maig 2010


La setmana passada ja s’alçaven veus demanant altres fotògrafs que no fossin ni europeus ni americans… i el cert que el fotògraf que ja tenia programat m’ha vingut perfecte per presentar una manera diferent d’entendre la fotografia.

El fotògraf d’avui és molt especial. Ho és per l’època i el lloc on va viure, pel seu concepte de la fotografia i sobretot pels objectius perseguits. Avui us presento un dels fotògrafs  més importants del segle XX i el més reconegut fotògraf rus, pare del constructivisme i un dels més grans revolucionaris de la fotografia moderna, tot i estar parlant d’un fotògraf dels anys 20. Avui, haurem de lliurar-nos dels encara conceptes pictòrics de bellesa que tenim per poder entendre l’obra de: 21. Alexander Rodchenko

(més…)

Ernestine Anderson (1928), és un altre de aquestes excel·lents veus que van romandre amagades darrera les gran “senyores” del Jazz, encara que cinc dècades i uns 30 àlbums, ens diuen de la seva qualitat.

(més…)

Hola de nou amics. Avui us presento un dels meus fotògrafs preferits i el que sigui justament en aquest alçada de la sèrie té les seves raons.

Fotògraf dels carrers i personatges de la seva època, el d’avui és, juntament amb Cartier-Bresson, un dels màxims exponents de la fotografia documental. Podríem dir que aquell París no existiria si no fos per les fotografies del nostre convidat d’avui. Peça bàsica per entendre la fotografia del segle XX, el d’avui és considerat un dels grans mestres, potser massa relacionat amb la seva ‘famosa fotografia’ i que avui ens permetrà introduir-nos a la resta de la seva excepcional obra. Amics, el convidat d’avui és: 20. Robert Doisneau

(més…)

Reprenc la meva secció setmanal amb un clàssic del jazz dels 50, 60 i 70 Jackie McLean (1932-2006), virtuós del saxòfon alt, seguidor en un principi de la música d’en Charlie Parker, velocitat en el fraseig, riquesa melòdica, aviat la seva excel·lent tècnica i un sentit molt especial del swing li van fer evolucionar a connotacions més modernistes acostant-se cap al hard bop.

(més…)

SIEBEN FRÜHE LIEDER:  Die Nachtigall

Comencem una època fascinant que de vegades fa una mica de por o vertigen a causa de la fugida poc a poc de la tonalitat cap a terres obscures i incòmodes: l’atonalisme i el dodecafonisme. Passem d’aquell so que ens manté en terra ferma i orientats en totes les dimensions i de cop ens deixa sols i perduts en l’abisme.

Avui parlarem d’un compositor que a mi em va fascinar absolutament quan vaig anar a veure la seva òpera Wozzeck. En algun moment posaré algun fragment per parlar-ne. Avui però ens quedarem en un Berg encara tranquil i entenedor tot i que poc a poc ens va marcant la seva línia. (més…)

Bon dia amics! Avui omplirem els nostres ulls de color amb l’obra de l’autor que us presento. Considerat com un dels més exquisits fotògrafs dels nostres dies, el d’avui res té a veure amb la fotografia de Mapplethorpe i potser aquest gir copernicà ens servirà per entendre la grandesa de la fotografia, les mil cares, formes i missatges que ens pot presentar.

El d’avui és possiblement el fotògraf amb la peça fotogràfica més reconeguda dels nostres dies, un gran artista i mestre de la fotografia documentalista i el reportatge. Preparats?: 19. Steve McCurry

(més…)

Avui us presento un disc singular, és la primera gravació en solitari del excepcional trompetista Francès Stephane Belmondo (1967), i per aquest esdeveniment ha triat 10 temes d’en Stevie Wonder “Wonderland” (2002), dels que fa una re-interpretació en forma de jazz molt personal.

(més…)

Que difícil es fa conèixer-se a un mateix, triguem tota una vida en fer-ho.

Què és allò que cerquem fora però és dins nostre i no volem veure?

Jorge Luis Borges ens hi fa pensar en aquest magnífic poema com només un gran escriptor ho sap fer.

(més…)

Amb el fotògraf d’avui la polèmica està servida, considerat un dels més grans fotògrafs dels darrers anys, el d’avui provoca reaccions ben contraposades, geni per alguns i repulsiu per altres. El contingut sexual de les seves fotografies és considerat per alguns observadors com pornografia o obscenitat, el que ha generat més d’una controvèrsia en els darrers anys.

Potser per això l’he escollit, perquè dependrà de cada un de nosaltres la interpretació que fem del seu treball. Apart però de les reaccions que provoquen alguns dels continguts de la seva fotografia, no podem deixar passar l’obra d’aquest mestre de la fotografia, de la composició i la il·luminació. Avui amb nosaltres: 18. Robert Mapplethorpe

(més…)

Estic especialitzant-me en discs que per una raó o per un altre s’han quedat al fons del calaix de les discogràfiques, en aquest cas va ser el mateix músic qui no el va voler editar (preferia la vitalitat de l’experiència en directe).

(més…)

Pàgina següent »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 29 other followers