Avui descansarem del jazz i el disc escollit per a aquesta setmana és de Mary Gauthier (1962), una artista country que va debutar en el 97 amb “Dixie Kitchen” per seguir en el 2001 amb “Drag Queens & Limousines”, ha estat un revulsiu per al country alternatiu (música etiquetada com a americana).

Gauthier arrossegava una infantesa problemàtica, té una biografia marginal. El fet de ser lesbiana, ex-alcohòlica, marcara molt el contingut de la seva obra. Propietària a Boston d’un restaurant especialitzat en plats de la seva Nova Órleans natal, que deixe als 35 anys per a decicar-se a la música. Portaveu dels perdedors, la Gauthier s’allunya de l’estereotip d’artista country per convertir-se en una artista de culte.
Lletres amb temàtica humana, sida, gent empresonada, abús de poder, incompetència de polítics, del somni america podrit, amor/desamor.
Seguidora dels passos de Lucinda Williams, Townes Van Zandt, Steve Earle, són al camí de la renovació del country, amb alternatives noves i excitants. S’allunya dels patrons clàssics gràcias al treball| del seu productor/guitarrista Gulf Morlix.
| Artista |
Mary Gauthier
|
| Àlbum | Mercy now |
| Cançó que escoltes | I drink |
El disc és “Mercy now” (2005), ens trobem 10 temes de forma profunda i despullada, mostrant-nos una intimitat que de vegades espanta, Hi ha compositors i hi ha qui relata la seva veritat, així Mary ens obre amb aquest disc la porta de la seva tempestuosa vida, desconsol, un cor de vellut embolicat en una armadura impenetrable, dures entranyes, són la llavor sobre la qual neix aquest disc.
I DRINK
Mary Gauthier/Crit HarmonHe’d get home at 5:30, fix his drink,
And sit down in his chair,
Pick a fight with mama,
Complain about us kids getting in his hair.
At night he’d sit alone and smoke
I’d see his frown behind his lighter’s flame
Now that same frown’s in my mirror
I got my daddy’s blood inside my veinsFish swim
Birds fly
Daddies yell
Mamas cry
Old men
Sit and think
I drinkChicken TV dinner
6 minutes on defrost, 3 on high
A beer to wash it down with
Then another, a little whiskey on the side
It’s not so bad alone here
It don’t bother me that every night’s the same
I don’t need another lover
Hanging round, trying to make me changeFish swim
Birds fly
Lovers leave
By and by
Old men
Sit and think
I drinkI know what I am
But I don’t give a damnFish swim
Birds fly
Daddies yell
Mama’s cry
Old men
Sit and thinkI drink
(Un petit ejemple per veure la cruesa de les seves lletres)
Aixì comença amb “Falling out of love”, parlant-nos de cors trencats , en Mercy now”, repasa la seva vida amb un extrany toc d’optimisme, especialment m’agradan, una cronica d’ alcohol a “I Drink”, el banjo de “Wheel incide the wheel” i “Empty spaces” amb Patty Griffin.
Per a sintetitzar és un document per escoltar i aprendre les lliçons que ens dóna la vida.
<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’
![]() |
||
![]() |
||






diumenge, 1 febrer 2009 at 1:11
Ara no va per tu JC !!!
Amics: Aquest és simplement un disc fantàstic. Feia temps que no gaudia tant d’una música tan íntima i d’unes lletres tan dramàtiques. Si amb les 10 cançons no en teniu prou aleshores continueu amb ‘Between Daylight & Dark’ (2007). Gasteu-vos encara no 7 € i compreu-lo al iTunes Store.
Ara sí JC, ja estic per tu: Gràcies !
dissabte, 16 gener 2010 at 20:48
Vinc d’un viatge en el temps, del gener del 2010 que m’has enllaçat fins aquí.
Estic descobrint un món fantàstic que desconeixia absolutament i estic “flipant”. Fantàstica música i fantàstica manera de fer-la. Quina sort de tenir els teus posts Joan-Carles doncs crec que d’una altra manera hauria quedat per sempre en el seu desconeixement!
Gràcies!