Stefano Bollani (1972), és un dels joves pianistes més interessants no només de l’escena italiana sinó de tota Europa. Pertany a aquesta generació de joves músics europeus que se senten igualment identificat amb el jazz americà, la música europea, el pop i les tradicions populars.

Ha sabut recollir la “tradició”, que segons ell, és la història d’aquesta música. És una història que només en cent anys ha tingut un munt de revolucions i innovacions. El seu estudi li ha permès construir un estil diferent dintre dels pianistes de jazz.
Enamorat de pianistes com: Bill Evans, Art Tatum, Martial Solal, Keith Jarrett. I sobretot dels d’inicis del segle XX fins als anys cinquanta (des de Teddy Wilson fins a Hampton Hawes), pianistes que van construir el llenguatge i la gramàtica que encara s’utilitza avui dia.
Pianista, irreverent, amb una personalitat única, talent sorprenent i tècnica prodigiosa, que deixa la seva empremta en tot el que interpreta. Allunyat de virtuosos efectes, apel·la a la tècnica, així les seves composicions tenen aquest equilibri entre melodies clarament deliniades i estructures obertes. Intenta sempre captar emocions, per això sempre fa coses diferents, amb el risc de fer coses mal, que comporta improvisar.

| Artista |
Stefano Bollani
|
| Àlbum | Piano solo |
| Cançó que escoltes | Promenade |
En aquest enregistrament “Piano solo” (1996) en ECM: és un sorprenent viatge per tots els gèneres musicals possibles des del jazz; música de Prokofiev, Brian Wilson (Beach Boys), un tango, un clàssic del ragtime com “Maple Leaf Ra” i també “Do You Know What It Means To Miss New Orleans”.
¿Per què tria uns temes tan diferents?..Senzillament, perquè li interessa més la forma, que no el què interpreta. Així escull temes que li poden estimular per a crear música diferent.
Una bona preparació a la serenor i tranquil·litat que ens arriba amb les vacances.
<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’



