Bloc de toies.com

El disc d’aquesta setmana sempre ha sigut un dels imprescindibles de la meva discoteca. He tingut moltes dubtes a l’hora de fer la recomanació, però realment crec que es mereix un espai dintre de les meves propostes.

(més…)

Va ser la lectura de ‘La Visión Fotográfica‘ de Eduardo Momeñe el que em va fer decidir per començar aquesta serie i molt sovint el fullejo tot buscant algunes frases que he subratllat per entendre a gaudir de la fotografia i com puc arribar a fer bones fotografies.

Quan observo una fotografia i sento tot un seguit de sensacions i emocions me’n adono que estic davant d’una bona fotografia. Això és el que he sentit amb l’obra del fotògraf d’avui, un dels més notables representants de la fotografia documentalista i un lluitador de la justícia social de la única manera podia fer-ho: amb la seva càmera. Avui m’agradaria que coneguéssiu i us adonéssiu de la gran importància de l’obra de: 38. Lewis Hine

(més…)

Torno a canviar de registre i la recomanació d’avui és una d’aquestes veus femenines que tan m’agraden. Una veu més que agradable, lletres compromeses plenes de sentiments, tot això guarnit amb uns arrengaments més que encertats.

(més…)

DIE TOTE STADT

Eric Wolfgang Korngold (Brno 1897- Los Ángeles 1957)

No sempre el segle XX és sinònim d’atonalisme i dissonàncies. Avui us presento un compositor i una òpera d’un lirisme i melodia impressionants, en un ben entrat segle XX.  Die tote Stadt de E. W. Korngold.

Korngold va ser un compositor que tot i tenir un gran talent no va ser reconegut en vida i va morir deprimit per aquest motiu. La seva música sonava tonal i en aquell moment tot el que sonés tonal o pitjor encara, romàntic estava fora dels cànons del moment en que es buscava un nou llenguatge i estava condemnat al fracàs.  A més, la crítica li havia posat l’etiqueta de “música que sona a cinema” per denigrar, desqualificar i arraconar la seva música. (més…)

El fotògraf d’avui ens deixa una de les obres amb imatges més belles que es poden trobar al llarg del segle XX. No és el millor fotògraf de moda però sí un dels que més influències ha deixat als seus successors.

Conegut per les seves fotografies de moda però també de nus, inspirador de Mappelthorpe, de retrats i de naturalesa morta, el fotògraf d’avui ens deixa un llegat amplíssim on peça a peça és una lliçó de tractament de la llum. Un fotògraf amb una visió compositiva excepcional que lluny de complexes missatges i subterfugis només va voler fotografiar les diverses formes de bellesa. Amics, espero sorprendre-us amb l’extraordinària obra de: 37. Horst P. Horst

(més…)

La meva recomanació d’avui és una gravació de temps assossegats, interpretats com si la brisa de la mediterrània ens gronxes.

“Notturno Mediterraneo” (2009) és un meravellós exemple de avenir-se el jazz amb el folklore , la composició i la improvisació, el culte amb el popular. Angelo Valori (compositor i director) ha creat un disc d’inspiració mediterrània, de temps temperats, lleugers, melangiosos, però no són monocroms i avorrits ni molt menys.

(més…)

Varias son las razones que nos empujaron a iniciar los preparativos de nuestro viaje a Etiopía: recomendaciones de varios amigos que habían visitado el país en una, dos o tres ocasiones por motivos distintos pero con igual conclusión: ES UN PAÍS ESPECIAL,  la curiosidad de estar en el lugar donde se han encontrado los primeros asentamientos de nuestros antepasados (la famosa Lucy), ir a uno de los países más antiguos del mundo y no colonizado, poder disfrutar de la acogida de sus gentes y de su naturaleza. Y así fue, compramos un par de libros, el mapa, las vacunas necesarias y un billete de avión. (més…)

M’agrada passejar per les llibreries i remenar buscant llibres que tinc a la ment llegir-los. Però hi ha vegades que els llibres em busquen a mi, no sé ben bé perquè em deixo seduir per ells.

És una aposta arriscada perquè no conec l’autor ni tinc cap referència del llibre, només em guia l’instint. Això és el que m’ha passat amb aquest llibre i he trobat una petita joia. No és un llibre de poesia, però té una narració tota ella tan poètica que m’ha fet decidir a presentar-vos uns capítols d’aquesta obra escrita en forma de diari.

L’autora, Marisa Madieri, el llibre, Verde agua.

El fil conductor d’aquesta narració-diari és el èxode dels italians de Fiume, ciutat que en 1947 va passar a Croàcia, dins de l’antiga Iugoslàvia. En el llibre l’autora recorda els episodis que van marcar la seva infantesa i adolescència, les persones amb les que va créixer i l’ambient del Silos de Triestre, on va viure, junt amb altres refugiats i exiliats, fins que va ser gran. (més…)

He buscat pàgina a pàgina a les meves 3 o 4 enciclopèdies d’història de la fotografia i a la gran majoria han obviat al fotògraf d’avui. Com pot ser? És potser un fotògraf mediocre que no mereix ser mencionat a la gran història de la fotografia dels darrers 100 anys? No, no pot ser, sinó que faig presentant-lo? Ha d’haver-hi una altra raó.

El fotògraf d’avui és probablement el més important fotògraf de l’avantguarda alemanya dels anys 30′s i 40′s. Però no va ser fins a la dècada dels 70′s, quan el món de la fotografia estava ja preparat, que es va començar a reconèixer la seva obra. Amics, vull compartir amb vosaltres la gran obra de: 36. Herbert List

(més…)

És la tornada a l’escena del mític segell discogràfic “Impulse”. Va ser on John Coltrane va gravar els seus millors àlbums i entre ells el memorable que va fer amb Johnny Hartman.

Impulse per aquesta “reentre” ha triat el disc que avui os recomano, un duet José James (1980) & Jef Neve, (1977) i el disc se anomena “For all we know” (2010).

(més…)