix unes atmosferes senzillament al.lucinants. Pots veure també la seva col·lecció a http://www.pbase.com/compuminus/cambridge
Bàsicament domina els rangs dinàmics de forma increïble, lògicament amb ajuda de Photoshop (o similars) ja que, i aquest serà un tema de la nova temporada, les digitals actuals per bones que siguin no superen els 7 a 10 ‘passos de diafragma’ (tu mateix comença la serie 1,2,4,8,16….i quan portis 10 elements veuràs la diferència entre la mínima i la màxima lluminositat que poden captar les digitals). Amb programes com el Photoshop treballa, suposo, el HDR aconseguint en una mateixa fotografia llums baixísimes i altes (cosa que en una càmera és impossible). Aquesta ‘il.lusió’ òptica és la culpable d’aquests fotografies tan brutals.
I tu? què tal les vacances? I les fotos? Segur que n’has fet…
Bon cap de setmana.
Diumenge, 24 Agost 2008 at 9:02
Realment son impressionants, però he de canviar el xip, em costa molt de entendre encara, que la fotografia com surt de la càmera, és simplement un plataforma que s’ha de retocar i millorar informàticament.
He de donar el salt i afegir a bon material, visió artístiques….amplis coneixement de programes de retoc, per així poder tenir bones fotografies.
De vegades em pregunto si no era molt més espontània, aquella fotografia que veiem una setmana o deu dies desprès de fer-la i recollir-la del revelat, que totes aquestes transformacions informàtiques que fem ara.