Bloc de toies.com

Presentar-vos a Steinmetz la darrera setmana, amb tot el respecte i admiració que li tinc, era una mena d’escalfament per tornar a la fotografia com a llenguatge, com a forma d’expressió personal, com a manera de dir les coses o de documentar i no tant com una expressió d’una imatge simplement ‘bella’.

La d’avui és una gran dona, una gran pensadora i activista, una fotògrafa extraordinària que ens expressa mitjançant la seva obra una forma d’entendre el context social que li va tocar viure. Una prosa visual que cal entendre en la globalitat de la seva obra i no en cada una de les seves peces individuals, de les que reconec, fora del treball d’immersió i d’estudi del context, poden romandre en silenci davant nostre. Amics, ja era hora que ens visités…: 75. Tina Modotti

(més…)

Tornem al jazz clàssic escoltant a un saxofonista de gran experiència i poc nom. Lanny Morgan (1934) és un d’aquells saxofonistes amagats de la costa est. Té un estil “bopper” incendiari que li ve de la seva estada com solista principal a l’orquestra de Maynard Fergurson.

(més…)

WINTERREISE – SAMIR CALIXTO

Avui no seguiré amb el cicle. Avui us mostraré una creació molt diferent basada en el cicle del Winterreise.

Un coreògraf, Samir Calixto, ha fet una recreació dels lieder amb piano, cantant i dansa contemporània. De vegades conjugar l’art més clàssic o romàntic amb l’art modern pot semblar estrany i en alguns cassos molt provocador. En aquest cas, crec que la dimensió tan psicològica del cicle queda impressionant. La persona, el viatjant està allà present i en segona persona està la part psicològica i anímica, l’ànima de la persona, nua i sola… (més…)

Sí amics, nosaltres també ens incorporem al nou curs escolar amb aquesta darrera temporada de la sèrie de fotògrafs, que ben bé fins a l’abril de l’any vinent ens tindrà entretinguts tots els dilluns.

En aquest darrer tram de la sèrie intentarem recórrer els treballs de fotògrafs contemporanis, per bé que de tant en tant haurem de tornar als clàssics per conèixer els origen d’alguna de les tendències i moviments que passaran pel nostre bloc. Encara amb símptomes de depressió post-vacacional he pensat que avui hauríem de començar lleugers de càrrega i la millor manera és introduir-vos un dels més importants autors contemporanis de fotografia de paisatges. Amics, avui ens visita un dels fotògrafs més reconeguts del National Geographic: 74. George Steinmetz

(més…)

El d’avui és un àlbum que en el seu moment va ser de edició limitada va sortir a la llum al 2007 sota el títol de “Songbones”. Una raresa ja que d’ aquest disc es parlava des de el 2002 tres anys abans del àlbum de debut de Grayson Capps (1967).

(més…)

<<< Capítol 1  <<< Capítol 2

Amics, avui tinc una gran noticia. Sí, efectivament, es tracta del darrer episodi d’aquest viatge, meravellós per a mi, sí, però que penso que ja en deveu estar una mica farts. En el fons volia també guanyar una mica de temps per anar preparant la nova temporada de ‘parlem de fotografia’, amb nous i excitants fotògrafs. De tota manera en el capítol d’avui us parlaré d’algunes tècniques de revelat…

On érem? Ah sí.. Estàvem passant la nit a Trapani, per cert en un hotel ben mono, d’aquells que en diuen ‘d’encant’, i el dia següent ens esperava una jornada dura que començaria pujant al poble d’Erice: Tornant de Vacances – 2011 (i 3)

(més…)

El disc que recomano avui, ve precedit d’unes quantes preguntes:
Què és un estandart? Què és un gran pianista de jazz?, i un gran contrabaix?, com tindre èxit amb un duet?…
Dons amb aquest disc trobarem la resposta ja que els intèrprets son del millor que podem trobar al jazz contemporani Michel Petrucciani (1962 – 1999) piano i en Niels-Henning Ørsted Pedersen (1946 – 2005) contrabaix.

(més…)

<<< Capítol anterior

Entrant a Sicília vaig tenir la sensació de que ho feia en un lloc que m’era familiar. Tot em semblava més proper, la gent, el paisatge, els pobles.. era com tornar alguns anys enrere i l’experiència m’estava agradant.

Sicília és simplement una meravella. Un lloc que mereix recorre’l d’est a oest, de sud a nord en tot el temps que les vacances et permetin. En el meu cas només disposava d’escassos 10 dies i em vaig proposar veure tot el possible, la costa, l’interior i per suposat la gran capital, Palerm: Tornant de Vacances – 2011 (2)

(més…)

Benvinguts  de nou al disc de la setmana. Les vacances bé?.

Hi ha una veu al país que em té el cor robat i no és altre que la veu de la Sílvia Pérez Cruz (1983). Pel vols del Març de 1998 ja os vaig recomanar un disc “Llama” amb Ravid Goldschidt i el seu Hand. M’encanta en totes les seves facetes, cantant flamenc  (“Las Migas”,) en acompanyaments més jazzístics acompanyant a en Joan Monné, Joan Díaz o Sergi Sirvent, cançó de taverna, fins i tot soc capaç de veure per la tele la cantada d’Havaneres a Calella si sé que canta ella.

(més…)