juny 2010


Començàvem la serie amb una fotògrafa actual, Annie Leibovitz, i avui, a un quart del camí que volem recórrer, m’ha semblat que havíem de fer una parada en aquesta serie per conèixer als clàssics i dedicar-nos de nou a una artista contemporània, sí, ‘una’, perquè la d’avui és sens dubte la fotògrafa espanyola més important de la història de la fotografia.

Avui podrem admirar l’obra d’una gran artista i emocionar-nos amb el que és capaç de fer aquesta gran dona. Avui, sense entrar en l’estudi biogràfic habitual, us presentaré, més amb imatges que amb paraules, la magnífica obra de : 25. Cristina García Rodero

(més…)

He quedat gratament sorprès al escoltar aquesta pianista/cantant de New York Patti Wicks. En un mercat que em sembla força saturat d’aquest tipus de músics, crec que té un lloc apart.

(més…)

Walt Whitman (1819-1892) és un dels poetes més universals i que més han influït en molts altres grans poetes.

És el poeta suprem que canta a la natura i al Jo, al cos i a l’ànima. Cantor de l’igualtat del home i la dona, del sexe, de la fraternitat i la democràcia.

Whitman va canviar, no tans sols la forma, sinó també el contingut dels poemes. Aquests tenen una forma lliure i una estructura oberta, sense rima ni mètrica, un estil col·loquial, familiar i corrent.

Amb Whitman ja no hi ha herois de força sobrenatural ni fets mítics, sagrats o històrics. L’home en sí mateix és el protagonista. Destaca el Jo, l’acció interior, la meditació i la contemplació. El marc i el lloc, el del poeta, el temps, l’actual. Els nous mites, la crítica de la nació, de la societat i del destí humà, proclamant també l’igualat entre tots els homes, …. tota una revolució en la poesia.

La seva obra “Hojas de hierba” ha estat molt corregida, augmentada i canviada pel propi autor en les seves diverses edicions.

(més…)

La setmana passada explicàvem com el nom de Stieglitz quedava unit al d’un altre fotògraf a la història de la fotografia. Pot un deixeble superar al seu mestre?

Doncs avui ho descobrirem… Realment crec que em costarà expressar-vos l’impacte que el fotògraf d’avui ha tingut al món de  la fotografia. Si Stieglitz revolucionava la forma en que s’entenia la fotografia, el d’avui desenvolupa de forma magistral el camí iniciat pel gran mestre de la setmana passada. Recordeu que dèiem què hauria passat si Stieglitz hagués pogut viure 20 anys més? Doncs avui ho descobrirem. Preparem-nos per conèixer l’extraordinària obra de : 24. Edward Steichen

(més…)

Jazz de la terra amb el saxofonista basc Víctor de Diego (1964), de formació clàssica s’interessa aviat per el món del jazz. Per això es trasllada a Barcelona , únic lloc del Estat on fa 17 anys, podia trobar una escola on aprendre els racons del jazz “El tallers de musics”.

(més…)

Proposo avui un fragment de “Wozzeck” una òpera d’Alban Berg.
Sé que avui serà difícil i complicat, sé que potser ni acabareu l’audició… en sóc conscient doncs avui us mostro un fragment d’una òpera francament difícil d’escoltar. Jo la primera vegada que la vaig anar a sentir, conscient del que anava a veure, m’havia preparat abans llegint l’obra de Büchner, obra de teatre d’on és tret el llibret (el títol original de l’obra és Woyzeck i es va canviar per un error d’edició), i si més no, l’estat d’ànim el tenia preparat. Wozzeck és una tragèdia social, una exposició de la soledat i el desampar de l’ésser humà, un crit contra la pobresa material a la que li segueix fatalment la mutilació de l’esperit. Imagineu com ha de ser la música per reflectir tot això. (més…)

La setmana passada, a l’Ateneu, vaig  tenir una llarga i interessant conversa amb dues nicaragüenques que viuen a Sant Feliu:  la Karla i la Norma.

Karla Guevara porta tres anys a Catalunya. Va venir de Managua a fer un màster d’arquitectura i s’hi va quedar. Ara treballa perquè li reconeguin el seu títol de llicenciada, fa tasques de disseny gràfic i de pàgines web, i participa en projectes de cooperació. (més…)

La fotografia es meravellosa! Una forma d’expressió tan rica que passarem setmanes i setmanes veient fotògrafs totalment diferents amb visions de la realitats completament diferents. Ajuntar a Rodchenko i a Porter a la successió de la sèrie hauria d’haver-nos servit per descobrir dues maneres diferents d’entendre la fotografia.

La fotografia no es pot valorar simplement per la seva part morfològica, ni tan sols per la seva sintaxi o missatge sinó també per l’entorn històric. Conèixer al fotògraf, el seu temps i les seves influències és essencial per poder admirar una obra. Avui us he de demanar que fem un esforç, que potser no és ja necessari per a vosaltres, per a transportar-nos més de cent anys enrere. Amics, avui el gran: 23. Alfred Stieglitz

(més…)

El d’avui és un homenatge a un dels mites del jazz, Hank Jones (1918 – 2010), excel·lent pianista que ens ha deixat fa poc dies. El jazz és un estil amb poc més de 100 anys, el temps passa inexorablement i l’edat dels seus musics fa que m’estigui quedant sense cap dels meus mites vius, (estava en cartell el març passat al festival de Jazz de Terrassa i no el vam poder gaudir, es va suspendre el concert).

(més…)

Al començar la tardor i durant unes tres setmanes els boscos caducifolis de la costa est de Canadà et captiven amb uns paisatges inoblidables. A finals de setembre visitarem la regió de La Gaspésie dins del Quebec, península delimitada per l’Estat de Maine (USA) al sud i El Labrador al nord, compartint latitud amb Terranova.  Banyada pel St.Lawrence River , un dels grans rius, que neix a Lake Ontario,  creuant pels Grans Llacs per arribar desembocar a St. Lawrence Gulf, un cop travessat l’estuari més gran del món, explorat pel francès Jacques Cartier.   (més…)

Pàgina següent »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 29 other followers