No era la ruta 66? Sí home, però avui és festa i potser per a molts de vosaltres és un dia perfecte per a sortir en moto i parar-se en algun paratge per obtenir material que després tractareu.. Ah, què no hem acabat amb l’HDR? Sí, però avui podem dedicar el dia a repassar tots els conceptes, que en son molts, de les tècniques de procés fotogràfic i de l’HDR per fer un capítol especial del post-procés digital.
El post-procés digital és el darrer pas del flixe de treball a la fotografia digital i penso que ara tenim prou coneixement per transformar les nostres fotografies.. Vols dir manipular, no? Ja saps que per a molts dels nostres lectors tot això que expliques és una manipulació de la fotografia convencional…
Taller de fotografia (94): Punt i seguit: El post-procés digital
Aquesta és una petita discussió que he anat observant als comentaris del nostre taller a flickr i és tema habitual a les converses sobre fotografia digital. A aquestes alçades us hauria d’haver convençut que els programes de retoc fotogràfic, ja sigui el Photoshop, Aperture, Lightroom o el Photomatix, no son necessàriament eines de manipulació fotogràfica sinó d’adaptació de la fotografia digital al dispositiu visual, ja sigui la pantalla o el paper, i de creativitat per expressar missatges utilitzant elements de la realitat.
Quan la càmera no expressa el que estem veient o el que volem…
La fotografia no és com la pintura. No podem crear els objectes, ni disposar-los com volem, ni tan sols controlar la lluminositat. Tenim tècniques que ens ajuden a obtenir cert resultat però no sempre el que tenim al davant és l’escenari ni els actors que necessitem per expressar un missatge visual. És per això que eines com el Photoshop, Aperture, Lightroom i en certs casos Photomatix ens ajuden a tractar l’escena captada, a disposar el seus elements, a treballar la lluminositat per zones, a salvar l’alt rang dinàmic que els nostres ulls capten però que la nostra càmera no. Si les càmeres produïssin allò que volem i de la forma que volem no farien falta aquestes eines digitals.
Hem de renunciar la revelat digital? Si ho fem estem en clar desavantatge amb la fotografia analògica ja que el pas més important es produïa al laboratori de revelat. Revelar una fotografia digital va més enllà del que ens proporcionava el revelat químic, podem ajustar paràmetres de la fotografia de forma global però també de forma local, selectiva. El revelat digital ens apropa a la pintura, ens permet crear la nostra escena particular, ens permet escollir els objectes que volem, les seves lluminositats, colors, definicions,…. ens permet ser el protagonistes del procés salvant les limitacions de la càmera., ens permet expressar el que volem, sigui acceptat o no per l’observador.
La imatge que tinc de Budapest no és la de l’esquerra, que tot i que vaig aplicar totes les tècniques fotogràfiques en temps d’exposició no vaig aconseguir captar, la recordo com una ciutat càlida, de cels blaus, de grocs i taronges… molt més semblant a la fotografia processada de la dreta. La càmera no entén de sentiments ni percepcions, simplement ens mostra una fotocòpia del que creu té al davant.
La fotografia és llum. El missatge ha de tenir força i claredat per a ser acceptat. El post-procés digital ens ajudarà a aconseguir aquests objectius.
Punt i seguit: El post-processat digital
Després de tants capítols de tècniques Photoshop i de Photomatix estem en perfecta disposició de crear un flux de treball que ens ajudi a decidir d’una forma ordenada el treball que hem de fer una vegada passem la fotografia de la càmera al nostre ordinador:
L’esquema de dalt és el resum global del post-processat digital i marca un flux de treball que ens ha d’ajudar a obtenir el resultat final. Som-hi?
Combinar les funcionalitats de Photoshop i les de Photomatix ens dona una potència creativa extraordinària. Aquesta mateixa capacitat se’ns pot tornar en contra nostra ja que aquesta llibertat per disposar objectes, canviar colors o distribucions de lluminositat ens endinsa en un món on el ‘bon gust’, el ‘disseny’ o la component artística està tota sota el nostre control i aquí, sense aquest component artístic, el resultat pot ser desastrós.
|
La setmana passada ja vam parlar de l’HDR exprés i si l’heu provat haureu vist que és una de les tècniques més interessants per millorar la lluminositat a la nostra fotografia original única. El mapeig tonal de les sofisticades eines de Photomatix no substitueixen a les que podem trobar al revelat RAW a Camera Raw però permeten l’ús dels operadors de mapeig tonal de Photomatix sense tenir un fitxer hdr.
El truc és substituir el fitxer hdr que Photomatix crea a partir de la fusió d’imatges per un únic fitxer TIFF o RAW d’una única exposició. Si aquest originàriament era un JPG ja sabem que via Photoshop el podem convertir a 16 bits i obrir-la directament a Photomatix.
