Disc de la setmana: Mary Chapin Carpenter “The age of miracles”

Torno a canviar de registre i la recomanació d’avui és una d’aquestes veus femenines que tan m’agraden. Una veu més que agradable, lletres compromeses plenes de sentiments, tot això guarnit amb uns arrengaments més que encertats.

Mary Chapin Carpenter (1958), és un altre de aquestes veus desconegudes al nostre país, però amb un ampli currículum de èxits durant la dècada del 90, fidel representant de la música què es fa a Nashville.

El disc és de recent aparició i representa un trencament amb les grans discogràfiques, per donar mes importància a la seva pròpia personalitat . Parlem de “The age of miracles” (2010).

Un treball on les seves cançons són reflexions que ens parlen de preocupacions, del cor i de l’ànima, de la compassió, de l’intel·ligent emocional…, tot el conjunt composen un del seus projectes més ambiciós líricament dels que ha fet fins ara.

Artista	Mary Chapin Carpenter
Àlbum	The age of miracles
Cançó que escoltes	I Have a need for solitude

I have a need
For solitude
I’ll never be
Safe in crowded rooms
I like the sound
Of silence coming on
I come around
When everyone has gone

I have a need
For cool, verdant spaces
Beneath the trees
Secret empty places
Nobody knows
So no one will intrude
I have a need
For solitude

But you can find me, when the light is changing
At that time of day when there’s
Little day remaining
You can find me where I’ve been waiting
Waiting here for you

I never was
The pretty girl in school
I never was
Fast, tough and cool
All I was
All my life it seems
Was hard to love
Harder now to keep

But you can find me, when the light is changing
At that time of day when there’s
Little day remaining

I have a need
For solitude
I’ll never be
Safe in crowded rooms
I like the sound
Of silence coming on
I come around when all the rest have gone…

La música és de producció pròpia, d’un enfocament molt subtil. Els músics és dediquen a donar suport a la veu, respectant la dinàmica dels acords, la música sura i s’embolica al esperit de la mateixa cançó.

Ens porta un toc fresc i profundament humà d’històries, més que històries són contes cantats, imatges que no ens són estranyes.

.

Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.