Ja crec que el fèiem patir massa… Portem 6 dels millors fotògrafs de tota la història de la fotografia i el d’avui es feia esperar massa… Fotògraf o naturista? El fotògraf d’avui és tota una llegenda, ja no només per les seves al·lucinants fotografies de paisatges sinó pels treballs d’investigació i recerca del ‘revelat perfecte’. El fotògraf d’avui es va avançar mig segle a la solució a les fotografies d’alt rang dinàmic..

Avui gaudirem d’una fotografia visual, exquisida en el revelat, de paisatges extraordinaris. Avui donem la benvinguda a …

7. Ansel Adams

Ansel Easton Adams (1902-1984) va néixer al 1902 a San Francisco, Adams, músic, conservacionista, activista polític, professor i per sobre de tot fotògraf, es un dels fotògrafs més reconeguts de la fotografia del segle XX. La seva acurada tècnica, la seva visió artística i el seu treball al revelat fan d’ell un extraordinari ‘captador’ de les més belles imatges mai vistes. Per alguns imatges que ja no existeixen a la realitat, per altres, imatges que continuen existint ara gràcies al seu treball. Amb 70 anys de carrera i més de 40.000 negatius i 10.000 còpies impreses és, el post d’avui, una simple introducció a la seva obra.

“No es pren un fotografia, es fa !” (Ansel Adams)

Els primers anys (1902-1932)

Fill únic i de família acomodada de San Francisco, Ansel Adams va patir el terratrèmol de 1906 i només un any després la seva família perdia tota la fortuna a l’anomenat ‘pànic financer‘ del 1907. Aquests fets el van influenciar molt, fent d’Ansel un nen molt tímid, amb problemes de relació a l’escola (es diu que agreujat per la dislèxia que patia) i amb creixent hiperactivitat. Finalment el seu pare va decidir que no anés més a l’escola i va rebre tutories directament a casa.

Entenent com era Ansel podem entendre les seves fotografies, la seva continua soledat el feia buscar la natura constantment. I la música. A l’edat de 12 anys va aprendre a tocar el piano per ell mateix i va a començar a anar a classes. Els 10 anys següents el piano va ser l’ocupació principal d’Adams. Als 14 anys va convèncer a la seva família per anar de vacances al  Yosemite National Park, emportant-se la seva primera càmera, una Kodak #1 Box Brownie. A partir d’aquest moment i fins a la seva mort va visitar Yosemite Sierra cada any.

Al 1919, amb 17 anys, es va apuntar al Sierra Club, una mena de club conservacionista. Allí va conèixer a Virginia Best, a Yosemite, amb la que es va casar al 1928. L’època del Sierra Club va ser vital pels primers èxits d’Adams al món de la fotografia. A partir d’aquest moment abandona la música i dedica tota la seva vida a la fotografia dels parcs naturals, amb nombroses exposicions i publicacions.

Edward Weston y el grup f/64

Al 1927 Adams coneix al fotògraf Edward Weston i al 1932 funden el Grup f/64. Aquest grup, impulsat bàsicament per ells dos,  impulsa l’anomenada ‘fotografia directa’, molt preocupada per la nitidesa de la fotografia (ja sabem que d’aquí ve el nom amb el número de diafragma més alt). Aviat aconsegueix Adams exposar al San Francisco’s DeYoung Museum, essent ja en aquests moment un dels fotògrafs americans més coneguts.

La seva popularitat augmenta i al 1933 visita Nova York per trobar-se amb el fotògraf Alfred Stieglitz, al que admirava pel seu compromís amb la preservació del medi i que d’alguna manera intentava emular. Aquesta relació amb Stieglitz, al que no va deixar de visitar a les dècades dels 30 i 40′s, va jugar un paper fonamentar en el desenvolupament artístic d’Adams. Al 1933 aconsegueix exposar a una galeria de Nova York i comença a publicar series d’articles de la seva tècnica de revelat.

Els 30′s però son temps difícils i s’ha de dedicar a la fotografia comercial. Comença les seves col·laboracions amb el National Park Service, Kodak, Zeiss, IBM i AT&T.

La tècnica Adams

La tècnica Adams ha estat una mena de llegenda. Més que un fotògraf creatiu, que no ho va ser, va ser un estudiós de la tècnica del revelat. Weston i Strand acudien regularment a ell per demanar consell, així com també li demanaven les prestigioses firmes Polaroid o Hasselblad.

