Bloc de toies.com

Va ser el dia de Reis d’aquest any quan va sorgir la idea i mig en broma vaig iniciar aquesta serie que sense interrupció us ha acompanyat cada dilluns d’aquest any que s’acaba.

Avui us presento tota la serie recopilada, fruit de més de 400 hores de treball i que per a molts, jo inclòs, ha estat una petita immersió setmanal que ens ha permès conèixer bona part dels grans fotògrafs de la història de la fotografia. No, no s’acaba encara però avui que és el darrer dilluns de l’any he pensat que seria una bona idea aturar-nos un moment i girar la vista enrere per comprovar si hem après alguna cosa i si l’esforç de tots plegats ha valgut la pena… 46b. Parlem de Parlem de fotografia

(més…)

Com passa el temps!!, ja tornem a tenir els Nadals aquí. Per no faltar a la meva cita setmanal, i com ja va sent costum els últims tres anys, os recomanaré uns discs de nadales a mena de felicitació.

Hem passat un any complicat, el que més o el que menys hem patit la crisis. Possiblement de molt diverses maneres, pressió a la feina, mal de cap per arribar a final de mes i fins i tot por a quedar-se’n a la atur, i el pitjor de tot és que encara no es veu la sortida. Estem lligat de mans i peus per quatre especulador que no més pense en fer més gran el seu compte corrent.

Malgrat tanta penúria i neguits, el que no ens poden treure són les  il-lusions, i una de las meves és poder continuar recomanant setmana a setmana música que m’agrada. Una forma virtual d’estar en contacte i relacionar-me amb vosaltres, un any més mentre tingui temps i ganes aquí em trobareu…

(més…)

Londres, una de les grans capitals europees i del món, de la que tant s’ha escrit i parlat. Així doncs, nosaltres farem una pinzellada de les coses que més ens van sorprendre, a més de les magnífiques visites dels punts emblemàtics de la ciutat.
Una primera recomanació es buscar un hotel el més cèntric possible, doncs la ciutat és molt gran, i s’agraeix tenir-lo a prop per descansar en algun moment durant el dia.

Vam triar una setmana de novembre per gaudir dels colors de la tardor. (més…)

Ja fa dies que li rondo al tema d’avui. El fotògraf que us presento n’és només un de la gran generació de fotògrafs de la postguerra al nostre país, un però de molt especial…

Per a molts el Cartier-Bresson de casa nostra, el fotògraf que us presento avui m’ha fet reviure la meva infantesa, cosa que no diu més que començo a fer-me vell, amb una visió fotogràfica extraordinària. Una extensa obra que no fa més que sorprendre’m cada cop que descobreixo una de les seves fotografies. Amics, avui intentarem conèixer una mica més l’obra de: 46. Francesc Català-Roca

(més…)

Després de veure la portada del primer àlbum de Gillian Welch (1968), “Revival” (1996), no és massa difícil imaginar a la Welch transportada per la maquina del temps.

(més…)

WINTERREISE 2 i 3 (Die Wetterfahne i Gefrorene tränen)

Seguim avui amb dos lieder més del Winterreise de Schubert. Un cicle on la poesia a través de la música es converteix en una auto-confessió del músic, com un diari inseparable de la seva vida mateixa, quasi com una mena de salvació de la seva ànima.

Tenim un cicle desolador, trist i absolutament desprès de tota retòrica. El Romanticisme exalta la naturalesa, però quina naturalesa tenim a l’hivern? Aquest és un viatge cap als aspectes més desolats de l’hivern, i aquest viatge extern s’anirà convertint en un viatge interior, a través de l’hivern de l’esperit. (més…)

Quan vaig veure la primera fotografia del fotògraf d’avui no vaig poder reprimir la sensació de conèixer més de la seva obra, havia quedat trasbalsat per la poesia d’aquest fotògraf, de la seva tan intimista visió fotogràfica i per les imatges de la seva ciutat, una ciutat meravellosa que a la força ha de donar bons fotògrafs.

L’obra que explorarem avui és senzillament meravellosa, tan amplia que m’ha costat fins i tot poder escollir algunes de les seves fotografies per aquells que preferiu veure les imatges abans de decidir si voleu conèixer al fotògraf o no, però amics si em feu cas i intenteu conèixer una mica de la seva vida crec que no oblidareu les seves imatges en molt temps. Avui treballarem l’obra de: 45. Josef Sudek

(més…)

Charlie Haden (1937), sempre ha sigut un transgressor dintre de la música de jazz. Músic de gran vitalitat, després d’uns inicis amb Art Pepper, li porten a crear una sonoritat pròpia, nous llenguatges que al costat de musics com Don Cherri i Ornette Coleman el duen a establir els fonaments del free jazz.

(més…)

Fa uns dies vaig llegir una noticia que m’ha trasbalsat “El museu Chillida-Leku tanca les portes”. Les raons tan me fan. Ja de per si el tancament de qualsevol equipament cultural és un motiu de preocupació. Sempre és una molt mala noticia pels que ens agrada l’art i en aquesta ocasió, tractant-se d’aquest museu tan singular que convida a la reflexió, la quietud i a gaudir d’unes esplèndides obres d’art, encara més.

Tant de bo trobin maneres de fer tornar aquest Museu a la vida activa. Seria com recuperar una possibilitat de seguir acaronant els espais que en Chillida ens va regalar amb la seva obra i amb les seves mans.

(més…)

Estem a poques entregues del final de la serie dels clàssics de la fotografia i no podia passar per alt el fotògraf d’avui…

Considerat el ‘padrí’ de la fotografia japonesa i molt probablement el millor fotògraf de la postguerra d’aquell país, el fotògraf d’avui ens introdueix en un nou món fotogràfic, res a veure, tret del seu compatriota Sugimoto, amb la manera d’entendre la fotografia pels occidentals. Una fotografia que és pura expressió i sentiment, complexa d’entendre si la mirem de forma convencional. Aquesta setmana, amb tanta festa potser tenim una mica més de temps per admirar la gran obra de: 44. Tomatsu Shomei

(més…)