Bloc de toies.com

No fan falta moltes paraules per presentar el disc d’avui. És un disc d’aquells què quan cauen a les teves mans i el nom del music no et diu res, vas ràpidament a revisar els crèdits,…veu amb acompanyament de piano, el pianista desconegut totalment i el repertori basat en clàssics de Porter, Berlin, Young. Li donarem una oportunitat.

(més…)

Di Caprio? No, no en hi ha prou per fer-me moure de casa per anar als Icaria. Scorsese? Bé, després de ‘Gangs of New York’ i més recentment amb ‘Infiltrados’ vaig començar a apreciar el seu treball, tot i que és amant de les trames enrabessades i molt sovint no tinc el cap per a histories tan complexes.

La d’avui és una pel·lícula que acaba sorprenent-te, per un Di Caprio que sembla que només en Scorsese li treu punta i per una història realment interessant, sorprenent en el seu desenvolupament i final, tot plegat una bona cinta que et deixa amb tots els dubtes del món de com has d’interpretar el que et vol explicar. Una historia que arrossega a l’espectador a la mateixa bogeria que els seus personatges…

(més…)

Ja crec que el fèiem patir massa… Portem 6 dels millors fotògrafs de tota la història de la fotografia i el d’avui es feia esperar massa… Fotògraf o naturista? El fotògraf d’avui és tota una llegenda, ja no només per les seves al·lucinants fotografies de paisatges sinó pels treballs d’investigació i recerca del ‘revelat perfecte’. El fotògraf d’avui es va avançar mig segle a la solució a les fotografies d’alt rang dinàmic..

Avui gaudirem d’una fotografia visual, exquisida en el revelat, de paisatges extraordinaris. Avui donem la benvinguda a …

7. Ansel Adams

(més…)

Ens tornem a retrobar una setmana més, avui amb un altre pianista, molt diferent el seu estil i concepció al del Richie Beirach que escoltàvem no fa masses dies. El nostre disc d’avui és “Flight to Jordan” (1960) del excepcional pianista Duke Jordan (1922-2006).

(més…)

La immersió a la fotografia de Sebastião Salgado ha estat molt interessant i ha agradat a molts de vosaltres per la seva ‘fotografia directa’. La forma que té d’arribar a l’observador és clara i consistent per la facilitat d’entendre la fotografia. Però hem de tornar als ‘clàssics’, als ‘pares’ de la fotografia que van assentar les bases potser perquè avui podem gaudir de Salgados…

El fotògraf d’avui és un dels més gran fotògrafs de tots els temps. No és un fotògraf d’històries ni descriptiu, és un dels pares de la fotografia analítica, un poeta que escriu amb imatges.. Avui haurem de posar no només al vista sinó també el cap per adonar-nos de la grandesa de la fotografia de..

6. André Kertész

(més…)

Del folk de la última setmana passem a un altre genere de música, també força popular a Nord Amèrica, el blues i la encarregada de fer-nos gaudir és Maria Muldaur (1943).

(més…)

Los Panero han sido y son una familia de poetas. Primero, Leopoldo (1909-1962) y su hermano Juan (1908-1937); más tarde, Juan Luís (1942-) y Leopoldo María (1948), los hijos de Leopoldo.
En la poesía de Leopoldo Panero está presente Dios y la naturaleza. Sus poemas son profundos e íntimos, sin el barroquismo y la grandilocuencia de su época, los años cuarenta y cincuenta. Después, y durante mucho tiempo, no se apreció su poesía.  Su posicionamiento en el bando franquista, la temática religiosa de sus poemas y su muerte prematura hizo que se le ignorara. Sin embargo Leopoldo Panero es un gran poeta. Leerle ha sido para mi todo un descubrimiento. (més…)

Després de la Leibovitz, Cartier-Bresson, Avedon i Weston crec que estem en millor disposició d’entendre millor què és això de la Fotografia. Realisme, fotoperiodisme, l’estudi de les formes, el moment decisiu… però hem pensat en que la fotografia pot ser una denuncia de la realitat? Que ens pot apropar a realitats amagades? Què ens pot descobrir el món on vivim?

D’això justament és el que el nostre fotògraf d’avui ens parla amb les seves fotografies… Amics, avui intentarem entendre la fotografia de…

5. Sebastião Salgado

(més…)

Ara no recordo exactament quan el folk ha tornat a estar de moda, no fa massa, però un dels impulsors sense dubta és la meva recomanació d’aquesta setmana, ell és Will Oldham encara que aquest treball el signa com a Bonnie “Prince” Billy (1970).

(més…)

Nova York no és un destí gens original, sinó més aviat un dels més típics. No obstant això, ens ha costat molts anys arribar-hi; és més, sempre que se’ns presentava una oportunitat, acabàvem a altres llocs. Aprofitant una celebració especial i pensar que no pot ser no conèixer la ciutat més cosmopolita i visitada del món, finalment decidirem veure amb els nostres propis ulls, allò que tant coneixíem de pel.lícules, reportatges i fotos dels amics. (més…)