Buscant maçons amb nom propi (8)

Sumaríssim contra Joan Ferran Carcereny (1a. Part)

 

 

A principi de l’any 1945 el jutge d’instrucció núm. 2 del Tribunal Especial de Represión de la Masonería y el Comunismo (TERMC) té proves suficients per encausar Joan Ferran Carcereny com a maçó, gràcies al material requisat per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD).

Però quines proves tenia el jutge?

Els documents claus són el Boletín núm. 5 de la Gran Logia Española, de setembre de 1934, on es fa constar que ha estat exaltat, és a dir, ascendit, al grau 3r dins del triangle Llibertat, i diversos escrits que l’acrediten com a representat a les assemblees de la Gran Lògia de Catalunya. En un d’ells, datat el 5 de juliol de 1936, dies abans de l’inici de la guerra, signa com a secretari del triangle. Amb aquests documents el jutge ja pot iniciar el procés.

A partir de març de 1945 l’instructor comença a fer més perquisicions i es posa en contacte amb la Direcció General de Seguretat per demanar antecedents sobre l’actuació de Joan Ferran. La resposta és contundent:

“Informes procedentes de la guardia civil de San Feliu de Llobregat,  dan cuenta, en 23-7-1942 que dicho individuo fue fusilado el dia 16 de mayo de 1940 en Barcelona”

El TERMC atura la instrucció contra Joan Ferran en comprovar que altres ja havien dictat sentència. Però anem enrere per conèixer la informació que aporten alguns documents…

S’inicia el consell de guerra

El 18 de setembre de 1939 el jutge del Jutjat Militar de Sant Feliu de Llobregat comença la instrucció per rebel·lió militar contra Joan Ferran. El primer que fa és nomenar el secretari del procés, un falangista local; després, i com és habitual, demana informes a les autoritats locals: l’alcalde, el cap local de la Falange i la Guàrdia Civil. Amb posterioritat, pren declaració a dos veïns, un agutzil i l’encarregat de la presó. Ambdós detallen la filiació política i sindical que tenia l’encausat abans del 18 de Juliol. Concretament, l’agutzil diu:

“pertenecía al partido Federal Ibérico, del que era Presidente, estando sindicado a la C.N.T.-F.A.I. observaba mala conducta y era un elemento extremista y peligroso, al estallar el Alzamiento Nacional, en los primeros momentos formó parte del Comité revolucionario, tomando parte en detenciones de personas de orden que fueron más tarde asesinadas, así como en saqueos y requisas, tomó parte más de una vez en los tristemente célebres Tribunales que se formaban por dicho Comité en la finca de Falguera, en donde eran juzgadas las personas de orden que eran detenidas, tomó parte en saqueos, requisas y asesinatos de personas de orden de esta localidad, más tarde marchó voluntario al frente de miliciano, regresando de nuevo a esta Ciudad, y dos días antes de ser liberada esta Ciudad, marchó a Francia en unión de otros elementos del comité; durante todo el tiempo observó una conducta pésima, siendo un elemento peligroso y de ideas extremistas. “

Joan Ferran havia estat del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Feliu de Llobregat, un organisme creat el juliol de 1936 amb la finalitat de fer front a l’amenaça feixista. Aquest comitè l’integraven representants de tots els partits polítics d’esquerres i dels sindicats. Ferran Carcereny va ingressar-hi el mes d’agost, formant part de la comissió de defensa. Aquests comitès es van crear en l’àmbit local a semblança del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. El 9 d’octubre de 1936 un Decret del Conseller de Seguretat Interior de la Generalitat dissol aquests comitès, intentant forçar un camí cap a la normalitat. El 14 d’octubre es nomena el nou Ajuntament amb els regidors proposats pels partits polítics i les organitzacions sindicals. Entre ells també hi es present Joan Ferran.

Les primeres diligències del jutge instructor es fan sense la presència del processat a Sant Feliu.

Però on es trobava llavors Joan Ferran?

Tot i que, segons algun testimoni, Joan Ferran Carcereny va marxar cap a França el mes de gener de 1939, dies abans de l’entrada de les tropes de Franco a Sant Feliu, durant el mes de setembre de 1939 era al camp de concentració de presoners de guerra de Toro (Zamora). Potser els testimonis estaven errats i mai va sortir del país? Potser va ser empresonat en tornar de França perquè confiava que no seria objecte de la repressió franquista? El que si sabem és que els familiars dels llavors anomenats martirs, és a dir dels assassinats durant els primers mesos de la Guerra Civil, especialment Francisca Buixader, van pressionar les autoritats per traslladar-lo i jutjar-lo a Sant Feliu de Llobregat.

“Interesa que dicho individuo venga detenido en este pueblo para aclarar muchos desmanes”, ens diu el cap local de la Falange el 30 de setembre de 1939.

El 19 d’octubre de 1939 l’acusat arriba a Sant Feliu i ingressa a la presó del partit judicial.

Llavors comencen les declaracions de diversos testimonis. Una d’elles és fonamental: la  de Francisca Buixader, vídua de Jaume Ribas Ricart, un gran propietari santfeliuenc, membre de la Lliga Regionalista.

Continuarà…

Creative Commons License
La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.
Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.

Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

<<< Veure tota la serie

About these ads