Taller de fotografia (46)

Avui he de començar amb una gran noticia.. Al final t’han fet fora de la feina? No, encara no.. Avui vull donar la benvinguda a la Marta, la filla del nostre amic Xavier, que ha vingut a aquest món fa uns dies.. Felicitats Xavier ! I sobretot reprimeix-te per no contar-li contes de les zones d’Adams.. encara és molt petita…

Bé, som-hi… la setmana bé? Sí, no em puc queixar.. Avui aprofundirem en un petit accessori que ens permetrà millorar substancialment les nostres fotografies i que hauríem de començar a fer servir, especialment a les nostres sortides, en dies de molta lluminositat i cel blaus… si no dones més pistes… A més veurem com influeix a les nostres fotografies en blanc i negre.. Sí, el cert és que cada vegada m’agraden més…

Taller de fotografia (46): Els filtres polaritzadors

taller4611Ah! si ja ens vans parlar d’aquests filtres.. Sí, en vam parlar al taller 32, que hauríem de tornar a repassar, però avui treballarem en aquest monogràfic únicament els polaritzadors. Els filtres polaritzadors, que com tots els filtres es situen acoblats just davant de l’objectiu, tenen l’habilitat de canviar la forma en que la càmera capta la llum que arriba de l’escena donant, en molts casos, resultats espectaculars, no només en color sinó també canviant les propietats dels objectes de l’escena… Què vols dir, que els fa desaparèixer? Doncs, la cosa va per aquí….

Ja en aquell taller 32 vam començar a parlar dels filtres polaritzadors i allí dèiem que tenien a veure amb les propietats ‘ondulatòries’ de la teoria electromagnètica de la llum.. Sí, i ho vam deixar perquè no enteníem res… Bé, intentem-ho ara, és essencial per entendre com funcionen i què en podem treure de taller462profit. La llum ja sabeu que la podem representar per la teoria electromagnètica, aquest no és més que un concepte de física que explica el seu comportament i que representa a la llum com una ‘ona’ que transporta energia, com si fos de ràdio o de televisió, i que es propaga a una certa velocitat vibrant en diferents plans des del focus emissor de la llum. El símil és senzill, imaginem que dues persones agafen una corda pels seus extrems i es separen una distància de tal manera que no acaben de tensar la corda. Si un d’ells mou circularment un dels extrems veurem com es produeix una ‘ona’ que arriba fins l’altre extrem. És una forma molt senzilla d’explicar la propagació de la llum, tal i com veieu a l’esquema de l’esquerra. Els filtres polaritzadors tenen la capacitat de deixar passar únicament un dels plans de vibració de la llum. I ? Doncs que si en una escena diferents objectes ens emetessin llums que es propaguen en diferents plans de vibració, el polaritzador podria decidir quina deixa passar i quina no. Interessant.. però de moment no entenc res…

taller463A la llum que es propaga amb plans de vibració, perpendiculars a la direcció de la llum, que van variant es diu llum no polaritzada, mentre que si ho fes en un únic pla tindríem la llum polaritzada. Els filtres polaritzadors son com escletxes que deixen passar únicament un pla, per tant podeu entendre ara que poden convertir la llum no polaritzada en polaritzada però el que és més important, podrien impedir el pas de la llum polaritzada si l’escletxa no coincideix amb el pla de vibració. T’imagines ara els efectes? Una mica, però continua.. m’estic enganxant com amb els maçons.. taller464A l’esquema de l’esquerra en podeu veure una representació de com un polaritzador por deixar passar només la llum que vibra en un pla concret i al dibuix de la dreta com un polaritzador amb una escletxa perpendicular al pla de vibració d’una llum polaritzada pot impedir totalment el pas d’aquesta llum. A la pàgina d’educaplus.org es pot fer un senzill experiment per arribar a demostrar l’efecte que té un polaritzador sobre la llum polaritzada, si situeu l’indicador a 90º es demostra que si aquest és l’angle que forma l’escletxa del polaritzador amb el pla de vibració de la llum polaritzada incident el resultat és que la lluminositat que deixa passar és zero. Dit d’una altra forma, els polaritzadors poden fer que la càmera no capti la llum de l’escena que està polaritzada…. veient a l’escena real objectes que no apareixen a la fotografia !!! Això em comença a espantar una mica…