Photomatix usa aquest fitxer com un pseudo hdr i ens convida a iniciar el procés del Mapeig Tonal ja sigui amb el Details Enhancer o el Compressor de To. El resultat és discret si el que perseguim és la força de l’HDR i només l’utilitzarem per a fotografies originals de LDR o MDR (baix i mig rang dinàmic). Per a fotografies d’alt rang dinàmic aquest procés no ens permetrà una correcta compressió de l’histograma i l’aparició d’artefactes de color i soroll malmetrà la fotografia. Els millors resultats s’obtenen processant a Photomatix un únic fitxer RAW, si bé un únic JPG convertit a TIFF pot donar també excel·lents resultats (veure les fotos del final del taller d’avui).
Al quadre que us he preparat (font: Manual de Fotografia Digital de Alto Rango Dinámico de Ferrell McCollough) podrem veure amb exemples concrets la diferència en passos de les llums i les ombres i com a partir d’aquí parlem de HDR (alt rang dinàmic), MDR (mig rang dinàmic) i LDR (baix rang dinàmic):
A l’esquema us he posat en gris clar les escenes que les nostres càmeres digitals poden captar, els casos de dalt, d’HDR, no serà possibles captar-los amb una única exposició.
I ja està? No, ja veieu que normalment el procés d’una única exposició, RAW o TIFF a Photomatix pot redistribuir el mapa de lluminositats correctament però deixa a la fotografia amb colors i contrast que cal re-processar a Photoshop. Molt sovint els cels tenen tant halo que l’haurem de processar amb capes i màscares de lluminositat o substituir-los pels originals.
|
El cas d’avui
Si us sembla abordem junts aquest apartat treballant conjuntament un cas.
1. El primer que hem de fer és observar la nostra fotografia a l’ordinador amb el nostre programa habitual. Si aquest ho permet ja podríem fer els petits retocs en quant a composició, és a dir retallar l’escena per una millor composició o anivellar-la si hi apareixen línies horitzontals com l’horitzó o verticals d’edificis o altres objectes.
Tornem-la a observar i estudiem el seu rang dinàmic. Si la càmera ja ha captar el rang de l’escena no farà falta treballar amb operadors de mapeig tonal, ja siguin els de Photoshop o els de Photomatix.
A la fotografia del cas que treballarem n’estic força decebut del resultat que m’ha donat la càmera. Vaig disparar en JPG, la composició és la correcta però el rang era massa alt per ser captat per la càmera, donant-me el fons de la Catedral de Budapest massa clar i el primer pla dels arbres de la colina de Buda massa foscos, gairebé negres. Hi hagués tornat a fer-la de nou però ara no em venia bé. De poder tornar-la fer, què haguéssiu fet?
Però ja està fet. L’histograma és força correcte i clarament ni sub ni sobre-exposant hagués millorat el resultat. Es tracta d’una fotografia de mig-alt rang dinàmic i ara disposo només d’un arxiu JPG.
2. Podem provar el camí (6) del nostre flux de treball, obrir-la a Photoshop i utilitzar les funcions de ‘Sombras/Iluminaciones‘ per moure les ombres baixes a mitjos i baixar un pèl les llums altes. El resultat no m’ha satisfet i la fotografia té un flaire massa artificial.
3. He pensat que era una bona candidata per escollir el camí (4) i tractar-la amb Photomatix. Per poder-ho fer l’he obert a Photoshop, l’he convertit a 16 Bits/canal i l’he guardat com un fitxer TIFF. Aquest és el fitxer que obriré directament a Photomatix.
4. A l’obrir l’arxiu TIFF a Photomatix la primera part del diàleg, la que hem convida a fusionar fotografies, no m’ha aparegut i directament s’em proposa procedir amb el Mapeig de To. El resultat és horrible però no he defallit, el que volia obtenir era una compressió del rang tonal evitant els halos al cel i al voltant de la Catedral, cosa que ha estat fàcil utilitzant valors baixos de la ‘Intensitat’ i alts del ‘Suavitzat de la llum’
He guardat el resultat en forma de TIFF i he desfet els canvis per obtenir una altra còpia amb valors alts de la ‘Intensitat’. La segona còpia tenia aparença d’un típic HDR amb un cel totalment artificial però he pensat que alguna cosa hi podria fer. De moment la guardo també com TIFF.
