Disc de la setmana: Bill Evans “On green dolphin street”
Després d’una sessió amb Chet Baker, el productor va convèncer a la secció rítmica, pianista Bill Evans (1929-1980), el baixista Paul Chambers i el bateria Philly Joe Jones a quedar-se i gravar unes quantes pistes com trio. El resultat va ser l’impressionant “On Green Dolphin Street” (1959). Però com ha passat moltes vegades a l’historia del jazz es va quedar 15 anys amb un prestatge, fins que el mateix Bill Evans el va rescatar, com homenatge a la excepcional feina que en Paul Chambers havia fet al contrabaix.
No va ser una trobada excepcional, els tres havien passat molt de temps junts com a secció rítmica d’en Miles Davis i és coneixen bé, en aquest disc es pot sentir la perfecte interacció dels instruments, re-interpretant clàssics del bebop com “Woody’N you” o el mateix “On green dolphin street” .
Del piano d’en Bill , com ens té acostumats, surten de la seva ma esquerra un vessament d’acords i remolins de melodies en la dreta. Però també és molt interessant com mostre del treball de Chambers com baixista., fixeu-vos bé, és tot plaer.
Un disc molt espontani i amb moments de gran intensitat, una bona mostra dels principis de la carrera d’en Bill, pels que som incondicionals d’en Bill Evans, és l’inici de la re-interpretació que va fer del repertori del jazz tradicional, harmonies impressionistes marques rítmicament independents, noves línies melòdiques, a la fi és l’influencia per una nova generació de pianistes com Herbie Hancock, Chick Corea, Denny Zeitlin, i Keith Jarrett.
| Artista |
Bill Evans
|
| Àlbum | On green dolphin street |
| Cançó que escoltes | Woody’n you (Take 2) |
M’agrada aquest àlbum, majestuós en el seu minimalisme, els temes no els toquen de forma espectacular, però aquesta combinació li dona una gran qualitat, no deixa de ser la perfecció del no premeditat. Ens fan veure que no és necessari un motiu per posar-se a gravar i que en surti un treball tant fresc com aquest.
Potser és el fruit d’una casualitat, però el resultat és un treball que ens convida a la simplicitat i l’encant.
.
Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.
<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’
.
 |
 |
aquest es un disc excel.lent, segons explica en cifu (“jazz porque si” i “a todo jazz”), com que no era una grabacio pactada sino que era espontanea, evans es va reservar el dret de permetre la publicacio del disc i en un primer moment no ho va trobar prou bo com per fer un llançament. quinze anys mes tard el mateix productor va anar a parar a l’empresa que havia comprat les cintes, les va recuperar, va trucar a evans, les van sentir de nou i aleshores van decidir que es publiques.
Gràcies Enric pel teu comentari.
Una pregunta, on és pot escoltar actualment a en Cifu. Sempre havia sigut un seguidor de “Jazz porque si”, i des de fa força temps el tinc perdut. Tu em pot dir en quina emissora i horaris se li pot escoltar.
Gràcies de nou.