No home, es tracta simplement d’eliminar llum de certa naturalesa que ens arriba superposada amb la llum que volem captar. D’alguna manera avui veurem la forma de captar objectes amb una més ‘pura’ lluminositat i color.

taller466Amb aquesta senzilla explicació podem entendre el funcionament dels filtres polaritzadors però queda el més important per resoldre: Quins son els efectes a la fotografia? Quan sabem que la llum està o no polaritzada? Comencem pel principi. La llum normalment no està polaritzada, és a dir vibra en plans diferents, i és principalment per la reflexió amb certes superfícies quan la llum resultant, la reflectida, pot estar polaritzada. Així doncs, a l’observar una escena és molt possible que estiguem captant tant llum no polaritzada com de polaritzada resultant de reflexions amb diferents superfícies, però no és tan fàcil distingir-les…

taller468Diverses publicacions de física parlen de forma més o menys entenedora de la llum polaritzada. Com dèiem aquesta s’obté per reflexió de llum no polaritzada en certes superfícies però també per llum refractada al travessar-les. El físic David Brewster va demostrà, entre altres coses, als seus tractats sobre la polarització de la llum que la llum resultant és totalment polaritzada si l’angle amb la vertical que forma el raig incident és de 53º (l’angle de Brewster) i que el mateix succeeix, tot i que parcialment, amb la llum refractada (la que passa a través de la superfície) si l’angle que forma amb la reflectida és de 90º. Simplement l’he recordat apart de per deformació professional, per demostrar-vos que no tota la llum que es reflexa en una superfície o es refracta al passar per ella és totalment polaritzada i per tant no sempre els filtres polaritzadors la podran ‘aturar’ totalment’.

180px-animation_polariseur_2Els filtres polaritzadors, que son giratoris, acabaran no deixant passar llum que està polaritzada donant aquest efecte de que reflexions o resplendors que abans observàvem als objectes acabaran desapareixent.. Els polaritzadors dèiem al taller 32 poden ser lineals i circulars. Els utilitzats ara son els circulars que son els més adients per càmeres digitals que tenen sistemes autofocus i que el fotòmetre capta la llum a través de l’objectiu (TTL), dit d’una altra manera, la llum captada per la càmera ja té en compte l’efecte del polaritzador i no té en compte la llum que no ha deixat passar. Estan construïts amb una doble anella, la primera s’acobla a l’objectiu i la segona és la que pot girar, per aquesta raó cal que els busqueu el més prims possible o podeu obtenir l’efecte de ‘vignetting‘ (cantonades fosques). Son una mica cars però amb el que veureu a continuació penso que val la pena tenir-ne un. Els efectes dels polaritzadors els podem veure a:

Cels blaus

taller467Un dels efectes més interessants dels polaritzadors és transformar els blaus ensopits del cel en blaus foscos que realment milloren molt la fotografia. Però no sempre és així… Si recordem les explicacions teòriques de la primera part del taller ens adonarem que la lluminositat del cel ve donada per la il·luminació del sol que té al darrera, dit d’una altra forma de la llum que l’atmosfera refracta o deixa passar. Ara entenem que aquesta llum pot estar parcialment polaritzada. Doncs bé, els filtres polaritzadors tenen la capacitat de ‘filtrar’ part d’aquesta llum que porten els ‘cels’, la polaritzada, donant un aspecte com el que veieu a l’esquema de l’esquerra, mantenint la lluminositat dels núvols, el que provoca un fort contrast entre cel i núvols. Penseu que si la llum del cel fos totalment polaritzada podríem aconseguir filtrar totalment aquesta llum, obtenint un cel completament negre, sense llum. Francament es poden aconseguir efectes espectaculars. A l’esquema podeu veure les zones 1 i 2 tractades sense i amb polaritzador.

L’efecte màxim es produeix quan enfoquem a una escena a 90º del sol. A 180º, és a dir amb el sol justament al darrera, pràcticament no notarem els efectes del filtre polaritzador. Mireu aquest entenedor esquema d’una panoràmica feta amb un filtre polaritzador:

taller469

Enfoquem una escena a 90º de la posició del sol, girem totalment la rodeta del filtre polaritzador per veure’n els efectes, tornem-la a girar fins a la posició on ens satisfà més el color obtingut i disparem… Aquest exemple també ens dona la idea de no usar filtres polaritzadors amb grans angulars o veurem el cel amb un degradat horitzontal de blaus com a l’exemple.

