Va ser una casualitat, llegint una critica d’un disc, aquesta feia al·lusió a la música que feia Nick Drake (1948 – 1974). Em va sobtar, un cantant folk dels anys 70, no em sonava ni el seu nom!!!. La curiositat em va portar a descobrir un músic i un parell d’àlbums fascinants plens de tendresa.

Pel que he llegit d’ell, era un músic molt inestable, va gravar només tres discs. La decepció de l’escassa rebuda que van tindre els seus treballs, el va dur a un tancament personal que el va portar a patir una psicosis. Es va allunyar de la família i amics fins arribar a no sortir de casa i al consum de increïbles quantitats de cànnabis, per acabar en una mort prematura.
És imprescindible escoltar els seus treballs, però avui vull recomanar molt especialment el seu últim disc “Pink moon” (1972). Un disc que la discogràfica no volia i ell, en un últim esforç, es va tancar dues nit amb el seu enginyer per deixar-nos una petita obra mestra. Només 28 minuts, onze cançons curtes, fosques, minimalistes, ell i la seva guitarra (a excepció del primer tema que hi ha un piano), volia ser per damunt de tot, ell.

| Artista |
Nick Drake |
| Àlbum | Pink moon |
| Cançó que escoltes | Things behind the sun |
A diferencia dels seus altres treballs no està acompanyat per cap més músic. El resultat, un disc despullat d’arrengaments i subtils detalls de la seva delicada veu. També els originals dibuixos de la guitarra es gaudeixen sense interferències i ens produeix una sensació de voluntària solitud.
Cançons amb “tempos” estranys però no extravagants, em sembla com si anés a la recerca de noves melodies i afinacions alternatives ens porten a cotes de gran bellesa. No és pas un discs que, com pot semblar coneixent la seva vida, em doni una visió miserable del món, em transmet moltes sensacions i sentiments diferents, sense excessos de vehemència ni vulgars efectismes.
És ben cert que la seva obra té indubtables dosis de tristesa, desorientació, desarrelament i fins i tot de tensió. Era un tipus melangiós e introspectiu però tanca el disc amb un més que optimista “From de morning”…
A day once dawned and it was beautiful
A day once dawned from the ground
Then the night she fell and the air was beautiful
The night she fell all around
So look, see the days
The endless coloured ways
And go play the game that you learned
From the morning
And now we rise and we are everywhere
And now we rise from the ground
And see she flies, and she is everywhere
See she flies all around
So look, see the sights
The endless summer nights
And go play the game that you learned
From the morning
Per fi, una obra de categoria, qualitat i bellesa essencials, resulta tan sòlida que suporta qualsevol tractament i el pas dels anys.
.
Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.
<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’
.
![]() |
![]() |


dissabte, 25 setembre 2010 at 8:31
Preciós, delicat, intimista i molt fràgil…
Sona trencadís, reflexe clar, suposo, de la vida emocional trencada i curta que va tenir.
M’encanten les propostes de música folk que ens fas, doncs fora d’uns quants cantants, en sóc ignorant, i és fantàstic conèixer nous estils i més de la mà d’algú que ens ho mostra amb tanta sensibilitat.
Gràcies!
dissabte, 25 setembre 2010 at 15:56
Sensibilidad, calidez, una voz que acaricia …
Buenas vibraciones .
diumenge, 26 setembre 2010 at 17:48
Doncs si a tu no et sonava ja em diràs a la resta…
El cert és que l’àlbum que presentes és realment bo i llegint la seva biografia sembla que els tres àlbums que va treure van ser molt ben rebuts, tot i que eren radicalment diferents. En aquest ‘Pink Moon’ els ‘solos’ son part d’una acústica molt intimista que fa que peça a peça se’t convidi a un passeig musical de relaxació i reflexió.
Gràcies per la recomanació.