Walt Whitman – Hojas de hierba
Walt Whitman (1819-1892) és un dels poetes més universals i que més han influït en molts altres grans poetes.
És el poeta suprem que canta a la natura i al Jo, al cos i a l’ànima. Cantor de l’igualtat del home i la dona, del sexe, de la fraternitat i la democràcia.
Whitman va canviar, no tans sols la forma, sinó també el contingut dels poemes. Aquests tenen una forma lliure i una estructura oberta, sense rima ni mètrica, un estil col·loquial, familiar i corrent.
Amb Whitman ja no hi ha herois de força sobrenatural ni fets mítics, sagrats o històrics. L’home en sí mateix és el protagonista. Destaca el Jo, l’acció interior, la meditació i la contemplació. El marc i el lloc, el del poeta, el temps, l’actual. Els nous mites, la crítica de la nació, de la societat i del destí humà, proclamant també l’igualat entre tots els homes, …. tota una revolució en la poesia.
La seva obra “Hojas de hierba” ha estat molt corregida, augmentada i canviada pel propi autor en les seves diverses edicions.
Aquesta setmana os presento un fragment del poema “Canto a mí mismo” del llibre “Hojas de hierba”, en una traducció al castellà de les primeres edicions de 1855 feta per Manuel Villar Raso.
Pots escoltar la música mentre llegeixes…
.
.
El vaho de mi propio aliento,
Ecos, ondulaciones, susurros zumbantes . . . raíz de
….amaranto, hilo de seda, horquilla y vid,
Mi respiración e inspiración . . . el latido de mi
....corazón . . . el paso de la sangre y del aire por mis
….pulmones,
El olor de las hojas verdes y de las hojas secas, de la playa
....y de las oscuras rocas marinas, del heno en el granero,
El sonido de las palabras eructadas por mi
....voz . . . palabras que se pierden en los remolinos del
....viento,
Algunos besos fugaces . . . algunos abrazos . . . brazos
....extendidos,
El juego de la luz y sombra sobre los árboles cuando las
....flexibles ramas se agitan,
El goce de estar solo o en el bullicio de las calles, por los
….campos o en las laderas de las colinas,
La sensación de salud . . . la plenitud del mediodía . . .
....mi canto al levantarme de la cama y saludar al sol.
.
Canto a mí mismo (fragment) – Hojas de hierba
Walt Whitman
.
André Louis Derain – The Turning Road, L’Estaque
.
.
<<< Veure tota la categoria ‘poesia’
Preciós poema. Fresc i àgil. Mirada d’un mateix, observació de la pròpia persona sense cap judici. Optimista…
La pintura crec que reflexa molt bé el caràcter del poema que no coneixia i m’ha agradat molt!
Gràcies!