El Combat del Somni

EL COMBAT DEL SOMNI – FREDERIC MOMPOU

Ja som a les vacances i per tant la proposta d’avui serà per gaudir d’una música propera en tots els sentits, encara que per això, no menys profunda i meravellosa. Avui us proposo cançó catalana del segle XX: Frederic  Mompou.

Mompou va néixer a Barcelona el 16 d’abril de 1893 i va morir el 30 juny de 1987. Va ser un compositor molt personal i amb un llenguatge sonor molt propi. La seva música trobava sonoritats dins la part més íntima de l’ànima, buscant una puresa extrema i un refinament melancòlic sense perdre la seva inspiració en  el substrat de la cultura catalana.

.

.

.

Mompou va escriure sobre la seva música callada i comentava:

Aquesta música no té ni aire ni llum, és un dèbil bateg del cor, no se li demana arribar més enllà d’uns mil·límetres en l’espai, però si la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i regions més secretes del nostre esperit. La música és callada per que la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i sols agafa forma sonora en les seves ressonàncies sota el gran arc fred de la nostra soledat.

Crec que tot i ser escrit pensant en la seva música callada, part molt important de la seva música pot escolar-se partint aquesta reflexió.

Mompou va anar a  París (1923-41) i tot i estar en mig de la cultura i l’art europeu, obrint-se nous horitzons davant d’ell, la seva música no va quedar torçada del seu rumb si no que es va confirmar: una recerca interior, discreta, una tornada al punt de partida de la música, una reconsideració del so com a únic valor fonamental.

Mompou va ser un compositor de piano on hi trobava tot un món per a experimentar. També va estar captivat per la veu i just quan va arribar a Barcelona de París, Mompou va conèixer a Josep Janés, un conegut editor i poeta, autor de la col·lecció de sonets titulada “Combat del somni”. La seva amistat amb Janés, el va portar a escriure el 1942, aquest cicle de cançons que no acabaria fins al cap de nou anys. El resultat va ser un dels cicles més bells que s’han escrit mai al nostre país.

Jo avui us proposo tres de les cinc cançons (Damunt de tu només les flors, Aquesta nit un mateix vent, Jo et pressentia com la mar, Fes-me la vida transparent, Ara no sé si et veig encara) que formen el cicle.  Aquestes tres cançons són les que més s’interpreten, moltes vegades aïllades de la resta.

Us  deixo un vídeo de la primera de les cançons “damunt de tu només les flors”, on el pianista és el mateix Mompou i canta la Victòria dels Àngels. Absolutament exquisit i meravellós.

(L’autor del vídeo no permet la seva reproducció fora de youtube, al posar-lo en marxa se us demanarà anar-hi)

L’audició de les tres escollides és cantat per Marisa Martins (mezzo) i al piano Mac McClure.

Damunt de tu només les flors:

Aquesta nit un mateix vent:

Jo et pressentia com la mar: 


<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

tf-1

About these ads