El viatge amb “El Argonauta” per les Pitiüses el realitzarem amb la companyia d’en Francisco i la Beni al ”Swann”, navegant en conserva, i gaudint de la seva experiència, consells, recolzament i sobretot l’afecte que ens han demostrat en tot moment.
La sortida de Barcelona va ser força tranquil·la, amb un vent gens favorable per arribar a la gran de les Pitiüses, Eivissa; així que canviem veles i modifiquem rumb cap a Dragonera. Ja portàvem unes quantes hores a la mar quan amainà totalment el vent, presenciem reflectits a l’aigua, amb una nitidesa increïble, tots dos vaixells. Entusiasmats amb aquella bucòlica imatge, de cop i volta, un raig d’aigua i el llom d’una balena; i un altre, i un altre. Una família de rorquals, uns de més grans i altres de més petits, ens van venir a visitar. Increïble!!!, mai abans per la Mediterrània, i tan propers havíem tingut aquells cetacis a tocar de mà. Durant una hora, canviem de rumb, voltem, cridem, saltem, juguem, fotografiem,…., res era més important que gaudir d’aquell espectacle. Altres visites, ja més habituals, a l’allunyar-se de la costa, són els dofins, cridaners i juganers, que salten i fan piruetes a la proa del vaixell.
I poc a poc va caient el sol, es tenyeix de malva l’horitzó, envoltant-nos en una nit sense lluna, amb un cel terriblement fosc, esquitxat per milers d’estels. Moments màgics, en silenci, on reunir-se amb un mateix, i gaudir d’aquell temps de reflexió que tant costa de trobar.

Arribant a Dragonera, un dia gris i tempestuós, ens convida a descansar i reposar forces després de la travessia, per emprendre de nou rumb cap a Eivissa.
Estones sense vent, estones amb uns vents fortíssims, sol, núvols, pluja, mar en calma, mar arrissada,…. Una mica de tot en aquest sorprenent Mediterrani que tant mateix està en calma total, com vigorosament embravit.
Un cop a Eivissa, Sant Antoni és el nostre primer destí, una gran badia per fondejar i poder visitar la petita Conillera, amb fons de roca i posidònia per fer snorkel, en unes aigües ben fresquetes, i amb gran quantitat de peixos de colors. Una excursió fins al far, creuant entre sabines, i el llangardaix verd, endèmic de l’illot, ens premiaran amb una espectacular posta de sol.
Creuant per Es Vedrà i Els Freus, solquem les aigües de Formentera. Cala Pujols, de fons sorrencs i aigües turqueses, ens donen la benvinguda a l’illa. Ple de restaurants “chill out”, bars d’alt estànding, supermercats, i botigues, ens fan considerar l’opció de llogar un cotxe i recórrer l’illa per l’interior, aspecte moltes vegades descuidat pels que la visitem per mar. El Far de la Mola, inaugurat per la reina Isabel el novembre del 1861, va ser el primer far de l‘illa, i l’ indret màgic que inspirà a Julio Verne a la seva novel·la “Le phare du bout du monde”, i que immortalitzà a “Héctor Servadac”, és el punt més alt, on només cal acostar-se per experimentar aquesta màgia. Perdent-se pels camins es troben antigues cases, molins vells, embarcadors tradicionals, barquetes petites, racons solitaris, i l’encant que busquem els que fugim de la civilització. Al poble de Sant Francesc Xavier, petit, blanc i tranquil ens van cuinar, al costat de la peixateria on el vam triar, un “roig” o escorpora realment deliciós, a l’hora que el peixater ens explicava les seves aventures estraperlistes.
Fotos: Blanca i Jose / Grup: Antònia Font / Tema: Islas Baleares
I com que un viatge sense aventura sembla menys periple, una de les matinades quan tot just comença a despuntar el sol, arrenca a bufar un vent huracanat de més de vint-i-cinc nusos, que ens obliguen a llevar àncores i giravoltar a l’altre banda de l’illa buscant la protecció de sotavent. Cala Saona serà el refugi per la propera nit.
Amb el “xinxorro”, o petita embarcació neumàtica auxiliar, amb la que ens acostem a la platja, una onada inesperada tot just quan tocàvem la sorra ens fa naufragar!!!! Per sort, només portàvem les escombraries i la roba de bany. Una remullada d’allò més divertida!
Apropant-nos a Espalmador, illot paradisíac, amb sorra blanca, aigües turqueses, amb les úniques instal·lacions de tres cases i una torre de vigia, no dubtem a desembarcar. A l’interior “Sa Laguna d’Espalmador”, unes aigües fangoses curatives, palmeres, dunes i matolls, fan del passeig un descobrir de sensacions.
Ja al Port d’Eivissa, passejant pels seus carrerons, petites botigues, artesans i terrassetes, ens trobem amb el Toni, la Merche i el Pablo que tot just acabaven d’arribar de les Illes Lipari amb el “Mufty”, intercanviant en una agradable vesprada les aventures d’un estiu que tot just encetava.
Santa Eulàlia, preparant-se per la revetlla de Sant Joan presentava un ambient festiu, amb àpats i música, convidant-te al ball i encomanant-te l’alegria.
Per descansar, entre sol i aigua, abans del llarg viatge de tornada, vam triar l’illa de Tagomago, on ens vam acomiadar de les Pitiüses i del Francisco i la Beni que continuaven el seu viatge.
Teníem 150 milles per endavant, sortíem ben d’horeta al matí, quan rebem la notícia del naixement d’en Sergi, el germanet del nostre petit grumet; després de dinar, disposant-nos a fer una migdiada, sentim un soroll a la canya, i una magnífica tonyina de més de tres pams de llargària ens té entretinguts durant una bona estona, pujar-la, tallar-la, netejar-la i ficar-la a la nevera per cuinar-la a l’arribada.
