agost 2010
Arxiu Mensual
dilluns, 30 agost 2010
Benvinguts de nou amics ! Espero que hagueu gaudit d’uns dies de descans i que hagueu fet moltes, moltes fotografies…
El fotògraf d’avui potser s’hagués merescut ser presentat abans, ja que sense cap mena de dubte és considerat un dels més grans fotògrafs de tota la historia, trobant, en els gairebé 100 anys que ens separen de la seva obra referències innegables, prova del que va suposar pel món de la fotografia. A més, ara tenim l’oportunitat de veure part del seu treball en una exposició monogràfica a Barcelona. El fotògraf feliç, l’enfant terrible de la fotografia, el nen que no ha crescut mai… Amics, avui coneixerem l’obra de : 30. Jacques-Henri Lartigue
(més…)
dissabte, 28 agost 2010
7. MICHAEL FRANKS – PASSION FRUIT (1981)
Atmosferes creades amb la seva veu,
extremadament delicades.
Línies melòdiques de cotó.
(més…)
dijous, 26 agost 2010
La meva intrusió d’avui no és per fer la competència a en Mario, ni molt menys. La noticia de la mort d’un fotògraf me ha fet penjar aquest article. Però no parlaré ni de tècniques, ni de corrents, ni formes, senzillament vull parlar de la seva relació amb el mon del jazz. Dels records que em porten les seves fotografies, d’imatges que més que veure-les se escolten.
Herman Leonard (1923-2010), nascut a Pennsilvània, fill d’emigrants, des de molt petit li va agradar el món de la fotografia. Com a mestre va tindre al excepcional retratista i rei del blanc i negre el llegendari fotògraf Yousuf Karsh.
(més…)
dilluns, 23 agost 2010
…. continua de:
http://toies.wordpress.com/2010/08/19/tornant-de-vacances-1/
No sé vosaltres, però per a mi avui està sent un dels pitjors dies de la temporada. Primer dilluns després de vacances… què us he de dir? que se m’han oblidat totes les paraules clau per entrar a l’ordinador de la feina i les ganes de plorar queden contingudes únicament per la mitja jornada que faré.
Estàvem a punt de creuar la frontera de Suïssa.. Tornant de Vacances (i 2)
(més…)
dissabte, 21 agost 2010
6.- WILBERT LONGMIRE – SUNNY SIDE UP (1978)
Estats d’ànims.
Per començar fortes bategades de línia de baix
entrellaçades amb suaus ritmes funk.
(més…)
dijous, 19 agost 2010
Hola amics ! Sí, ja hem tornat d’unes curtes però intenses vacances i abans de retornar a la serie de fotògrafs he pensat que podria ser interessant fer-vos un parell d’entregues, avui i el proper dilluns, del que han estat les vacances des del nostre punt de vista preferit: el fotogràfic, compartint amb vosaltres algunes situacions, les seves dificultats i com s’han resolt tant en temps d’exposició com més tard a la taula de revelat digital.
Avui començarem amb les primeres 10 situacions i espero que us pugui ajudar amb situacions semblants quan us disposeu a revelar les vostres fotografies de vacances: Tornant de Vacances (1)
(més…)
dissabte, 14 agost 2010
5.- HERB ALPERT – RISE (1979)
Tijuana Sound.
Energia per una generació de ball,
ritme a 45 rpm.
(més…)
dimecres, 11 agost 2010
EL COMBAT DEL SOMNI – FREDERIC MOMPOU
Ja som a les vacances i per tant la proposta d’avui serà per gaudir d’una música propera en tots els sentits, encara que per això, no menys profunda i meravellosa. Avui us proposo cançó catalana del segle XX: Frederic Mompou.
Mompou va néixer a Barcelona el 16 d’abril de 1893 i va morir el 30 juny de 1987. Va ser un compositor molt personal i amb un llenguatge sonor molt propi. La seva música trobava sonoritats dins la part més íntima de l’ànima, buscant una puresa extrema i un refinament melancòlic sense perdre la seva inspiració en el substrat de la cultura catalana.
.
.
.
(més…)
dissabte, 7 agost 2010
Posted by Joan-Carles under
Sense categoria | Etiquetes:
Spyro Gyra |
1 Comment
4.- SPYRO GYRA – CARNAVAL (1980)
Festa!!!
disbauxa, colors, alegria, joia.
(més…)
dimecres, 4 agost 2010
Posted by Blanca i Jose under
Vacances,
viatges | Etiquetes:
Venecia,
viatges |
[2] Comments
Venècia, ciutat de fama legendària, declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat des de 1987, visitada per milers de turistes d’arreu del món i llar de grans pintors i arquitectes. Després de més de vint anys tornàrem a Venècia, un sentiment diferent a la primera visita, quan la sorpresa i la curiositat de conèixer emmascara l’assaborir els petits detalls.
Passejar per la Piazza San Marco, “el salón más bello de Europa” com va dir Bonaparte, et permet gaudir de principi a fi, del terra al cel d’un conjunt patrimonial impressionant. (més…)
la contra