Adams desenvolupà el ja conegut ‘Sistema de Zones‘. Aquest sistema representà un revolucionari control de la copia impresa a partir de relacionar ‘exposició’ i ‘revelat’, permetent l’anomenada ‘visualització’ de la imatge per obtenir un resultat final que més s’apropés a la visió de la realitat. Publicà volums de manuals tècnics que han representat el treball més complert i influent en el món de la fotografia.

Fotògraf, mestre i escriptor…

Adams es va descriure a ell mateix com a fotògraf, mestre i escriptur. Per a mi Adams és un estudiós de la fotografia, un mestre absolut amb un domini impressionat de la tècnica fotogràfica de l’època. Potser seria més acurat parlar de l’Adams com un gran comunicador. Incansablement viatjà tota la seva vida per les meravelles naturals dels Estats Units donant a conèixer la seva bellesa en estat més pur. El seu treball com a promotor de la natura mitjançant les seves excardinaries fotografies és una de les causes de la creació del departament de fotografia del MOMA (Museum of Modern Art a Nova York). A partir de la relació amb el museu als 50 i 60′s es van publicar nombrosos llibres i exposicions.


Adams va ser un activista per la causa de la conservació de la natura i el medi ambient. Al llarg de la seva vida participà en innumerables reunions i va escriure milers de cartes i articles en diaris i revistes en suport de la causa conservacionista.

Però els resultats els aconseguí amb les seves fotografies. Fotografies que han acabat sent icones de l’Amèrica salvatge. Quan pensem amb els parcs de Yosemite o altres parcs americans sovint ens ve present la fotografia de l’Adams. La seva fotografia en blanc i negre no es pot considerar un document realista pur però Adams aconsegueix mostrar la ‘puresa’ de la natura. Certament les seves fotografies son espectaculars, mostrant més enllà del simple paper fotogràfic.  Les seves fotografies acaben sent molt més ‘poderoses’, ‘belles’, ‘penetrants’, que la pròpia realitat.

.

Efectivament, per Adams el medi ambient i la forma de preservar-lo amb la seva fotografia era la ‘raó de viure’. l’objectiu a la seva vida. La seva focalització en els aspectes emocionals i espirituals dels parcs i la natura li va suposar però certes crítiques, bàsicament per l’absència de ‘l’home’ a les seves fotografies. Fins i tot Cartier-Bresson expressava:

El món s’està caient a trossos i tot el que Adams i Weston fotografien son pedres i arbres…

Des d’un context històric Adams va ser el darrer representant del romanticisme americà del segle XIX de la pintura i fotografia. Conscient o inconscient de la influència de la política ‘Roosevelt’, Ansel Adams va proclamar sempre el seu ‘americanisme’, el seu orgull de pertànyer a una nova civilització que podia desenvolupar-se millor que la europea. Adams i la seva fotografia és una icona de la societat americana, un dels ‘seus’ diuen, sovint utilitzat per la societat americana més rància i conservadora, aquella que té la bandera americana penjada a la finestra de casa.  Adams morí a Califòrnia al 1984.

La personalitat Adams

L’energia i capacitat de l’Adams sembla ser d’un altre món. Sovint dedicava 16 o més hores diàries, caps de setmana inclosos. Sense vacances, sense festes, sense caps de setmana… aquest era Adams.

Freqüentment després d’un intens treball retornava a San Francisco o Yosemite i era normal acabar al llit amb alguna grip degut a les poques forces que li quedaven. Home solitari, gens amant de festes i actes socials preferia passar el temps en llargs passejos o agafar el cotxe tot sol per visitar algun parc nacional.

‘En el ojo de mi mente, visualizo un detalle. La vista y la sensación aparecerán en una impresión. Si me excita, hay una buena ocasión que hará una buena fotografía. Es un sentido intuitivo, una capacidad que viene de mucha práctica’. Ansel Adams

El Sistema de Zones

Al taller 38 i al taller 43 vam treballar a fons el mètode d’Adams aplicat a la fotografia digital.

