
Anar al cinema no és com anar a un vídeo club i escollir aquella pel·lícula que més et ve de gust en aquell moment… però en el cas d’avui poc em podia esperar que el tema m’interessés tant i que fos exactament el que volia veure en aquells moments.
Atret, a priori, pel trio formal pel Sam Mendes, el DiCaprio i la Winslet, Revolutionary Road és la darrera entrega d’un Sam Mendes que aposta fort per un bon guió i un repartiment d’aquells de llums de neó, que li ha d’assegurar un bon èxit de taquilla, i potser algun Oscar, però que haurà de cuidar a la crítica si no vol que se li tirin a sobre.
‘Vía revolucionaria‘ és la traducció de la pel·lícula al nostre país i és una adaptació de la novel·la de Richard Yates (3 de Febrer de 1926, Yonkers-NY), ‘Revolutionary Road‘, escrita al 1961 i aclamada per la crítica. No m’estranya, desconec com està escrita, cosa que no trigaré massa ja que avui mateix vaig a buscar-la per llibreries de Barcelona, però sembla que la seva visió de la crisi i decadència de valors del ‘somni americà’ té vigència absoluta gairebé 50 anys després, tant allí com al nostre país.
No havent llegit la novel·la, no puc parlar-vos de com ha estat l’adaptació ni posar-hi cullerada a les crítiques que ha rebut la pel·lícula per la manca de rigor de l’adaptació i la decepció d’aquells que han llegit el llibre senten al veure la pel·lícula. A vegades això de no haver llegit la novel·la n’és un avantatge, com a mínim entres al cinema nu i verge, sense prejudicis i disposat a que et facin de tot.

La parella. Hem de reconèixer que el ganxo està amb la repetició de la parella del Titànic. Ell més grandet, amb les primeres potes de gall. Ella més prima, més guapa i amb molta més experiència interpretativa. Però, i en sap greu, el DiCaprio, que efectivament va aprenent cada vegada més i fins i tot diria que fa una gran interpretació, no és l’actor per aquest paper, el seu físic no l’acompanya i passaran molts anys per deixar de veure’l com aquell que se’ns enfonsa a les gèlides aigües de l’Atlàntic. El seu paper és extraordinàriament complexe però fa figa en molts moments. Però allà està la Kate Winslet, guapa sí senyor, feta una dona i amb un treballàs que ben bé es mereixia una nominació. Ella aguanta els moments de debilitat del DiCaprio, si bé, i ara la culpa la té en Sam Mendes, la fa passar per uns canvis de ritme que et desconcerten una mica i, de nou si no has llegit el llibre, no acabes de fer-te amb el personatge que està interpretant. Però, Bravo Kate !
La sorpresa te l’emportes amb en Michael Shannon. Quin paperàs ! És increïble el treball d’aquest home que eclipsa en un parell d’intervencions magistrals a la parella i molt especialment al DiCaprio amb una escena magnífica que no comentaré per mantenir-vos la virginitat abans de veure la pel·lícula. Aquest paper l’ha fet just mereixedor de la nominació del ‘Millor Actor de Repartiment‘ als Oscars d’enguany. Té el meu vot.
En Sam Mendes vol tornar a jugar fort després de ‘Camino a la Perdición‘ i la que ja és una icona ‘American Beauty‘ però crec sincerament que s’ha posat el llistó massa alt, amb una novel·la que diu moltes coses i que definitivament no sap expressar a la seva pel·lícula, amb una execució tècnica millorable. Aquesta hagués pogut estar la pel·lícula perfecta, amb un guió perfecte i una interpretació històrica. Es queda en una gran pel·lícula, que us emocionarà i us deixarà en vetlla aquella nit pensant el que jo porto pensant ja fa dies…
|
No us perdeu el web de la pel·lícula: http://www.revolutionaryroadmovie.com/
Us recomano però que no escolteu cap critica abans de veure la pel·lícula.
|
.