Els reflexes

taller4610La segona aplicació important dels polaritzadors és amb escenes que contenen llum reflectida. Aquest és el cas de la foto comparativa de l’esquerra i el seu efecte màgic de fer aparèixer o desaparèixer elements de l’escena. Com hem vist abans, el que observem de la foto, sense polaritzador, és la llum superposada de les reflexions de la superfície de l’aigua i dels peixos que estan a dintre i que queden atenuats per la primera. Simplement acoblem un filtre polaritzador i fem girar la rodeta fins que els reflexes de l’aigua desapareixen deixant pas a l’interior del riu. A l’esquema podeu veure les zones 1 i 2 tractades sense i amb polaritzador.

A més, per les teories d’en Brewster, si la llum que incideix sobre la superfície de l’aigua s’apropa als 53º l’efecte que obtindrem del polaritzador serà ‘màgic’ i farem desaparèixer totalment aquesta llum polaritzada. Amb altres angles d’incidència no notareu tant els efectes.. No cal que retorneu el polaritzador a la tenda dient que no funciona, ara ja sabeu el perquè.

El color

taller46111I la tercera aplicació interessant dels filtres és la capacitat de, traient les reflexions de la llum que incideix sobre els objectes, recuperar el color i tornar-lo més viu. Aquest és l’exemple que he volgut representar a l’esquema de l’a dreta. (podeu veure’n els efectes a les zones 1 i 2, sense i amb polaritzador). Un fotografia simple d’unes fulles que a la foto original estaven interferides per brillantors provenint de la reflexió de la llum incident. Amb el filtre polaritzador recuperem el color verd original…

Aquest és un dels efectes més interessants per obtenir colors saturats a les nostres fotografies, especialment proveu l’efecte dels polaritzadors sobre els vermells i blaus… De fet aquesta és una de les aplicacions dels polaritzadors a les noves ulleres de sol per esportistes de la bicicleta o la moto. Presumptament funcionen com els filtres polaritzadors i resten l’efecte de llums reflectides. Crec que les meves les he perdut…

Però no abuseu d’aquests filtres. No funcionen per dies ennuvolats o simplement per escenes que no disposen de llum polaritzada i per tant no hi ha res a filtrar. La recomanació és utilitzar-los en situacions d’alta lluminositat i en presencia de llum reflectida o refractada que pot arribar a  ser polaritzada i per tant tractada pel filtre. En condicions de baixa lluminositat o de nit millor que no els feu servir ja que no notareu els efectes i a més diguem-ne que en aquestes condicions les ulleres de sol no tenen massa utilitat, és més us pot provocar una foto molt més lenta.

En el fons els filtres polaritzadors son com unes ulleres de sol pel nostre objectiu i com a tals poden enfosquir la lluminositat global de l’escena, si bé ja hem dit que el fotòmetre se’n adona d’aquesta situació, però els vidres continguts en el filtre i que estan tintats de color fosc poden arribar a donar una imatge una mica més fosca del que l’hauríem obtingut sense el filtre. Per això hem de experimentar una mica amb la sobre-exposició. No us puc donar uns consells analítics del tot, únicament certes reflexions de prova-error. La taula que us presento a continuació és el que teòricament hauríem de contrarestar en lluminositat per efecte del polaritzador.

taller4612

Hi ha un punt a la rodeta del polaritzador en el que no notem cap efecte i un altre en que l’efecte és màxim, doncs bé, dividint aquest recorregut en quatre parts obtindríem la posició 1/4, 1/2 i 3/4 de polarització.

Per sort a la majoria de les nostres càmeres tenen mètodes de lectura de fotòmetre TTL (Through The Lens: a través de les lents) que ve a dir que el fotòmetre calcula el valor EV a partir de la llum que passa per les lents de l’objectiu i per tant ja ha tingut en compte l’efecte del polaritzador i no fa falta sobre-exposar els valors de la taula de dalt. Tot i així molt sovint trobo les fotografies fetes amb polaritzador un pèl fosques i normalment hem deixo portar una mica per la intuïció del que veig pel visor a mesura que giro la rodeta del filtre polaritzador, si he notat un enfosquiment important del cel i part de l’escena, aleshores automàticament considero he de sobre-exposar per compensar aquest efecte, mai no més de 1/2 punt. Crec que heu d’experimentar-ho per vosaltres mateixos….

taller4618

Aquesta foto d’aquesta ‘Lighthouse’ prop de Boston no ha estat tractada, és tal qual va sortir de la càmera (ara fa mil anys). Feta amb polaritzador circular.

