Buscant maçons amb nom propi (25)

maconeria251Un museu d’història natural

El post d’avui el dedico a dos grans naturalistes i paleontòlegs: Charles Darwin i Pierre Teilhard de Chardin. Ho faig per diversos motius, perquè el 12 de febrer va fer dos-cent anys del naixement de Darwin, el pare de l’evolucionisme,  perquè aquest any també se celebra el cent-cinquanta aniversari de l’edició de L’origen de les espècies, la seva obra fonamental. I, sobretot, perquè en un moment en què es discuteixen les seves teories provades, paga la pena recordar-lo. Us preguntareu sobre la relació que hi pot haver amb el tema que ens ocupa: el procés contra Joan Subirachs. La vinculació ve de la mà d’una important col·lecció d’història natural dels jesuïtes que durant un temps va restar a Sant Feliu de Llobregat. Sobre aquest afer us en donaré notícia, abans, però, cal continuar amb el relat sobre la instrucció de la causa d’en Subirachs.

maconeria252Som al mes de juliol de 1948, els acusadors d’en Subirachs tornen a comparèixer davant el jutge, algunes de les persones que testimonien són les mateixes, però n’hi ha de noves. Tot i així, molts d’ells han suavitzat les posicions. Primer declara un agutzil municipal, que diu que la conducta d’en Subirachs durant la guerra va ser normal, i se’n fa ressò del parer de molts veïns que afirmen que va intentar evitar alguns assassinats, tot i que no sempre hi va poder, després afegeix que no el considera perillós.

Més tard, declaren persones molt actives políticament durant la Segona República en candidatures de dretes (bàsicament de la Lliga i de Partit Carlí), un d’ells, diu:

“… que por permanecer escondido durante treinta meses y ocho días o sea durante casi la dominación roja, ignora la conducta moral y pública [d’en Subirachs], [que] no era de derechas, ignorando de que partido… que antes del movimiento ignoraba su actuación por no tratarlo, y durante este lo ignora, ateniéndose a lo declarado… preguntado que concepto le merece, dijo: indiferente”.

Fins i tot un dels dos testimonis principals que havia testificat anteriorment en contra, ara tempera les seves asseveracions i reconeix que no té proves sobre la implicació directa d’en Subirachs en les morts de santfeliuencs, però afegeix:
“Que parece que quiere que se olvide lo pasado, no mereciendo al declarante ninguna confianza, pero no pudiendo alegar nada en concreto contra el.”

Altres insisteixen en fer-lo culpable del que va succeir per raó d’haver estat del Comitè quan es van escometre diferents assassinats, i sobretot per haver continuat després en el càrrec. La majoria dels que testimonien són familiars dels “caiguts” durant els primers mesos de la Guerra.

També declara un antic company de feina, un teixidor, treballador de la Sola Sert. Curiosament,  ara les seves paraules són les més dures:
“Que antes del Movimiento Nacional, era uno de aquellos que se metía en todos los asuntos los cuales no encontraba bien solo lo que el hacía, que en lo político perteneció a la izquierda Republicana y rabasaires y más tarde de la FAI.
… Que concepto le merece el Subirachs, dijo: pésimo por su mala actuación durante el dominio rojo.”

Però de sobte, un declarant introdueix un nou tema: l’afer d’un museu d’història natural:

“Antes del movimiento era de izquierda, y durante el movimiento se incautó del Museo que tenían los padres Jesuitas en esta localidad, ignorando si estuvo complicado en delitos de sangre o robo…A la cuarta pregunta; Que concepto le merece a V. el Subirachs, dijo: que le considera responsable como los demás del comité. “

El 16 de juliol de 1948, el caporal primer, a càrrec del comandament de la guàrdia civil de Sant Feliu de Llobregat, torna a redactar un informe on també modera anteriors afirmacions, tot dient que després d’haver contrastat diverses declaracions,  gràcies a les testificacions de Jaume Albareda i Elies Coca, no el fa responsable directa ni indirectament dels assassinats de la Guerra Civil, però diu.

maconeriadeclaracio1

“en presencia del encartado se llevaron de la finca de D. Ricart algunas cajas de material del Museo de Historia Natural de bastante valor, las cuales fueron depositadas  en dicha finca por los Jesuitas de la calle Caspe de esa Capital. “
maconeria255

En aquest escrit el caporal diu que per confrontar testimonis negatius, va prendre declaració a Enric Olivé Ribas, Jaume Mulà i Manuel Estradé, els quals també es van manifestar a favor d’En Subirachs pel que fa al tema del Museu d’Història Natural. Les seves paraules són les següents:

“Que ignora que en el domicilio del Sr. Ricart, hubiesen cajas de material del Museo de Historia Natural y que en presencia del encartado se entregasen parte de dichas cajas.“ (Enric Olivé Ribas, de 59 anys, pagès).