El primer que hem d’entendre és que els exposímetres (o dispositius que ens controlaran la quantitat de llum total que exposarà el sensor), treballen sense saber res de l’escena que té al davant. Sí, els exposímetres regularan la quantitat total de llum que deixarem passar pensant sempre que la lluminositat de l’escena que tenim al davant és uniforme i correspon a una tonalitat de gris mig, exactament un gris que reflecteix el 18% de la lluminositat. Aquest és el concepte més important de la fotografia i una de les causes de perquè per exemple una fotografia a la neu surt fosca. Simplement la nostra càmera l’haurà exposat com si es tractés d’una superfície grisa del 18%.

Adams treballà per resoldre aquest problema a partir de l’acurada observació de l’escena i la visualització de la fotografia final abans de ferla… i s’inventà el sistema de zones i la correspondència de la zona mesurada amb la zona de gris corresponent a la còpia final.

Aquest mètode ens permet fer una medició puntual d’una zona determinada i pre-visualitzar-la a la còpia final, sub-exposant o sobre-exposant el nombre de passos equivalent a la distància entre la zona V i la zona visualitzada.

A l’hora de revelar, el temps de revelat determinarà el contrast o la diferència entre el blanc i el negre. A la fotografia analògica l’exposició controla les ombres mentre que les llums al revelat.

‘Exposar per les ombres i revelar per les llums…’

Cal dir però que aquest mètode no és del tot correcte a la fotografia digital. La causa no és altra que el funcionament lineal del sensor i la diferència en el procés de revelat. Les zones de la taula d’Adams estan separades un pas però a la fotografia analògica, no a la digital, ja que les pel·lícules no treballen de forma lineal, dit d’una altra manera, la zona VI de la taula d’Adams no és el gris corresponent a rebre el doble de llum que la V. En canvi els sensors treballen linealment, cada pas correspon exactament al doble de llum que l’anterior., és per això que és molt fàcil tenir les llums cremades. Per això la formulació d’Adams per la fotografia digital seria:

‘Exposar per les llums i revelar per les ombres…’

que es una forma de dir que a la fotografia digital el més important en temps d’exposició és evitar saturar les llums ja que no podrem tornar a recuperar el detall.

Però tant se val, com a concepte continua essent vàlid. Simplement cal tenir en compte que a la fotografia digital les zones entre el gris mig i el blanc és molt menor que entre el gris i el negre. Si voleu aprendre més sobre el mètode aplicat a la fotografia analògica podeu donar un cop d’ull a l’article de l’Hugo Rodriguez.

Si voleu saber una mica més sobre l’aplicació del mètode Adams a la fotografia digital llegiu l’article del taller 58.

.

En aquest vídeo de youtube teniu un bon nombre de fotografies seves, és interessant veure’l per després buscar-ne i documentar-se sobre alguna que us hagi agradat especialment:

El podeu veure a pantalla complerta, tot i que la qualitat del vídeo guanya molt si cliqueu l’opció 480p a la icona que apareix a sota del vídeo una vegada l’hageu posat en marxa.

I aquí teniu un petit recull de la seva obra:



I com és habitual ja en aquesta serie us deixo amb les obres publicades per l’Ansel Adams que podeu trobar a la tenda Kowasa:

L’avi Adams. Un fotògraf excepcional i un dels més influents de la historia de la fotografia. Un exemple de com la fotografia torna a elevar-se uns metres per convertir-se amb un potent missatge més enllà de lo visual.

Doncs sí, sí que m’agradaria ser Ansel Adams. No és exactament un poeta, ni un fotògraf analític ni cal buscar a les seves fotografies el missatge amagat però ha estat un home que ha dedicat la seva vida a la fotografia, a dominar la seva tècnica per captar la bellesa de les coses. Amb ell crec haver après el funcionament bàsic de la fotografia, a separar l’exposició del revelat. Crec que tot bon fotògraf hauria de portar sempre una mica d’Adams a la seva motxilla.

…

Fonts: He escollit l’esquema bibliogràfic proposat a l’Ansel Adams Gallery (www.anseladams.com), completat amb altres fonts consultades:

i alguna més…

Bé amics, espero que aquesta setmana us hagi agradat poder aprofundir a la fotografia de l’Ansel Adams. Que passeu bona setmana i ens veiem el dilluns vinent. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

<<< Els 100 primers ‘Tallers de Fotografia’

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1