Màrius Torres

La nostra amiga Mª Luz ja ens va parlar de l’extraordinària poesia d’en Màrius Torres, però amb motiu del centenari del seu naixement, bé és mereix que tornem a llegir aquest gran poeta líric.

.

.

Pots escoltar la música mentre llegeixes…


11111111111111111111 12

-

Que sigui la meva ànima la corda d’un llaüt
ppppppper sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa.
Una nota molt greu i molt constant. Vençut
no sigui mai el clau que tiba i que defensa
llllllllllla viva pulcritud
de la vibració d’una corda ben tensa.

Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda
qqqqqqque vibra malament!
Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent,
aaaaaaàtona, corrompuda,
corda desafinada, la meva ànima ment.
QQQQQuants cops l’hauria volgut muda
per no sentir la música falsa del seu accent!

SSSSSSenyor, ¿Tu no voldries
reblar les torques dels meus extrems afeblits
perquè mai no s’afluixin les meves melodies?
Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,
i cantar sempre igual, ignorant les follies,
eeeeeeels delers, els neguits,
el corb que sobrevola l’estepa dels meus dies…

Jo vull ésser com tu, o corda que diries
qqqqqque sempre et polsen uns mateixos dits.

GGGGGGGGGGGGGGGGGGGGener 1937

MÀRIUS TORRES (1910 – 1942)
Poesies, llibre segon nº 12.     – Clàssics Catalans Ariel

.

.

Fresc transferit a tela  – Vaticà – Fragment d’un fresc destruït dels Sant Apòstols a Roma

.

.

<<< Veure tota la categoria ‘poesia’


tf-1

About these ads