“Manifiesta que nunca ha informado a persona alguna de que en presencia del encartado se llevasen de la finca de D. Ricart algunas cajas de material del Museo de Historia Natural”. (Jaume Mulà Vintro, de 48 anys, forner).

“Manifiesta que en presencia del encartado se entregó material del Museo de Historia Natural, pero que había sido un acuerdo del Comité  y a el le tocó estar presente en el momento de la entrega, que más tarde quedó responsable del resto de lo que quedaba, ignorando lo que pueda haber pasado con el mismo.” (Manuel Estradé Roca, 36 anys, pagès).

maconeriainforme1

maconeria254He intentat investigar sobre aquest museu d’història natural. Sembla, pel que es dedueix en les declaracions del procés, que a can Ricart hi havia una bona part de la col·lecció del Museu d’Història Natural dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona. Com va anar a parar la col·lecció a la finca? Qui la va portar?
Segurament, les peces d’aquest museu les van portar els jesuïtes a Sant Feliu de Llobregat a principi de l’any 1932, abans de la Guerra Civil, quan van marxar de Catalunya. La raó va ser les estretes vinculacions de la família Ricart amb la Companyia. El 23 de gener de 1932, Manuel Azaña, president del Govern espanyol, va dictar un decret pel qual es nacionalitzaven els béns de l’Orde, es tancaven les  escoles que regentaven a tot l’Estat espanyol i se’ls obligava a abandonar les seves congregacions en el termini de deu dies. La majoria dels jesuïtes de la Província d’Aragó, demarcació de la Companyia, van marxar a l’estranger: Bollengo, Avigliana, San Remo (Itàlia) i Aalbeeck (Holanda). A partir de l’inici de la Guerra, can Ricart es va col·lectivitzar i va passar a ser la seu de la Col·lectiva Agrària de Roses de Llobregat. Desconec que va passar amb la col·lecció que hi havia a Sant Feliu. La destrucció de les actes del Comitè i de l’Ajuntament de l’època de la Guerra Civil fa impossible fer un seguiment dels acords que es van prendre. Testimonis orals facilitats per Josep Maria Gelabert m’han informat que molts habitants de Sant Feliu van agafar peces de la col·lecció i se les van endur a casa seva. Acabada la Guerra, l’Ajuntament va fer un ban per demanar que les hi tornessin amb la finalitat de reintegrar-les als jesuïtes.  Tanmateix, la major part de les persones que les tenien no volien que és conegués que les havien pres i la col·lecció va restar incompleta.

maconeria253Segons informacions procedents del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, una petita part del fons  dels jesuïtes del carrer de Casp va anar al col·legi Claver, a Raïmat (Lleida), i una altra va restar a l’escola originària, en concret la col·lecció d’ocells, que va ser organitzada per un ornitòleg molt conegut, arran del concurs de televisió dels anys seixanta “Un millón para el mejor”.

Els jesuïtes tenen una llarga tradició com a naturalistes. A Catalunya hi regenten uns quants museus sobre la matèria: com el maconeria256Museu d’Història Natural del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, amb peces des de finals del 1800 que  provenen de l’antic col·legi que l’Orde tenia a Tortosa; l’Observatori de l’Ebre, on s’estudien les relacions sol i terra; el col·legi Claver, a Raïmat (Lleida), entre altres.
En l’Orde han hagut destacats naturalistes, especialment per raó de la tasca missionera de la Companyia de Jesús a Amèrica, Àsia i Àfrica que va contribuir a desvetllar l’ interès dels jesuïtes per la història natural. Entre tots, s’hi destaca el jesuïta Pierre Teilhard de Chardin, naturalista, paleontòleg i filòsof. Ell va elaborar una original concepció de l’evolució considerada finalista, equidistant entre l’ ortodòxia religiosa i la científica, que va motivar que fos atac per uns i ignorat per altres. Per a ell, el concepte d’evolució comprèn la matèria, la vida i el pensament (o l’esperit). Teilhard pensava que  l’evolució era un camí que conduïa a majors nivells de consciencia.
Les teories d’ambdós, de Darwin i de Teilhard de Chardin, han estat  censurades i menystingudes des del dogmatisme, i no des de l’experimentació, la ciència, o la confrontació intel·lectual.  Fins i tot ara, es pretèn desacreditar l’evolucionisme amb  teories creacionistes que ignoren les troballes de la paleontologia.

Continuarà…

Fonts d’informació utilitzada:

Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer. Consell de guerra de Joan Subirachs Alsina

Haig d’agrair les gestions de Miriam Retuerta en relació amb els jesuïtes del carrer de Casp. A ella li dec també la idea de vincular la temàtica del Museu d’Història Natural amb el bicentenari del naixement de Charles Darwin.

 

<<< Veure tota la serie

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

vota
wikio
bitacoras
technorati
About these ads