
És curiós com funciona el cervell i avui us en donaré una prova. Els darrers fets relacionats amb l’esport m’ha fet pensar amb el franquisme, amb les víctimes, amb els febles, amb els nens i finalment ha aparegut al meu cap el fotògraf d’avui.
No, no és un mestre clàssic, per bé que és un dels més grans fotògrafs dels nostres dies i una de les persones que més admiro per usar la fotografia com a llenguatge de denuncia, de compromís i de vocació com a forma de vida. Avui tinc ganes, potser necessitat de parlar-vos de: 16. Phil Borges
Neix al 1942, i es pot considerar probablement el més gran fotògraf documental social dels nostres dies.

Per més de 25 anys Borges ha documentat cultures tribals i indígenes arreu del món. Amb les seves exposicions, llibres i altres projectes multimèdia, a creat tot un estil amb els seus retrats del tercer món i una consciència col·lectiva que, mitjançant les mirades, podem entendre millor un món en desenvolupament.
Es parla de les influències d’Irving Penn, personalment no les hi veig, més enllà de que tots dos son retratistes, però l’estil, la forma de tractar l’entorn o ‘la utilització’ dels fotografiats és ben diferent.
El seu estil és únic i ve caracteritzat per la fotografia en blanc i negre amb lleugeres saturacions en color de la pell dels fotografiats. D’aquest estil en parlarem al final.
…la fotografia és la clau per entrar en un altre món, la fas servir per estar en ell i explorar-lo…
De l’Odontologia a la Fotografia
La passió de Borges per la fotografia va créixer ràpidament, fins el punt d’estar a punt de deixar els estudis d’odontologia, que van ser els estudis que escollir després de la secundària. Finalment va decidir acabar el que havia començat i de fet va exercir l’ortodòncia per més de 18 anys. Ja havia fet els 40 quan va tornar a agafar la càmera de nou.
Les seves fotografies eren en blanc i negre i necessitaven ser revelades. Així va ser com, fent servir les instal·lacions de la Napa Community College va conèixer a Ron Zack, un dels professors de la institució universitària, qui va ser de fet la seva inspiració. ‘Ron em va ensenyar que la fotografia és la clau per entrar en una altre món…’ Després d’uns mesos d’assistir a les classes de Ron, Phil va decidir dedicar-se a la fotografia professional.
El Narrador Humanitari
Borges es va unir a la ‘American Society of Media Professionals’, que de fet va ser capital pel seu posterior èxit.
La seva particular visió de la fotografia
La fama de Borges anava en augment i aprofitant un treball publicitari ben remunerat va poder estalviar per publicar el seu propi treball. Aquest recopila els treballs del seu primer projecte, Tibetan Portrait: The Power of Compassion (Retrat Tibetà: El poder de la compassió). “Sempre vaig voler viatjar.. i així vaig decidir anar al Tibet”. Aquest primer projecte no va ser únicament fotogràfic, va ser un projecte basat amb els drets humans. La seva particular ‘interpretació’, tant compositiva com cromàtica, li va permetre exposar el treball en nombroses galeries i va rebre un allau de peticions de còpies de les fotografies de l’exposició.
Aquest va ser el punt d’inflexió a la seva vida, on s’adonà que el que volia fer era focalitzar-se en la fotografia social. “My goal is to find non-profit organizations that have the same goals as I do, and I do the projects with them.” (El meu objectiu és trobar organitzacions sense ànim de lucre que tinguin els mateixos objectius que jo, i fer els projectes amb ells) Podem veure aquest projecte a: http://www.philborges.com/tibet/tibetan-portrait.html
|
.
Els seus projectes
Després del seu projecte al Tibet, Borges, al 1998, s’uneix a Amnistia Internacional i presenta el seu treball ‘Enduring Spirit‘, una exposició per celebrar el 50è aniversari de la signatura de de la Declaració Universal dels Drets Humans. ‘Enduring Spirit’ és un projecte fotogràfic sobre la supervivència de les cultures després d’anys d’explotació i repressió. A la col·lecció podem trobar mostres de Etiòpia, Indonèsia, Kenya, Mèxic, Nord-Amèrica, Perú, Tailàndia i de nou el Tibet. Podem veure-la directament a: http://www.philborges.com/es/enduring-spirit.html.