I a diferència del camí d’anada, quan el sol es ponia per l’oest, la lluna plena començava a sortir per l’est, per regalar-nos una fantàstica nit il·luminada, abans de finalitzar definitivament les nostres emocionants vacances.
.
<<< Veure més articles de viatges…
![]() |
||
![]() |
||






diumenge, 30 octubre 2011 at 13:59
EL VIAJE DE LA FÍSICA Y LA FÍSICA DEL VIAJE
Para navegar con vela, además del empuje, voluntad y necesidad interior necesarias, hay que tener claros objetivos y metas; libres de ataduras y compromisos, como las enseñanzas de Konstantínos Kaváfis sobre el viaje poético a ÍTACA.
¿ Habría que conocer lo esencial de aerodinámica, de presiones, vectores y fuerzas, empírica y racionalmente, o no ? . Los paleo – navegantes , ¿ conocían el cálculo analítico – cuantitativo de esta parte de la física, o lo aprehendieron cualitativa y experimentalmente sobre la necesidad de la marcha, a través de los ensayos error – acierto y del conocimiento acumulativo ?. ¿ Acaso no cruzaron los continentes con unos navíos que hoy nos parecen del todo imposibles e impensables ?. ¿ Para conseguir inicialmente el sueño de volar, acaso no pasó más de lo mismo ?, ¿ se puede construir una bellísima composición al piano sin conocer cuantitativa y extensivamente la matemática musical, o esto habría que preguntárselo a Ray Charles o John Lennon ?… … la Matemática o la Física están en nuestras vidas, forman parte de ellas, en cada paso que damos y dimos. Su avance cuantitativo y posterior desarrollo cualitativo , simplemente nos hicieron ser , desde el punto de vista de nuestra civilización, lo que fuimos, seremos y somos.
Dividir el mundo entre ciencias y letras desde la organización feudal estamentada, dio como resultado la justificación y respuesta post-renacentista hasta nuestros días, por ganar las primicias del control del poder y su exclusivo particular uso, los privilegios de liderazgo doblegando a las poblaciones con su patente de corso; desde 1870 la competitividad, costos y productividad contra el tiempo en el plano interno junto a la doctrina y prácticas políticas del imperialismo y el colonialismo en el externo; resultaron ser clasificadas , desde el primer al cuarto mundo, las holguras mecánicas de un tornillo sin fin , equivocadamente llamado progreso.
La supra-especialización contemporánea, supone “saber cada vez más, de cada vez menos”; es decir, ser formados, adiestrados, en las habilidades y destrezas adquiridas para concretísimas tareas tales como la Negociación de Conflictos, la Aerodinámica, la Detección de Neutrinos Cósmicos, la Lingüística Sincrónica, los Superconductores o la investigación de la Química Médica, con el requerimiento previo de la fructuosa formación continua y su reactualización permanente.
Aquello fue y es bueno para el imperioso avance de la ciencia y su aplicación práctica en la tecnología de quien la patenta, pero resulta del todo negativo por limitaciones de miras, para cualquier individualidad . Ahora, intentar unir las dos caras de ese mismo mundo y esa misma moneda, presuponiendo el acto volitivo de nuestra consciencia e individualidad, sabemos lo que significa y cuesta; la unidad de medida temporal quizá sean los años, y en algún preciso momento de nuestra modernidad, los que empiezan, tienen que tomar prontas decisiones respecto a su concreción, definición , madurez, independencia y trabajo como personas. A tal punto que hoy no es tan infrecuente escuchar expresiones dicotómicas curiosas tales como: “tecno- gañán” al torpe usuario tecnológico , o “burbuja de cristal” al aislamiento en la sociedad del investigador-a especializados.
Al Ministerio público y docentes de Física como divulgadores , correspondería en todos los niveles formativos pre y ocuparse en aproximar la Física experimental que se enseña, a la Física que hacen los físicos hoy día, llevándola a los alumnos con los métodos más recientes obtenidos por la Didáctica de la Ciencia y el software educativo novedoso pertinente.
Superar el estancamiento de sus temáticas, que recaen en el período anterior al siglo XIX y primera mitad del siglo XX, acompañadas de los tradicionales ejemplos y problemas. El bajo interés y motivación por el estudio de la Física en los estudiantes, consecuencia de la falta de conexión que los relaciona con la vida diaria resultándoles inatractiva. Los distintos modelos con los que se aborda; por descubrimiento, recepción, o constructivista, ni siquiera de forma ecléctica, sino dialéctica; Y el papel de la Historia de la Física unida a la Enseñanza, donde los cursos de Historia y Filosofía de la Ciencia, no abundan en el curriculum de formación de docentes.
A excepción de los que practican la “Ciencia Política de ombligo” o la “ Ingeniería Económico – Financiera de nuevo diseño”, como timoneles y capitanes de barco , que parecieran tener respuesta y solución en plena era globalizada para la Teoría del Todo, a la que ya tuvo que renunciar la Física. Sus permisibilidades y el “valiendo vale”, tienen cualitativamente que cambiar, tienen pronto que ser transformadas y actualizadas; porque desde ellas mismas, jamás se lo plantearán.
” Educar es depositar en cada persona toda la obra humana que le ha antecedido: es hacer resumen del mundo viviente hasta el día en que vive. Es ponerlo a nivel de su tiempo, para que flote sobre él, y no dejarlo debajo con lo que no podría salir a flote; es preparar a las personas para la vida “. José Martí.
Blanca y Jose o la buscada belleza plástica de lugares infrecuentes o recónditos.
Carlos Alameda