5. I ara? Doncs ara és el moment de començar a l’àrea Photoshop. Amb la primera còpia he començat a treballar el contrast a partir de les màscares de lluminositat i he aplicat correccions al contrast (corbes) i color global. Amb el que hem treballat a Photoshop aquest pas no ha estat gens complicat. Finalment li he donat un toc de nitidesa a partir del filtre ‘pas alt’, que ja hem treballat al taller i un vinyetat que sempre queda bé…
El resultat?:
Les tècniques Photoshop que més utilitzo son les corbes selectives, és a dir l’aplicació de l’ajustament ‘corbes’ a zones concretes de la fotografia, que prèviament, i això si que és complexe a vegades, he seleccionat amb les diferents eines de selecció, preferentment la ‘Gama de Colors’. A l’exemple anterior però, amb una màscara de lluminositat que he extret com a còpia d’un canal ‘alfa’ n’hi ha hagut prou per treballar de forma diferencial les llums i les ombres. A l’esquema de la dreta podeu veure alguns dels ajustaments, via capes, que he aplicat al cas anterior. Penseu que aquest és el moment de treure tot el que sabeu de Photoshop…
El color
El procés via Photomatix té alguns problemes de contrast com heu pogut veure però el pitjor és la gama de colors que crea, no sé d’on la veritat, i que dona un resultat força horrible, amb contrastos excessius i dominància de grocs i taronges que després fa complexe el tractament amb Photoshop.
Sovint disminuint la temperatura del color aconsegueixo que aquestes tonalitat excessivament càlides desapareguin. Un truc interessant és crear un filtre del color oposat. Això s’aconsegueix amb l’ajustament ‘Filtro de fotografia‘, simplement sumant 180 graus a l’angle del color que volem ajustar.
El truc consisteix en dos passos. El primer, amb el comptagotes escollim un àrea de la fotografia amb el color dominant, en el nostre cas he escollit el taronja intens de la pared dreta del Monestir de Montserrat. Veureu com el color del primer pla, la final de la barra de la dreta, canvia al color escollit. Fem doble clic i apareixerà la finestra de gestió de color, escollim la modalitat HSL i mirem l’angle de la barra ‘H’, l’apuntem i cancel·lem. Anem a la finestra d’ajustament i creem una nova capa de ‘Filtro de fotografia’ i posem com a valor de ‘H’ l’anterior sumant-li 180 graus, ajustem la lluminositat i el resultat és el que veieu a la foto de la dreta. Un senzill truc per variar de forma global els colors massa càlids que produeix l’HDR.
També podem usar la funció de ‘Reemplaçar color‘ (Imagen >Ajustes) amb bons resultats si volem seleccionar un color o un rang (semblant a l’eina de Gama de colores) i substituir-lo pel que resulti de modificar le components de To, Saturació i lluminositat.
Amb la segona còpia guardada del Photomatix, sí aquella que havíem exagerat els efectes de la ‘Intensitat’ podem fer un tractament diferent. La fotografia obtinguda la podem fer passar prèviament pel camí (7) i amb l’ajut de les seleccions reemplaçar el cel (amb halos) pel de la fotografia original tractant aquesta zona amb les ‘corbes’. El darrer pas es ajustar amb l’ajut de capes d’ajustament el contrast, la saturació i to del color, la nitidesa, …. El mateix procés he utilitzat per processar una bonica vista de Dubrovnik des de la muralla, el resultat:
A l’exemple de dalt he aplicat el flux comentat. He passat la fotografia per Photomatix per comprimir l’alt rang tonal que s’apreciava especialment al carrer. Amb la nova còpia he seleccionat el cel i he aplicar capes d’ajustament de brillantor i contrast així com ‘corbes’ a la resta de la fotografia. A una i altra zona he corregit el color i de forma global he aplicat un filtre per obtenir més nitidesa.
Segur que entre l’original (esquerra) i la processada hi ha un terme mig que agradaria a tothom. Jo he escollit el processat de la dreta, nivells, corbes, saturació… una estoneta tractant la fotografia.. però crec que el resultat millora substancialment l’original. L’objectiu que pretenia, cels més blaus i compressióó de to al carrer, s’ha aconseguit.. Una altra cosa és aquest ‘look’ que adquireix la fotografia resultatnt.. potser un pèl artificial.
Resumint… El post-processat a Photoshop el podem iniciar amb una còpia original o amb el resultat del procés previ per Photomatix i hi podem aplicar tots els ajustaments i funcions que hem treballat aquests darrers mesos. De forma gairebé mecànica el meu flux de treball passa per crear màscares, de lluminositat o de selecció, per tractar les zones de forma diferencial amb corbes, nivells, saturació o brillantor i acabar amb ajustaments globals a la fotografia com la nitidesa o el vinyetat.
.
| La Galeria
Va ser la nostra col·laboradora del bloc, la Pilar, a la que aprofito per felicitar-la en el dia del seu Sant, la que em va fer arribar un conjunt de fotografies que certament em van impactar. Es tracta de la col·lecció d’Albert Puntí Culla (Torelló, 1953) Paisatges Ciber-Romàntics. Extraordinari !
No us perdeu la seva pàgina web: http://www.idolatria.net/index.html |
.