La polarització i el blanc i negre

Avui semblaria que en aquest apartat de tècniques de retoc digital hauríem de parlar de com podem simular un polaritzador però no serà avui. Les tècniques son una mica complexes pel grau d’avanç que tenim en els programes de retoc i prefereixo dedicar-hi un monogràfic.

Però aprofitaré per treballar un dels comentaris que em fa fer la nostra amiga Miriam, que ens deia que les fotos en blanc i negre que havia anat veient al nostre bloc eren molt bones però no tenien la força del paper, les quals semblaven tenir més contrast, mentre que les digitals donaven la impressió que realment havien estat originalment de color i que s’havien convertit..

Efectivament amiga Miriam, amb la fotografia digital estem oblidant una mica les tècniques del blanc i negre i simplement de tant en tant convertim alguna foto, que prèviament havíem fet en color, a b/n i els resultats no sempre son els desitjats ja que les tècniques del blanc i negre res tenen a veure amb les del color i amb una simple conversió no en hi ha prou.

Conversió al b/n al gimp:

Hem dit coses molt bones del gimp però precisament el tractament del b/n no és un dels seus punts forts. Podem, amb el gimp, agafar qualsevol fotografia en color i passar-la a blanc i negre però les opcions que ens dona és molt limitada:

taller4614

Simplement hem d’anar al menú de Colors>Desatura i s’obrirà la finestra de diàleg que teniu a dalt. Les opcions de conversió son tres i si la foto original en color no té els contrastos ben marcats i una combinació de colors concreta, la conversió sortirà força plana i no podrem dotar a la fotografia de la força que ens permet el contrast de blancs i negres.

A Photoshop és força més complert i podeu experimentar amb Imatge>Ajustaments>Blanc i negre. Aquí podeu treballar els diferents filtres i els resultats son francament espectaculars.

Però ja hem comentat alguna vegada que l programa que més fàcilment treballa amb filtres pre-establerts en blanc i negre és el LightZone.

taller4615

Aquí se’ns permet, abans de transformar la fotografia en b/n, fins i tot simular una polarització, donant-nos colors més vius tot i que de miracles no en fa, per exemple, fent desaparèixer els reflexes com hem vist al taller d’avui, però funciona prou bé amb la saturació dels colors i amb el, ja clàssic, blau del cel.

Al convertir aquesta fotografia en b/n tenim una de les opcions més interessants, i és la d’aplicar un filtre vermell. Aquesta opció simula un filtre d’aquest color al procés de revelat o positivat a la fotografia convencional, deixant passar la component vermella de la llum i absorbint les components G (green:verd) i B (blue:blau). El resultat és un canvi sorprenent de relació color<>gris donat com a exemple més rellevant els cels gairebé foscos (‘la nit americana’, que ja n’hem parlat en el nostre taller):

taller4616

Tot plegat, benvolguda Miriam, utilitzant un polaritzador físic, de veritat vull dir, al fer la fotografia, i amb les tècniques que hem comentat de conversió a b/n, com l’ús de filtres vermell, podem donar més força a les nostres fotografies en blanc i negre. El resultat es pot veure en aquesta fotografia de Monument Valley d’aquest estiu:

taller4617b

És una foto ‘pura’ d’Adams. No sé com teniu els vostres monitors però la distribució d’ombres i llums està exactament on ha d’estar i hem aconseguit la foscor que buscàvem al cel. És una foto originalment en color i en canvi té la força de la fotografia en b/n analògica.

Com deia el nostre amic JC.. cada dia m’agrada més la fotografia en blanc i negre !

Nota: Les fotos utilitzades en els tres casos: cels blaus, reflexes i el color, i la usada amb el LightZone les he trobat a internet i anaven sempre de parella, en el primer cas, la foto original i la feta amb polaritzador (cosa que necessitava per explicar-vos els efectes). No sé massa d’on les vaig trobar a Google i espero que no hi hagi cap problema de drets d’autor. S’han fet servit també gràfics de Wikipedia. La resta és collita pròpia, com sempre. Els tallers cada cop es compliquen més i he de sortir a buscar material a internet ja que la meva fototeca no té tots els exemples o comparacions que busco.

Teniu els exercicis llestos al nostre taller de flickr:

flickr

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor. Si las utilizáis citad la fuente.

About these ads