Bloc de toies.com

Vinga ànims, un parell de setmanes més i ens anirem de vacances fins al setembre, vull dir la sèrie… Avui he escollit un dels fotògrafs més influents de la segona meitat del segle passat, però gens fàcil…

Un fotògraf complexe que ens tornarà a fer oblidar les fonaments clàssics per presentar-nos una obra metafísica, i que ens obligarà a mirar-la posant-t’hi tots els sentits, fins i tot és possible que en una primera mirada no l’entenem. El gran fotògraf de les textures i que juntament amb Robert Mapplethorpe, Ansel Adams o Walker Evans és la gran referència de la fotografia contemporània. Amics, avui us demano un petit esforç per rebre l’obra de: 71. Minor White

(més…)

Jazz fet a casa, Giulia Valle em sembla una de les artistes més singular de panorama jazzístic català.
El seu instrument és el contrabaix, instrument poc comú amb el àmbit dels músics femenins, però des del contrabaix aporta al jazz una visió diferent de composició e improvisació.

(més…)

Die Post/Der greise Kopf

Seguim després de la pausa amb el Viatge d’Hivern de F. Schubert.

Comencem la segona part del cicle amb el Lied Die Post- El correu, en tonalitat major, amb un caràcter diferent del que havíem sentit fins ara, alegre i animat. La música imita el trot dels cavalls de la diligència del correu que potser arriba de la ciutat.   De tota manera, l’alegria dura poca estona, doncs l’enyorança i la nostàlgia de l’estimada retornen per aplacar aquest caràcter massa optimista.

(més…)

Avui amics parlarem de jazz, sí també de fotografia, de la fotografia del jazz. Avui ens visita un dels més grans fotògrafs de jazz de tots els temps, un artista que ens apropa al món del jazz, un món que probablement el percebríem incomplet sense aquestes imatges.

Un fotògraf que juntament amb Herman Leonard ens posa cara a aquest apassionant món, que ja el nostre amic Joan Carles, en el seu article de fa gairebé tres anys ens presentava des de la seva passió pel jazz. Avui us el presento des de la meva passió per la fotografia. Amics, avui ens torna a visitar: 70. William Claxton

(més…)

“Les cançons necessiten de noves veus per poder-les cantar en llocs que mai han estat cantades amb la finalitat de continuar tenint vida”

Això és el que ha fet Nanci Griffith (1953) amb el seu àlbum “Other voices, other rooms” (1993) títol agafat de la primera novel.la de Truman Capote. És una recopilació de cançons dels seus compositors favorits des de Dylan, Van Zandt, John Prine, Arlo Guthrie, Pete Seeger, Gordon Lighfoot…

(més…)

Feia unes tres setmanes que voltàvem pel Nord de l’India, amb temperatures força càlides, una dieta més aviat vegetariana, i unes ciutats densament poblades; ens venia de gust un canvi d’aires, així que agafàrem un avió, i apa cap al Nepal.

Només arribar a Katmandú, un entrecot a la pedra va acompanyar al primer àpat i es va fixar al nostre record. La ciutat, força turística, conserva Durbar Square, una gran plaça on notables edificis i d’entre ells l’antic Palau Reial, construït a l’any 159, amb la fusta d’un sol arbre, sense claus ni altres tipus de suports, destaca entre la resta. (més…)

Per si ens quedava algun dels nostres fonaments fotogràfics dempeus després de conèixer a Sternfeld, amb el fotògraf d’avui aconseguirem directament dinamitar-los. El d’avui és un geni, un fotògraf excepcional i un dels millors fotògrafs espanyols contemporanis.

Encara no és un clàssic però el convidem a la nostra serie no pas per les influències en noves generacions sinó per com ha interpretat la dels grans fotògrafs de la primera meitat del segle passat. Hereu de la fotografia surrealista i de la nova objectivitat, l’artista d’avui acaba oferint-nos una fotografia conceptual que no és més que pura poesia visual. Benvingut ! : 69. Chema Madoz

(més…)

Ben segur que el músic que us recomanaré avui, el nom us sonarà. Director de orquestra (Simfònica de Houston, Simfònica de Londres, Pittsburgh, la Royal Philharmonic Orchestra…). Compositor de excel-lents bandes sonores ( Three Little Words, The girl who had everything, Four Horsemen of the Apocalypse….). I marid de la famosa violinista Ann Marie Mutter.

(més…)

Mai cap fotògraf m’havia fet trontollar tan fortament les meves dèbils bases fotogràfiques fins pràcticament esfondrar-les per tornar-les a construir amb una altra concepció. El fotògraf d’avui no és qüestió de que ens agradi visualment o no, el tema és, de què parlen i perquè ens atrauen? Què tenen d’especial?

Coneixia a Sternfeld i per a ser honest va haver de ser Eduardo Momeñe qui em va ensenyar a observar la seva fotografia. Avui el veig d’una manera totalment diferent i per bé que he tingut els meus dubtes d’introduir-lo ara i no d’aquí uns mesos, no puc concebre continuar amb aquesta sèrie sense donar-vos l’oportunitat, per molts de vosaltres, de conèixer-lo. Amics, prepareu-vos per donar la benvinguda a : 68. Joel Sternfeld

(més…)

Amb una sensual i seductora veu , més pròpia dels anys 40 o 50, Luqman Hamza (1932) ha estat tot un descobriment, un vocalista excepcional i de gran talent que es mou perfectament a l’àmbit del jazz/soul. Amb una certa semblança al to de Nat King Cole o Johnny Hartman.

(més…)