Bloc de toies.com

Aquesta setmana he estrenat la botiga que os recomanava dies enredera “Blue Sounds” i la primera adquisició, després de moltes dubtes, ha sigut el disc de Josep Maria Farràs (1943) e Ignasi Terraza (1962), “Plaça Vella” (2009).

(més…)

Què més puc aportar després de tot el que s’ha dit de la pel·lícula? Doncs poca cosa, però potser podem provar de fer un exercici com els que fem d’anàlisi fotogràfic.

Perquè la pel·lícula d’avui és això, una infinita successió de fotografies impressionants que acaben conformant una història.. No em faré pesat amb que si les interpretacions, la trama o la direcció son magnífiques sinó que intentaré entendre la historia que se’ns proposa, com si d’una gran fotografia es tractés i la tinguéssim al davant per observar-la… Si ja amb els patrons clàssics d’anàlisi cinematogràfic em sembla una pel·lícula excel·lent quan l’observem amb ‘una altra mirada’ l’elevaria ja a ‘obra d’art’…

(més…)

Avui os vull presentat uns fragments dels poemes que componen el “Llibre d’Amic” de Joan Vinyoli, poeta d’una gran sensibilitat.

L’autor pren de referència un passatge dels poemes de Llull que jo també os ho transcric i és el millor acompanyament per els seus versos.

Del llibre només he triat uns fragments que jo trobo preciosos, però tots ells són uns poemes, com diu el mateix autor en l’introducció del seu llibre… “Poemes que són el correlatiu objectiu verbal d’un llarg procés d’interiorització i que varen significar una immersió en les aigües més profundes de la poesia i de la vida”. (més…)

Després de la immersió feta amb Henri Cartier-Bresson és hora de canviar un altre cop d’estil i és per això que avui us presento també un dels millors fotògrafs de tots els temps, res a veure amb la captura de ‘ l’instant decisiu’ aquest fotògraf pren el temps necessari per penetrar psicològicament en els seus models, creant un estil propi on el minimalisme, l’excel.lent il·luminació i els fons ‘blancs’ en son la seva característica comú…

Amics, anem a conèixer a..    3. Richard Avedon

(més…)

Tornem a girar la ruleta i aquesta setmana cau un pianista, pianista de jazz, que navega en mig del post-bop, l’avant-garde i la música clàssica. Richie Beirach (1947) és un altre d’aquest músics subestimats o poc coneguts, com es vulgui dir, que de tant en tant os deixo caure en les meves recomanacions.

(més…)

Avui fem un gir radical en el fotògraf que presentem, nascut 50 anys abans que la Leibovitz i amb un estil totalment diferent. Al darrer capítol parlàvem de la importància de la ‘instantània’ en el llenguatge fotogràfic. La instantània capta el nostre entorn com és, que no vol dir sempre que com el veiem, amb tot el seu caos i desordre. El fotògraf d’avui va ser capaç de posar ordre en tot aquest caos, de dinamitar els cànons i lleis fotogràfiques per establir nous criteris, noves formes d’entendre la fotografia.

2. Henri Cartier-Bresson

(més…)

Aquesta setmana canvi total de registre, escoltarem un àlbum inspirat en la música folk que és feia a finals dels 70, i en grups com The Byrds o músics com Bob Dylan i Leonard Cohen. L’àlbum és “East of electric” (2008) i ella és Anne McCue.

(més…)

Avui, en el meu primer post de 2010, volia triar un tema que connectés amb l’orientació de les últimes poesies que he anat triant i alhora amb l’època de l’any que vivim, el trànsit d’un any a l’altre. L’objectiu: fer valer el present i relacionar-lo amb la poesia. Sota aquest tema, recurrent en totes les tradicions espirituals, hi ha una constant: viure en el present de forma conscient. Per als sufis és important  restar atents, segons ells, tenir dependències o viure en el passat és malbaratar el moment; també creuen que pensar en el futur és una pèrdua de temps, per això se senten fills del present, però no des d’un presentisme com l’actual, que tot ho impregna i vanalitza, sinó a partir d’estar desperts i d’aconseguir uns majors nivells de consciència. Més allà de l’any que acabem de deixar i d’aquest altre que ara comencem, vull recollir alguns versos de poetes sufis que ens parlen d’un present etern…
(més…)

Va ser el dia de Reis tot dinant, quan va sortir a la conversa el magnific reportatge emès la setmana passada sobre la fotògrafa Annie Leibovitz, que vaig pensar que la idea que em rondava de fer una serie sobre fotògrafs cèlebres al llarg de la història havia de ser prou interessant. Sí, penso que sí, que conèixer l’obra dels millors fotògrafs, la seva biografia o les circumstàncies en les que van viure ens havia de servir, no per copiar, sinó per entendre perquè ells/elles eren capaços de fer bones fotografies.

1. Annie Leibovitz

(més…)

El disc de avui és d’una de les més gran vocalistes, al meu entendre, d’Amèrica i possiblement de les més oblidades: Lee Wiley (1910-1975).

(més…)