EdG: la fam de terra (3)

Erasme de Gònima: la fam de terra (3)

A partir de 1783 i al llarg de tota la dècada dels noranta, el fabricant va comprar diferents immobles a l’actual barri del Raval de Barcelona destinats a la fàbrica i a la residència familiar. Gònima va aprofitar la ruïna d’alguns comerciants i fabricants, provocada per profunds canvis en el comerç i la manufactura, per comprar les finques de Barcelona. El 1790 va adquirir l’ heretat de ca n’Amigó, una antiga masia amb diverses peces de terra a Sant Feliu i Sant Joan Despí. En aquest cas, per aconseguir terres agrícoles a bon preu,  es va valer dels problemes en la transmissió d’una herència i de les dificultats econòmiques de la pagesia local de finals del segle XVIII.  Tenia dos motius per comprar terres, d’una banda volia diversificar les seves inversions i, de l’altra, imitar les formes de vida de la noblesa, estament al qual aspirava accedir.

En la compra de ca n’Amigó, l’actual col·legi Bon Salvador, el fabricant va aprofitar la manca de successors directes de la finca per aconseguir-la en unes condicions molt avantatjoses, gràcies a la connivència amb els marmessors de l’herència –les persones que havien de fer complir el testament.

Un any més tard d’accedir a aquestes terres, el 10 de juny de 1791, el rei Carles IV li va concedir el privilegi de noblesa i un escut d’armes. A partir de llavors, va anteposar la preposició de al seu cognom. De fet va comprar aquest privilegi a la Corona pel preu de 57.008 rals i 13 maravedisos.


1. La capella de la seva finca de Sant Feliu es va construir el 1796,  actualment en part és una sala de professors i un dels accessos a l’interior de l’escola. Fotògraf: Lucien Roissin 1917-1920. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
2. Imatge de la finca el 1890, quan era seu de la Granja Suïssa. Fotògraf desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció ciutadana de Sant Feliu de Llobregat. Donació Antoni Cahué
3. Imatge de la finca el 1890, quan era seu de la Granja Suïssa. Fotògraf desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció ciutadana de Sant Feliu de Llobregat. Donació Antoni Cahué.
4. Davant la casa del carrer del Carme hi havia l’hospital de pobres malalts i mesells o leproseria de Sant Llàtzer, del qual resta només aquesta capella. El 1792 Erasme de Gònima hi va construir la fornícula.

Gònima va transformar la masia i la va convertir en una residència senyorial. La finca era més petita que quan anava a l’escola, perquè les monges també tenien la finca del costat: can Pahissa, on actualment hi ha la residència de la gent gran i el bosquet que recordo de la infantessa. Les primeres obres d’ampliació les va fer entre 1790-1791. Llavors, va afegir a l’edifici inicial les dues galeries i la terrassa que dóna a la façana de l’hort (ara el jardí).  I va crear un gran saló a la part noble de l’edifici, en el primer pis, amb vint quadres de grisalla (pintures fetes amb una tècnica que imiten els efectes de les escultures) amb la història bíblica de Josep. Aquestes pintures van ser-hi presents fins a la dècada dels 50 del segle passat.

També va encarregar a la família Carcereny que dirigís les feines agrícoles per posar a punt les finques. Va fer plantar les vinyes i va crear el fruiterar, amb presseguers, pomeres, pruneres pereres, albercoquers i cirerers. El fruiterar rebia l’aigua de la riera i de pous poc profunds que s’elevava per mitjà de sínies. Més tard, a partir de 1796, va rebre les aigües de mines que procedien de Sant Just. El paisatge de la finca no seria gaire diferent del que vaig conèixer de petita, ni del d’abans de la urbanització de la zona. Ja hi havia el camí central envoltat d’arbres fruiters que travessava les terres de conreu, però encara no existien els característics tarongers que les monges van plantar al segle XX. També eren presents les dues bases, una a tocar l’edifici per la part de darrera, i l’altra, aprop de l’entrada que donava a la finca de la Torre Blanca. Hi havia, però, una diferència important, i era la destacada presència de vinyes, conreu dominant en aquesta zona fins a la crisi de la fil·loxera de finals del segle XIX.

L’any 1796, Gònima va  construir noves dependències  annexes a l’edifici, com la capella i les terrasses laterals, que va decorar exteriorment amb esgrafiats. Diversos artistes va ornamentar l’interior de la capella amb un altar de mabre i escultures envoltant un quadre de la Puríssima. També  va fer les conduccions d’aigua de mines cap a la finca i la bassa que hi ha davant de la façana de l’hort –després jardí–.

Oi que algunes de vosaltres recordeu la gruta amb la Mare de Déu de Lourdes? Segurament que la mare de Déu la van posar les monges quan van arribar-hi, l’any 1906, però la gruta és anterior. Un document de 1821 ens ho demostra. Es tracta d’un compte per pagar les reparacions de la gruta de la finca.

Sobre la propietat tenim una descripció d’un coetani, el baró de Maldà que, el 1807, al Calaix de sastre, ens diu:

En esta tarde, a dos quarts de 4, tots a peu, menos Maria Escolàstica ab lo noyet sentada en silla sobre d’un matxo, hem anat fins a la vora del poble de Sant Feliu de Llobregat a vèurer la torre de don Erasma. De esta que·ns hem portat xasco, per tenir son amo les claus dels aposentos y així no vista que per fora, sols entrat a una capaz entrada blanca, y per un terme, segons lo gust de dit don Erasma, que hi ha gastat doblas a paladas en esta, en tanta aigua com hi té en sa gran extensió de horta y un gros de arbres fruiters, esta ab un quart de llargària de paret tota blanca, per lo qual, no podent seguir la casa, nos hem pasejat per aquell molt llarch caminal, ab tanta frondositat de vinyas y arbres, no veyent més que cel y totas estas produccions en sa horta, satisfets que ne hem quedat ab mitja hora que hi hem estat…

AHCB. Ms. A, núm. 233, p. 286-287

Entre 1792 i 1804 Gònima va comprar altres finques: sobretot vinyes, algunes eren al mas Lluí de Sant Just; altres, a Santa Creu, a tocar l’actual cimentera. També tenia propietats a les Begudes (Sant Joan Despí) i a una zona on limiten diversos municipis, situada actualment entre el polígon Reixach -a Sant Just- i TV3, Sant Martí de l’Erm i la riera de la Fontsanta -a Sant Joan. Va fer diners amb les vinyes perquè llavors els preus del vi eren molt elevats. Més tard, a partir de 1815, va adquirir terres al pla, perquè els camps d’aquesta zona estaven molt revaloritzats davant les perspectives i, després realitat, del canal de la Infanta, l’any 1819.

En general, aquest fabricant d’indianes va saber aprofitar les situacions concretes d’endeutament i de dificultat econòmica de la pagesia local i dels hisendats barcelonins per ampliar el seu patrimoni territorial. Si bé un dels seus objectius fonamentals era crear una finca per l’esbarjo i el descans de la família i per viure d’acord amb els costums de la noblesa, sempre va fer les inversions tenint en compte el rendiment econòmic de cada moment.

Però, les inversions més importants van ser el regadiu.  Oi que algunes de vosaltres recordeu l’aigua de les mines que bevíem a l’escola?

Continuarà…

Fonts

Biblioteca de Catalunya. Fons Gònima-Janer.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

.

.

.

 

 

About these ads