L’ombra

Hi ha espais on només arriba la poesia, terrenys on les paraules només permeten albirar que és el que hi ha darrere d’elles. Són els àmbits d’allò que podem dir l’inefable, del que per a alguns és l’experiència de Déu i per altres l’espiritualitat o bé la unió amb la natura. En comú hi ha el traspàs dels propis límits. Sobre aquestes experiències ens han parlat homes i dones de totes les cultures i de tots els temps històrics, però els poetes són els que millor n’han cartografiat les fases. És el que el zen anomena “el camí del mig”, i que Sant Joan de la Creu qualifica com la via de la negació.

Sobre aquestes experiències m’agradaria triar algunes poesies. La d’avui, de Charles Wright (1), ens parla de l’ ombra.

Portada: Ombres i tenebres de Joseph M. William Turner. 1843. Tate Gallery (Londres)

Pots escoltar la música mentre llegeixes:

.

.

(1) Charles Wright: http://www.dvdediciones.com/novedades_wright.html
http://www.letraslibres.com/index.php?art=13859

Estàs escoltant:

.

.

<<< Veure tota la categoria ‘poesia’