Montserrat Abelló – Ara ve el moment terrible…
La poesia de Montserrat Abelló ja la coneixeu, fa temps vaig posar un poema seu, però, de tant en tant, torno a llegir la seva obra i vaig trobant petites joies que m’agrada compartir amb vosaltres.
Amb una aparent senzillesa, sense paraules rebuscades però amb un significat molt profund i molta bellesa, en aquest poema ens parla del sentiment de solitud i distancia emocional que marquen algunes persones.
Espero que os agradi.
Pots escoltar la música mentre llegeixes…
Ara ve el moment terrible
en què passem pel costat
sense veure-hi.
No és estar sola
que puny, sinó la indiferència
que ens envolta.
A tu i a mi i a aquell
altre que ve i es troba
fora del cercle.
No hi fa res si ets ben
sola, és quan tens als altres
a la vora que ho notes.
INDICIS D’ALTRES MOMENTS
Montserrat Abelló
Edward Hopper - Morning sun (1952), Columbus Museum of Art, Ohio.
<<< Veure tota la categoria ‘poesia’
Que dura la poesia i encara més amb la música de fons que l’omple d’amargor i encara més solitud.
És tan trist saber que hi ha tanta gent amb aquest sentiment, envoltats de gent…
De tota manera preciosa la poesia i tot l’embolcall de música i pintura…
Gràcies!
Gràcies Olga per el teu comentari. Estic contenta que t’hagi agradat tot el conjunt, poesia, pintura i música.
Intento sempre lligar-les, que totes tres tinguin alguna mena de evocació-relació entre elles, encara que no sé si sempre ho aconsegueixo.
La veritat és que es fa difícil combinar les tres coses, però Pilar si que ho aconsegueixes!
Retroenllaç: Variacions sobre la paraula “dormir” – M. Atwood « Bloc de toies.com