Amb motiu del número 25 de la revista en català Jaç (revista de jazz, blues i musiques improvisades), han fet una classificació del 100 millors discos del jazz català. Em sembla massa ampla i generosa, pot ser amb 25 o 50 discos hages sigut més equilibrada, però ja se sap que la satisfacció o insatisfacció ve pel fet de estar o no escollit o millor o pitjor situat. Sempre trobarem a mancar aquell disc que particularment ens agrada i es pot pensar que sobren d’altres.
Tret de la excessiva quantitat em sembla força acurada la selecció i per això val la pena recomanar el disc triat en primer lloc, “Vampyria” d’en Tete Montoliu i Jordi Sabatés (1974).
La primera vegada que ho vaig escoltar , em va agafar en un moment de la meva vida on encara estava fixant els meu gustos musicals, Rock, jazz, músiques progressives..un batibull d’inseguretats, ben os puc assegurar que no em va agradar gens, posteriorment amb la digitalització i nova reedició vaig insistir-hi i realment vaig treure-li tot el suc què té i és molt.
Ja parlant del disc, en el seu moment va ser un sacrilegi para els puristes del jazz i seguidors d’en Tete, que sempre han cregut que més que un projecte ha sigut un accident en la seva discografia, per uns altres més avançats, és massa líric dintre de la música progressiva i per altres més dissidents del que és feia a l’època es un objecte de culte.
No més el pas del temps ens dona una veritable visió de la qualitat i el que representa aquest disc, un treball amb voluntat de compartir estètiques i coneixements de dues generacions i formes d’entendre la música, la unió de la tradició del jazz nord-americà amb la mentalitat oberta d’un pianista adherit a l’ona progressiva del so laietà.
| Artista |
Tete Montoliu – Jordi Sabatés
|
| Àlbum | Vampyria |
| Cançó que escoltes | Blues para el pianista desconocido |
Van intercanviar els pianos, en Tete tocant l’elèctric i en Jordi l’acústic, ens van deixar una combinació de classicisme e improvisació contemporània que transmet excel·lents moments i l’esperit dels grans mestres del gènere, Scott Joplin, Art Tatum…
Un desafiament del jove pianista al mestre, que recull el repte i encara li dona més volada, el riquíssim diàleg es transforme en cascades de notes que vessen dels seus pianos. Vampyria és un disc singular i aperturista, continua sent a dia d’avui un clàssic incontestable.
S’han fet varies reedicions 1993-2003-2007, no ha de ser difícil localitzar-lo, en qualsevol cas, com sempre, os ho puc prestar digitalment.
(S’ha fet servir parcialment el text i foto: Revista Jaç nº 25 Pere Pons/Jordi Raventós)
 Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat. |
<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’
període de votació obert fins el 10 de setembre de 2009
|
|
|
