Bloc de toies.com

El passat dimarts 24 de març, es va presentar a l’Ateneu Santfeliuenc la Universitat Social Lliure Autogestionada, un projecte de l’Ateneu que té com a objectiu recuperar l’ideari educatiu dels orígens de l’entitat, a partir d’adaptar-lo a la realitat actual d’un món global. El projecte neix sota la màxima ateneista: “Aprendre per canviar el món. Comprendre el món per transformar-lo”. La funció educativa dels ateneus, originària del segle XIX, ha canviat. Ara l’Estat garanteix el dret universal a l’educació i, per tant, associacions com els ateneus ja no han de suplir els poders públics per garantir l’ensenyament entre les classes populars. (més…)

Caram.. ja estem al 66.. com passa el temps… Sí, i pel que veig encara tens coses a dir.. Sí, encara ens queden coses que explicar..

Avui tocaré un tema que durant molt temps l’he deixat de banda, pot ser per no saber-ne el suficient, pot ser perquè no m’agradaven els resultats.. però amb el temps m’he adonat que el que avui explicarem és una de les eines creatives més interessants que tenim al nostre abast.. simplement cal que algú ens ho expliqui.. Ah clar.. i seràs tu, oi?

Sí, intentem-ho. Avui intentarem entendre com una ‘llum’ addicional a la de l’escena ens pot servir per obtenir magnífics resultats..

Taller de fotografia (66): El món del flash (1) (més…)

John Prine (1946) és un cantautor nord-americà que es mou en la prima línia existent entre el country i el folk.

Kris Kristofferson , comentava d’ell “Sembla increïble que una persona de tan sol vint-i-quatre anys sigui capaç d’escriure un grapat de cançons com les què conté el primer àlbum de John Prine, més pròpies d’algú amb dos-cents vint anys”. Després d’escoltar-li en un vell club de Chicago i estremir-se dels peus al cap davant  les cançons d’aquest jove desconegut.

Escoltant avui l’àlbum del seu mateix nom “John Prine”(1971), trenta-vuit anys després (més…)

Entre la inmensa cantidad de poetas que Estados Unidos ha  aportado a la historia de las letras, uno de los más influyentes fue Walt Whitman, (1819-1892).
“Hojas de hierba” (1855) fue su gran obra lírica que, concentrada en sucesivas ediciones, sirvió de modelo para la poesía moderna. Las sucesivas ediciones incrementan el número de poemas de Hojas…
Whitman fue un aficionado al periodismo desde su juventud y también gran aficionado a  la ópera, un género que tuvo una gran influencia en su obra.
Hoy 26 de marzo es un día especial, por varios motivos. El  más importante es que hoy se cumplen 117 años de su muerte, hoy 26 de marzo la luna entra en su fase de plenitud.
Para todo los que estáis al inicio de vuestra plenitud y que este año 2009, cumplís vuestro primer medio siglo y para los que cada año seguimos cumpliendo uno más. (més…)

El maçó desconegut

Al principi només tenia els noms de les tres persones que van ser encausades, però consultant documentació de la lògia Themis de Barcelona, en vaig descobrir un quart: Antoni Ximenis Pahissa. Un santfeliuenc que no va ser processat pel Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. En relació amb les seves activitats maçòniques, només sé que va assistir a la tinguda del 10 de setembre de 1935 de la lògia Themis. Però us preguntareu qui era Antoni Ximenis? i com era la lògia Themis? (més…)

Amigues i amics,

El proper dimarts 31 de març, a les 19h 15m, presento el meu darrer documental “DECONSTRUINT EL 23-F”, de 58 minuts, a l’Aula Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, carrer Montalegre 6, quarta planta, just davant del CCCB, com a treball de final de curs de l’assignatura “Món Actual”, de segon cicle. (més…)

Què tal amics? Com ho portem? No malament del tot… a més aquesta setmana s’acabarà amb un concert de Jazz i això sempre és un al·licient.. Ah! què també t’agrada el Jazz? Què vol dir també? Si ho dius per la fotografia vas molt mal encaminat…

Darrerament em trobo contínuament amb articles que parlen de que no s’ha de defallir amb la fotografia, que cal continuar, experimentant dia a dia, provant patrons i estils, situacions diferents… Això m’ha fet pensar en que una de les propietats de la fotografia a color que més ens pot ajudar a ser creatius, a experimentar noves expressions és justament… el color.

Taller de fotografia (65): El llenguatge del color (1) (més…)

Quan un músic de jazz europeu, es permet tutejar als grans mites del jazz nord-americà actual, com Jesse Davis o Frank Wess i d’altres. Bé es mereix que ho rebem amb els braços oberts en una de les meves recomanacions.

Us parlo de Pierrick Pedron, genial saxofonista alt, francès, de to liric i intimista, un home que en els últims anys s’està guanyat una més que merescuda solvència jazzistica, simplement veure les col·laboracions que ha tingut en el disc d’avui, Mulgrew Miller i Lewis Nash. (més…)

Tot semblava indicar que una segona pel·lícula dirigida en un mateix any havia de ser una mena de complement o comparsa a la gran producció ‘El Intercambio‘, una pel·lícula menor, com he sentit en boca d’algun crític… això però abans de veure-la, perquè quan portes no més de 10 minuts te’n adones que estàs davant un projecte personal, una pel·lícula feta per i com li ha donat la gana. Una demostració de què amb un baix pressupost i amb escassos 35 dies de rodatge només en Eastwood es capaç de fer una obra d’art.

‘Gran Torino‘ és el desig d’un Eastwood que vol parlar dels temes que l’han perseguit al llarg de la seva carrera, la guerra, les cultures, la família, el seu país,…

Un caprici que només ell pot fer realitat.

(més…)

Seguiré amb la mort.  És tan present en la poesia! Ho faré amb altres ulls, també amb  altres mirades. Avui tenim la mort sense concessions, des del cos  i la paraula. La mort per “desnéixer”.

La mort de Maria-Mercè Marçal.

.

.

.

(més…)