Arrels profundes de la música americana, blues, jazz, gospel, és el que ens ofereix en aquest disc Paul Oscher (1950), un disc que ens mostra la seva qualitat com interpret de blues tant en viu com al estudi.
“Bet on the blues” (2010) son quinze temes d’aquest ex membre de la banda de Muddy Waters, ell s’encarrega de la veu, guitarres, piano i harmònica, instrument del què és un virtuós, tant amb la diatònica com amb la cromàtica.
Les seves gravacions son poques i molt distant entre elles, així quan ens presenta una novetat no ens queda mes remei que escoltar-la. I amb aquest disc ens mostre un treball força consistent, hàbil amb els instruments, arriba,de vegades, a tocar combinacions dels tres d’ells al mateix temps, que li serveixen per acompanyar la seva veu tant característica de “white blues-man”.
| Artista |
Paul Oscher
|
| Àlbum | Bet on the blues |
| Cançó que escoltes | Wee baby blues |
Que escoltarem? en gran part blues tradicional, però amb incursions amb altres estils, així ens ofereix una brillant adaptació de clàssic de Thelonious Monk “Round Midnight” amb un to d’harmònica molt especial. Un repas per la música religiosa amb Jesus, Won’t You Come By Here”, “Liza Jane God’s Unchanging Hand”, però en general blues del bó.
A la fi el blues és la vida d’en Paul Oscher, on se troba millor i així queda pales amb aquest disc, què és una clara aposta pel so tradicional d’arrels, que té el blues de Chicago.
.
Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.
<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’
.
 |
||
 |
 |
 |
dissabte, 29 gener 2011 at 8:42
El teu comentari m’ha fet de cop tenir unes irresistibles ganes d’escoltar aquesta música. Com tinc que fer per escoltar-ho ?
Gràcies per aquest bloc, al que poc a poc crec que m’estic enganxant.
MIQUEL
dissabte, 29 gener 2011 at 9:11
Gràcies Miquel, pel teu comentari i et dono la benvinguda aquest modest bloc, això si fet amb molt de carinyo.
A cada post hi poso una mostre i si com sembla estas interessat amb el disc el podem compartir. Quan tingui un moment te’l passo per mail.
Salut
diumenge, 30 gener 2011 at 19:48
M’has fet de nou buscar a internet qui era aquest paio. La sensació inicial de que te l’havies inventat s’ha esvaït quan he pogut comprovar de la seva existència. I de nou la pregunta que ja és un clàssic de les matinals de dissabte ‘Com pot ser que no el conegués?’
Un disc fantàstic que crec no m’ajuda gens a recuperar la sordera de cara a la renovació del carnet de conduir. A tope, especialment ‘Robin Lee’, un tema brutal amb un sol de guitarra que ja li hagués agradat al Hendrix. Especial menció per ‘What Have I Done’ i ‘Ida Mae’.
Veu, harmònica i especialment guitarra fan d’aquest àlbum un treball molt recomanable i que gràcies al link que ens has posat del itunes podem escoltar i immediatament comprar. Cosa que he fet i no me’n penedeixo gens ni mica.
Gràcies i bona setmana