febrer 2011


Dona, fotògrafa i poetessa. Amb aquestes tres paraules podríem definir al personatge d’avui. Una de les pioneres de la fotografia monocromàtica en el període inter-guerres, la d’avui va dedicar la seva vida a la poesia, primer la visual i a la seva darrera etapa a l’escrita.

La ‘Reina de la Leica‘, la fotògrafa que treballarem avui va moure’s en el el món de l’avantguarda dels anys 30′s, envoltada d’homes, va aportar a la historia de la fotografia un portfoli curt però exquisit, ple de sensibilitat i de poesia visual. Una obra que haurem de situar en context i que de cap manera hem de revisar amb una lectura i visionat en diagonal de la seva obra. Amics, avui entre nosaltres: 55. Ilse Bing

(més…)

Qui és en Lennie Tristano?. En Lennie Tristano (1919–1978), ceg des de la infantesa, va ser un pianista misteriós quasi secret, intel·lectual i fred. Es va mantindre fora dels circuits típics del jazz, però a l’ombra ha estat un dels músics més influents dels anys 50. I una llegenda, encara abans de la seva prematura retirada.

(més…)

Alguns pensareu que si m’he begut l’enteniment, oi? Què no és normal que us parli d’una col·lecció que m’ha de portar a la ruïna? Promocionant un  producte millor? Sí, tot és cert, inclòs el que m’he begut l’enteniment, però no puc de deixar de parlar-vos del que sembla pot ser una magnífica sèrie de fotògrafs que de ben segur ha de donar a conèixer al gran públic una obra que, parlo per experiència pròpia, semblava només per a minories.

No tot ho tinc perdut… Efectivament la serie serà fantàstica però per sort només presenta els fotògrafs que han format part de la prestigiosa agència, que no son tots els grans de la història de la fotografia… ni de bon tros.

(més…)

El poeta d’avui l’he conegut mitjançant la música. Hi ha cops que no sé on és el limit, una música, una cançó et porta a a llegir més sobre l’obra d’un autor. Amb Joxean Artze m’ha passat això. Escriptor músic i poeta nascut a Usurbil (Guipúscoa) l’any 1939, ha escrit algunes de les lletres més emblemàtiques de Mikel Laboa i d’altres canta autors.

Ha treballat molt per atansar la poesia a la gent, ja sigui amb les cançons, amb espectacles de poesia i dansa, poesia i música… i fins i tot amb l’art visual. Li agrada compaginar lo tradicional, amb aspectes més avantguardistes i ha fet treballs experimentals que ell anomena “poesia visual”  on hi ha maneres molt originals de llegir poesia.

La poesia “Gure bazterrak” està musicada per en Mikel Laboa, os deixo dues versions per escoltar una cantada pel mateix Laboa i un altra per Maddi Oihenart.

(més…)

Erasme de Gònima: l’amo de l’aigua (4)

Un dels aspectes que més recordo de l’Escola era l’aigua, la quantitat d’aigua que hi havia i la qualitat d’aquesta aigua.  Era molt bona. Les monges ens deien que no era aigua del riu Llobregat, sinó aigua de mina. Una aigua que venia de Sant Just gràcies a unes canonades que passaven pel llit de la riera de Sant Just. Erasme de Gònima va ser qui va fer les obres per conduir l’aigua a la finca.

(més…)

Des de les primeres setmanes de començar la serie ja tenia al cap el fotògraf d’avui, però tenia por de presentar-vos-el i l’he anat deixat fins avui. Ara, amb tots els fotògrafs que ens han visitat crec que és el moment de presentar la seva obra.

Si l’hem d’encasellar diríem que és un dels més grans documentalistes de tots els temps, considerat per a molts el més gran entre els grans. Amb una obra tan prolífica com impressionat, el fotògraf que presentem avui estaria probablement entre els deu fotògrafs més influents de tota la història de la fotografia. Preneu-vos el vostre temps per gaudir d’una obra simplement fantàstica. Avui ens visita: 54. Josef Koudelka

(més…)

La recomanació d’avui em crea un problema, no se com presentar a Dena DeRose (1966) com pianista que canta o vocalista que toca el piano. La veritat és que com a pianista, és una pianista superdotada, així com una cantant molt sensual i creativa. Des de Shirley Horn no he tingut sensacions semblants al escoltar un disc d’una pianista/cantant.


(més…)

Encara que viatgem arreu del món, no descuidem els meravellosos racons del nostre petit país, i Els Aiguamolls de l’Empordà n’és un d’ells, localitzat al ben mig de la Costa Brava, entre Blanes i Cadaqués, i al que dedicarem l’article d’aquest mes.

Als seus orígens, aquest indret, ocupava pràcticament tota la plana de la badia de Roses I del baix Ter; l’expansió agrícola i ramadera d’aquells temps i els equipaments turístics del segle XX, el van anar reduint, tal que els grans estanys ja només queden registrats a la historia en documents dels segles XVII i XVIII. No obstant, encara hi resten quasi bé unes 5.000 ha per gaudir del parc, que de ben segur no és fan petites. (més…)

Erasme de Gònima: la fam de terra (3)

A partir de 1783 i al llarg de tota la dècada dels noranta, el fabricant va comprar diferents immobles a l’actual barri del Raval de Barcelona destinats a la fàbrica i a la residència familiar. Gònima va aprofitar la ruïna d’alguns comerciants i fabricants, provocada per profunds canvis en el comerç i la manufactura, per comprar les finques de Barcelona. El 1790 va adquirir l’ heretat de ca n’Amigó, una antiga masia amb diverses peces de terra a Sant Feliu i Sant Joan Despí. En aquest cas, per aconseguir terres agrícoles a bon preu,  es va valer dels problemes en la transmissió d’una herència i de les dificultats econòmiques de la pagesia local de finals del segle XVIII.   (més…)

Avui ens enfrontem amb un d’aquells fotògrafs amb una obra que ens agradaria que no fos real, que ens trasbalsa i que no ens deixa fixar la mirada d’observador gaire estona precisament perquè sabem que allò que ens mostra es malauradament real.

El fotògraf d’avui no és un gran fotògraf si el mesurem per aquelles habilitats que hem fet servir per valorar la fotografia. No busquem especials enquadraments ni revolucionaris tractaments de la llum. L’home d’avui ens ha permès conèixer una realitat que no ens podíem imaginar que existís. Podem tancar els ulls però si volem mantenir-los oberts ens hem de preparar per un viatge dur. Amics, avui coneixerem una altra realitat. Amb vosaltres  : 53. James Nachtwey

(més…)

Pàgina següent »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 29 other followers