Bloc de toies.com

En fa una especial il·lusió recomanar aquest disc en particular. És la conjunció de dos estil del jazz que particularment m’encanten, el jazz vocal representar per la interessant veu de Connie Evingson (1962) i l’acompanyament del Hot Club of Sweden, jazz manouche amb les guitarres a cent per hora que donen un ritme molt especial, aquell que ens fa bellugar els peus quan l’escoltem.

(més…)

Dilluns i tornada d’unes petites vacances? Doncs és clar, avui és el dia per parlar de fotografia però no parlarem de cap fotògraf sinó que aprofitarem per parlar d’alguns consells i de pas ho il·lustrarem amb fotografies d’aquests fantàstics dies de vacances.

Avui us parlaré de com el veu el món al mirar pel visor de la càmera amb un objectiu de 35 mm. Una forma molt particular de fer fotografies, gairebé diria que és una actitud molt especial de captar el món… : El món per un 35 mm

(més…)

Niels Lan Doky (1963), és el tercer vèrtex del triangle d’excel·lents pianistes escandinaus, dos ja han passat per les meves recomanacions, Tord Gustavsen i Esbjörn Svensson i em faltava tancar-lo.

(més…)

WINTERREISE – Rast – Frühlingstraum – Einsamkeit

Avui presentaré els tres últims lieder de la primera part del cicle.

Schubert va descobrir primer els dotze primers poemes. Quan els va trobar  es va posar a treballar amb entusiasme, sentint que aquests poemes li arribaven en el moment exacte de la seva necessitat creativa. A l’estiu del 1827, quan va acabar de compondre les dotze primeres cançons, Schubert va trobar la versió complerta del cicle de Müller i va acabar la seva gran obra.

(més…)

He de reconèixer que he començat a conèixer l’obra del fotògraf d’avui gràcies a un fragment de l’entrevista amb el nostre ja amic Mario Giacomelli. És molt probable però, que amb la ràpida visita que alguns feu a aquest lloc per mirar les fotografies n’hagueu reconegut alguna i fins i tot hagueu pensat que d’alguna manera us era familiar…

Certament la seva col·lecció és increïble, visualment extraordinària i de catalogar-lo, l’artista d’avui l’haurem de situar entre els fotògrafs humanistes francesos més reconeguts de l’etapa de la post-guerra. El visionat de la seva obra és un plaer visual que no us heu de perdre. No, no ens complicarà la vida amb un text complexe ni haurem de llegir entre-línies per poder dir a primera vista que la seva fotografia és capaç d’atrapar-nos i no deixar-nos anar fins conèixer molt més de la seva obra. Amics, avui el regal és diu: 62. Edouard Boubat

(més…)

Dissabte de nou, i com ja es norma una recomanació musical. Avui un disc de jazz..jazz del clàssic, un genial trompetista de Hard-bob, adepte a totes les porqueries que s’arribaven a prendre una gran majoria dels músic d’aquells temps “bad habits”, però va morir a trets per un atac de gelosia de la seva parella als 33 anys.

(més…)

La costa croata del Adriático, que se extiende por las regiones de Istria y Dalmacia, con sus aguas cristalinas azul zafiro salpicadas por decenas de magníficas islas, te permiten disfrutar de un entorno privilegiado y a la vez cargado de historia.

Entramos en Croacia por la frontera italiana, península de Istria, la parte norte del país. Nuestra primera parada fue Porec, importante centro administrativo romano allá por el siglo II a.C., que todavía conserva el trazado urbano de parcelas rectangulares a lo largo de sus dos vías principales, una longitudinal y otra transversal. Tras la caída del Imperio Romano, la ciudad quedó bajo control bizantino, siendo entonces  cuando se levantó la  Basílica Eufrasiana con sus hermosos frescos, considerada por la UNESCO en 1997 como Patrimonio de la Humanidad. (més…)

Ara fa ja un parell de setmanes que vaig tenir la sort d’assistir al taller d’Eduardo Momeñe i us ben asseguro que encara li dono voltes a algunes de les coses que vaig aprendre. Una d’elles, potser la principal, és que una fotografia la compres o no, sí aixi de fàcil, només amb un cop d’ull. T’atrapa o no.

El fotògraf d’avui és molt probablement el més gran fotògraf italià del segle passat i ho és tot i la seva fotografia gens convencional. Però t’atrapa. Primer llegim el text que acompanya a la seva obra visual i després intentem fer-nos la pregunta del perquè de la seva fotografia. Amics, avui ens visita: 61. Mario Giacomelli

(més…)

Fa ja uns quants dies que no presento cap disc d’aquesta música que tan m’agrada, sota l’etiqueta d’Americana, barreja de folk, country, rock, blues…

(més…)

Son moltes les raons que em porten avui a presentar-vos aquest tan especial fotògraf. Primer perquè crec que avui l’entendrem molt millor que als inicis de la sèrie, segon perquè la seva fotografia és tan diferent de la que hem vist fins ara i en canvi no deixa de fascinar-me i tercer perquè la millor forma d’entendre el surrealisme i el dadaisme és anar-nos al pol oposat, l’objectivitat.

El d’avui és tot un clàssic que hem de conèixer, la seva fotografia produïda gairebé fa 100 anys és totalment actual, el que la fa universal. Amics, feia temps que us volia presentar uns dels grans representants de la nova objectivitat. Avui ens visita al nostre humil bloc: 60. Karl Blossfeldt

(més…)