Phil ha produït documentals per la televisió, concretament per les cadenes Discovery i National Geographic com part del seu projecte Spirit of Place. Aquesta serie explora cultures indígenes que encara mantenen un diàleg espiritual amb la natura. D’aquest projecte se’n ha fet exposicions i publicat (o a punt de publicar) llibres. El projecte el comença al 1996, viatjant per l’Equador, Mongòlia, Nord-Amèrica, Pakistan, Perú, Filipines i Sibèria.
‘Encara creuen que el món natural es regula per poderosos esperits que poden ‘cuidar’ o ‘destruir’ depenent dels respecte que els hi tinguem…‘. En podeu veure un petit recull a: http://www.philborges.com/sp/spirit-of-place.html

El projecte actual
El seu darrer projecte és Women Empowered, un treball que ens presenta alguna de les moltes extraordinàries dones arreu del món que trenquen les barreres del gènere i les convencions per donar el mateix d’elles mateixes i de la seva comunitat.

Comença el projecte al 2004 i viatja a Africa, Àsia i Sud-Amèrica per recollir històries de dones extraordinàries a les més remotes parts del planeta. Un extraordinari treball del que po0deu veure’n una mostra a http://www.philborges.com/we/women-empowered.html, incloent a Fahima, Abay, Akhi, Renchin… i les seves petites histories.
.
|
L’estil Borges
|
.
Les fotografies de Phil Borges han estat exhibides en museus i galeries de tot el món. Els seus llibres han estat traduïts en quatre idiomes i al 1998 va ser anomenat per la revista Photo Media Magazine “Photoperson of the Year” . Al 2003 se li va concedir el premi ‘Humanitarian Award‘. Avui Phil dona classes i conferències per tot el món.
I a les següents galeries podeu trobar bona part de la seva obra:
Poca cosa he pogut trobar a la tenda Kowasa:
Phil Borges. Un gran fotògraf i una gran persona. La fotografia és part de la seva vida i l’ús del seu llenguatge és quelcom que a molts ens agradaria i que molts pocs saben fer. Fotografies que no es poden entendre individualment sinó com part de projectes, més enllà de la fotografia. Un estil propi i molt personal que ens dona l’oportunitat de mirar a la cara d’aquells que lluiten per preservar la seva cultura.
| Fonts: Bàsicament he extret bona part de la documentació de la seva pàgina http://www.philborges.com però també he extret comentaris d’altres llocs:
http://en.wikipedia.org/wiki/Phil_Borges http://www.microsoft.com/prophoto/icons/borges/bio.aspx http://www.hallmarkgallery.com/gal/artist/Phil-Borges-27.html i alguna font més… |
Bé amics, espero que us hagi agradat el fotògraf d’avui, nosaltres però hem de continuar amb els clàssics… però això ja serà la setmana vinent.
Fins el proper dilluns. Bona setmana !
<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’
.
.
|
L’obra de Taller de fotografia de toies.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
|
Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
|








dilluns, 26 abril 2010 at 13:14
Impactante.
Este trabajo conmueve el alma. Sí Señor !
Gracias Mario, por mostrarlo.
dimarts , 27 abril 2010 at 16:39
Yo tampoco le veo el paralelismo con el comodón de Irving Penn, estos posados tienen un fondo natural que te da mucha información sobre el sujeto fotografiado, Irving Penn pese a ser uno de los grandes no logra captar lo que Phil Borges capta en sus fotografias, también puede ser que ni siquiera se lo plantease.
El método de revelado, como bien comentas es bastante sencillo digitalmente, pero por el método tradicional se ha tenido que pegar horas por cada foto…, dando tonalidad a la piel de sujeto también te ofrece una serie de datos que el b/n no te daria, como la edad real de la persona, el estado de ésta, el tono muscular etc..
Los retratos que he visto de este hombre no son ni mejor ni peor que los de Avedon o Penn, para mi gusto son totalmente diferentes, cada uno de estos artistas busca algo diferente, lo que si es cierto es que el acercamiento que te da Borges no te lo ofrece los anteriores fotógrafos.
Como documento social personalmente me impacta más el trabajo de Walker Evans, es otro tipo de fotografia pero quede tan impactado cuando lo conocí, podias ver la realidad del momento con una transparencia inigualable. Con Phil B. ves la realidad filtrada por la belleza de la toma y esto quizás le resta fuerza a la denuncia.
Gran regalo para la vista
Saludos