Bé amics, amb aquest capítol posem punt i final a les eines d’edició digital. Les properes setmanes treballarem el revelat RAW i haurem de pensar en anar acabant ja, tornant al començament: la composició fotogràfica.
Fins el proper dilluns. Bona setmana.. i felicitats a les Pilars !
Més informació: http://www.flickr.com/groups/abrera/
<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’
|
L’obra de Taller de fotografia de toies.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
|
Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
|
 |
 |
Dilluns, 12 Octubre 2009 at 9:22
genial la galería, esta clase de paisajes tetricos y decayentes me encantan y la idea es muy original.
Muchas gracias por compartirlo con todos.
Dilluns, 12 Octubre 2009 at 20:30
En un episodi del podcast TWIP (this week in photography) algu va dir que segurament d’aqui 20 anys parlariem de la moda de principis de mil.leni de practicar HDR in totes les imatges semblarien iguals.
Com a fotograf és frustran quan no hi ha manera d’exposar les ombres sense cremar les llums, i el mapeig tonal és una bona solució usada amb cura. Però en general s’abusa del photoshop, les fotografies prenen un toc irreal. Com a la foto retocada del poble amb el campanar que sembla que Zeus estigui a punt de sortir del cel. :-)
Quan parlem de retocat de pixels amb programes com PS, estem parlant de fotografia o de quelcom més enllà?
Dilluns, 12 Octubre 2009 at 20:49
Només em faltaves tu… Sí home, si jo crec que tots entenem el mateix i fins i tot n’estem d’acord. Hi ha una estreta línia al post-processat digital que si la traspasses entres en un món irreal i provoques el rebuig de molts observadors (i admiració d’altres). El que explico en aquest taller és com una gran caricatura, només exagerant els efectes em faré entendre millor i el qui comenci en aquest món de l’HDR haurà de saber on s’atura.
Lamento que no t’agradi la fotografia de Dubrovnik però té solució, com podràs veure entre el cel de l’esquerra i el de la dreta segur que hi ha un punt que et satisfà més. Jo he continuat fins aquest punt però segur que cada un que ho provés partint del mateix punt produiria una fotografia diferent.
I finalment, la resposta a la teva pregunta és: Definitivament parlem de fotografia digital i a vegades fins i tot d’art digital.
Tinc unes ganes d’acabar aquest tema…
Gràcies Ludo !
Dilluns, 12 Octubre 2009 at 21:00
I això que jo no he dit res, pot ser és el moment de citar al fotògraf australià Sam Haskins “gran parte de la fotografía artística de hoy es basura. El lado artesano se ha olvidado. Me molesta el retoque infinito”.
Dilluns, 12 Octubre 2009 at 21:21
Hola, si se me permite participar en el debate, desearía aportar mi punto de vista. creo que esta discusión no tiene sentido a quien no le guste este tipo de fotografía que no la practique y que no la vea es tan facil como apretar un botón, a mí no me gusta los programas del corazón y no me quejo, simplemente no lo veo y ya está. Igualmente y tomando como referencia esto último prefiero ver un programa que hable de los cotilleos de los famosos a uno que aprovechen cualquier percance para pelearse unos con otros y tirarse todos los trastos a la cabeza, con ésto quiero decir que teniendo las herramientas para poder solucionar uno de los problemas más acusados de la fotografía, por qué no utilizarlo?, después cada uno que lo adecúe a la medida que le guste y los que lo observan que decidan si le gusta o no. No creo que haya más problema.
Por otro lado Mario creo que deja bastante claro en sus ejemplos que a él personalmente no le gustan los efectos tan acusados pero que para ver el ejemplo se ha de exagerar para ver las consecuencias del ejercicio.
Un saludo y que viva el debate sano.
Dilluns, 12 Octubre 2009 at 23:33
Evidentemente que puedes participar, solo faltaría, es el motivo y razón de nuestro blog.
Yo creo que toda discusión tiene sentido, siempre que sea con respeto. Los intercambios de opiniones son muy interesantes, que cosa más sugestiva que poder exponer ideas, contrastarlas, y al final crear una propia.
Me parece que seria muy poco enriquecedor entre gente civilizada el ir “apagando el botón”, y no poder expresar tus ideas y compartirlas.
Ya se que Mario esta en una posición muy complicada, tener que hacer un taller tan excepcional y compaginarlo con sus gustos personales, nada de esto va en contra de él y lo sabe.
Si me permites, creo que estas en un error al pensar que no me gustan las fotos retocadas, algunas las encuentro excesivas, pero he visto unas cuantas de las que colgáis en el flickr, que son excepcionales y como trabajo artístico un 10. Pero me hago la misma pregunta que Ludo “estem parlant de fotografia o de quelcom més enllà? “, este es el dilema.