Bloc de toies.com

Cada setmana intento que aprenem conjuntament una forma d’entendre la fotografia. El fotògraf d’avui m’apassiona i veig que em costarà expressar-vos quan important és la seva obra només amb unes línies.

La fotografia que us presento avui, o millor dit, la mirada del fotògraf d’avui és certament excepcional. Una obra monotemàtica que s’ha convertit no només en un estudi social d’un col·lectiu i un document sense precedents sinó també tot un manifest d’una visió fotogràfica, una extraordinària forma d’extreure l’essència de les persones, una lliçó de com es pot escriure un text visual. Amics, feia molt temps que tenia ganes de presentar-vos a un dels més importants fotògrafs actuals de la fotografia documental. Per fi, avui ens visita: 84. Shelby Lee Adams

(més…)

El disc d’avui es belluga a la fina línia que hi ha entre el folk i el country més tradicional. És un disc carregat de profunds pensaments polítics, pur reflex de la problemàtica dels dies que ens toca viure.

(més…)

“Das Wirtshaus – Mut”

Arribem ja al penúltim article del Winterreise. Una col·lecció de lieder melancòlics, d’acomiadament, on la idea del final és evident en totes i cadascuna de les cançons. Un cicle d’enyorança del que s’està a punt de perdre i del que ja mai serà.

“Das Wirtshaus”

El primer lied d’avui es titula “Das Wirtshaus”: l’hostal. L’hostal és metafòricament el cementiri (el gran tema del Romanticisme!). Crec que aquest lied és el més trist i desolat de tot el cicle. La música és serena però profundament trista. (més…)

Al fotògraf d’avui mai li ha agradat l’èxit. La seva obra ha estat pràcticament desconeguda durant anys fins que poc a poc, i sempre amb gran sorpresa, s’ha catalogat el seu treball de gran descobriment. Això és exactament el que m’ha passat a mi, quan vaig veure una de les seves fotografies vaig pensar que com havia pogut passar tot aquest temps sense coneixe’l.

Un innovador i pioner, potser sense saber-ho, un del fotògrafs més relevants en la fotografia de carrer. Un observador que ens deixa tot un llegat de poesies visuals. Amics, crec que avui gaudireu d’allò més observant una de les obres més interessants de tota la recent història de la fotografia. Donem la benvinguda a: 83. Saul Leiter

(més…)

Fa dies que volia introduir un instrument que no ha estat el protagonista de cap dels discs recomanat fins ara. És el clarinet i per això he triat a un excel·lent músic com és Gabriele Mirabassi en col·laboració amb el pianista brasiler André Mehmari i el disc no és un altre que “Miramari” (2011).

(més…)

Hacía ya tiempo nos rondaba la idea de visitar el sur del gran continente africano, así que presentándose la ocasión no dudamos en lanzarnos a la aventura. El viaje lo iniciamos en Ciudad del Cabo, donde Jorge, nuestro entrañable guía nos recogió con “Nina” un camión todoterreno y Martin al volante, con el que durante cuatro semanas íbamos a recorrer los 7.800 kilómetros, que separan esa ciudad sudafricana de  Victoria Falls en Zimbawe donde finalizaríamos; recorriendo pistas y caminos, desiertos y deltas, cañones y cascadas, a través de Namibia y Botswana.

El viaje lo compartimos con otros 18 aventureros, que aún sin haberlos conocido antes, poco a poco hemos acabado formando una gran familia. (més…)

Amb el fotògraf d’avui acabarem de conèixer la terna més important de fotoperiodistes que van documentar la nostra guerra civil. Quan vaig conèixer la seva obra, juntament amb Robert Capa i Gerda Taro, a propòsit de l’exposició de la ‘Maleta mexicana’, em vaig adonar que estava davant d’un impressionant fotògraf i no una mena de comparsa de la gran parella mediàtica Capa-Taro.

Probablement m’atreviria a afirmar que la seva obra feta a Espanya és la millor de entre les que ens van deixar Capa i Taro. La seva és una fotografia estèticament molt més cuidada i delicada i amb un intens text visual. Un fotògraf que ens deixa una obra extraordinària i que se’m començava a fer tard per presentar-vos-el. Amics, avui ens visita: 82. David Seymour

(més…)

Hi havia un concert del festival de Jazz que se està fent a Barcelona aquestes dates que no volia perdrem. No és un altre que el del trio del pianista Indoamericà Vijay Iyer (1971).

(més…)

Crec que si us va agradar l’obra de’n Callahan la del fotògraf d’avui encara us ha de sorprendre més. Avui potser podrem debatre amb el concepte de fotografia ‘honesta’, si és que existeix, la fotografia compromesa socialment des de la perspectiva del fotoperiodisme.

Un dels màxims exponents de l’Agència Magnum, el d’avui és un fotògraf que no seriem justos si simplement el cataloguéssim com ‘foto-periodista’. Seguidor del seu propi moviment, la seva obra és tan eclèctica com rica en imatges i temàtiques diferents. Un explorador incansable del món en moviment, de la seva bellesa, de les seves gents. Amics avui ens visita un dels més grans fotògrafs de la història: 81. René Burri

(més…)

Canviem totalment d’estil per escoltar a un a gran veu, poc coneguda segons diuen per no voler l’ajuda de la màfia. Coetani i sempre a l’ombra dels grans “crooners” de l’època com Frank Sinatra, Dean Martin, Perry Como , Frankie Laine, Damon Vic i Jerry Val. Jimmy Roselli (1925 – 2011), va ser un dels més importants cantants italo-americà del seu temps.

(més…)