Amb la publicació d’aquesta recopilació a finals del 2009 no tinc més remei que recomanar-la. És Ella… Ella Fitzgerald (1917-1996) en el seu estat més pur, quatre discs que recullen les seves actuacions en directe al Crescendo de Hollywood, “Twelve night in Hollywood”, és el nom d’aquesta meravella (els tres primers gravats al maig del 61 i el quart al juny del 62).
L’inici de tot això va ser un àlbum sota el nom de “Ella in Hollywood” 12 cançons amb una post producció plena d’aplaudiments exagerats i una sobre saturació en el registres van fer què no tingues el èxit desitjat.
Que té d’especial aquesta recopilació?. El moment, Ella venia de triomfar amb una serie de discs interpretant els songbooks del més importants autors, gravats per Verve , on estava totalment encotillada, era la veu melòdica del moment, és limitava a cantar nota a nota amb una perfecció tal les cançons que no tenien cap aportació particular de la seva encisadora veu, discs sempre guarnits artificialment de conjunts de cordes, atmosferes de coto, baixos flonjos.
Si tenim en compte que el gran enemic del jazz és aquesta perfecció, aquest disc ens presenta a Ella en directe on treu tota la seva força desbocada, la veu com instrument poderós i versàtil, l’agitació la potencia. Així el temes ràpids sonen contundents, potents, amb rabia, i tant els mitjos com els lents, és tal la força que transmet-eix què li costa baixar una marxa, sonen poc continguts, nerviosos però carregats de brillantor.
| Artista |
Ella Fitzgerald
|
| Àlbum | Twelve night in Hollywood |
| Cançó que escoltes | Mack the Knife |
Es fa acompanyar per grans musics, Lou Levy, Herb Ellis, Stan Levey…tan resolutius com imperceptibles, no tenen cap protagonisme, tenen molt clar que lo seu és la discreció que el més ‘important és Ella Fitzgeralt.
Quatre Cd’s plens de moments excepcionals, de força on Ella ens dona una lliçó del que ha de ser el jazz vocal, el swing, l’scat, és despulle dels ensucrats songbook en que s’estava encasellen, per demostra-nos que és la millor cantant de jazz de tots els temps.
Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar entrant al nostre ‘grup d’amics del bloc’ a facebook i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.
<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’
.
 |
 |
diumenge, 25 abril 2010 at 17:54
Doncs sí, han caigut tots 4 CD’s i el cert és que considero que de les milers de recopilacions aquesta és una de les millors.77 temes poden semblar molts però tan sols és un petit recull de la ‘Ella’. M’agraden especialment els ‘standards’ i especialment els del Cole Porter i del Irving Berlin.
Més de 4 hores meravelloses que us recomano.
Gràcies JC
diumenge, 25 abril 2010 at 19:48
Jo ja saps que conec ben poquet el jazz, però uns amics contrabaixistes, en la meva època d’estudiant quan jo estava tancada absolutament en el clàssic de manera quasi fanàtica, em van fer escoltar una cantant formidable… Ella Fitzgerald! vaig haver de reconèixer que hi havia quelcom més enllà del meu món i crec que vam estar tota la tarda escoltant cançó rere cançó d’ella.
La manera de cantar d’aquesta dona, la seva veu i el seu art et transporten d’una manera brutal. M’encanta l’Ella Fitzgerald!