La cinta ha obtingut en total tres nominacions, l’esmentada al ‘Millor Actor de Repartiment‘, i les corresponents a la ‘Millor Direcció Artística‘ i al ‘Millor Disseny de Vestuari‘, que molt bé no se perquè serveixen.
Si esteu amb ‘nicorettes‘ volent deixar de fumar no us la recomano pas. Absolutament es passen fumant cada minut de la pel·lícula, un darrera de l’altre… i bevent, vinga Martinis,… total que surts del cinema amb un mono que ben bé pot acabar a la barra d’un bar explicant-li al cambrer les vostres penes…
No us diré res del tema que tracta. Agafeu el diari, mireu on es projecta i compreu les entrades per internet. M’ho agraireu…
Filmaps
S’ha creat recentment una nova pàgina, basada en Panoramio i Google maps, que et mostra les localitzacions dels diferents escenaris de les pel·lícules. El web és http://www.filmaps.com i funciona com un cercador, s’introdueix el nom de la pel·lícula i et retorna les diferents localitzacions situades en un mapa, amb fotografies. També és pot buscar per les pel·lícules rodades en un lloc concret. En el cas de la pel·lícula d’avui es pot trobar: |
.
<<< Veure més articles de cinema
![]() |
||
![]() |
||
(per veure el tràiler en VO
A vegades escolto trossos del programa ‘La Finestra Indiscreta‘ a Catalunya Ràdio, sempre via podcast, que dirigeix l’Àlex Gorina. Son poques les vegades que coincidim en la valoració de les pel·lícules, cosa normal atesa la distància de coneixements entre un i l’altre. En el cas d’avui m’interessava, després de veure la pel·lícula, saber el que en pensava i aquí teniu un fragment del programa:




divendres, 30 gener 2009 at 15:09
Hola,
Felicitar-vos per aquest blog tant bó !… i casualment hem vist que heu fet referencia a filmaps.com, web nova que acabem de treure dos amics. Esperem que us hagi agradat, només es tracata de la versió 1. Pensem fer millores en breu i veient que n’heu fet us, estem pensant en fer un API per integrar-ho a qualsevol web. De moment us hem linkat des del nostre blog com a web que ens feu referencia.
Per cert, la película que linkeu la imatge, no té el link correcte, hauria de ser:
http://www.filmaps.com/movie.php?id=236
Esperem que seguiu fent us de la informació de filmaps, que és la que generen els propis usuaris. Us animeu a que hi participeu, i evidentment ens feu algun suggeriment per tenir-lo en compte.
Moltes gràcies,
david
Equip de filmaps
divendres, 30 gener 2009 at 15:19
Doncs David, si estàs al darrere de filmaps.com rep les meves felicitacions, és genial, una gran idea !!!!
Felicitats i benvingut a toies.com, tenim una habitació per vosaltres sempre que us vulgueu quedar a dormir.
Salut,
Mario
dimarts , 24 març 2009 at 13:59
Hola,
doncs si…estic darrera de filmaps. Som dos catalans que estem al darrera.
Moltes gràcies per el vostre recolsament, ens hem animat i hem traduït filmaps al català i al castellà, per tant, si voleu en podeu fer ús (només cal modificar l’idioma al peu de la pàgina principal).
NOVETAT !. Tenim un “widget de pel.lícula” us sería útil per acompanyar les crítiques de les pelis.
Vegeu la manera de fer-ho:
http://www.filmaps.com/blog/?p=216
Encantats d’estar agermanats amb toies.es… genial !
Salutacions,
David
Equip de filmaps.com
dissabte, 31 gener 2009 at 21:45
Acabo de veure la peli i m’ha agradat, si, però America Beauty em va agradar molt més. Aquesta, també tracta el tema de la crisi de parella de classe mitja, però l’altra anava molt més enllà. Era la crisi, en certa manera espiritual, d’un home.
Per mi el Di Carprio també ho fa bé.